Front Islàmic d'Alliberament Moro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera del MILF
Emblema del MILF

El Front Islàmic d'Alliberament Moro (Moro Islamic Liberation Front, MILF) és un moviment nacional dels moros del sud de Filipines.

El 1976, després del fracàs de les negociacions de Trípoli (l'acord del desembre del 1976 no es va poder implementar mai per la mala fe del govern filipí, car l'acord establia l'autonomia per 13 províncies però pel govern va voler referèndum sabent que la població de moros era minoria en moltes degut a la forta emigració dels pobladors del nord) Hashim Salamat, pressionat per uns 50 ulemes, es va separar del grup (1977) i va formar el MNLF-Comitè Central que tenia el suport dels taung (el MNLF de Nur Misuari tenia el suport dels Maguindanaos i els tausung de Sulu i era laic i parcialment favorable a l'autonomia). El MILF es va guiar pels principis islàmics.

Nur Misuari, cap del Front d'Alliberament Nacional Moro, va rebutjar dirigir el govern provisional autònom, i el president filipí Ferdinand Marcos va nomenar un govern provisori que va organitzar el referèndum boicotejat pels partits moros. Després del referèndum es van crear dos petites regions autònomes (una a Mindanao Occidental i Sulu i una a Mindanao central); eleccions a les dues assemblees autònomes es van fer el 1979, també boicotejades pels moros i musulmans i es van posar en marxa governs amb reduïts poders i baixa legitimat, que foren poc efectius i no van resoldre el problema.

El 1984 el MNLF-CC va agafar formalment el nom de Front Islamic d'Alliberament Moro.

El 1986 Marcos fou enderrocat per una revolta popular amb el suport d'una part de l'exèrcit. El setembre Misuari va tornar al país, es va entrevistar amb la nova presidenta Cori Aquino a Sulu, i es va arribar a un acord per negociar a Jeddah (Aràbia Saudita) sota els auspicis de l'Organització de la Conferencia Islàmica (OIC). Aquestes negociacions, sense gaire èxit van durar fins al 1987 i mentre una nova constitució va establir provisions per l'establiment d'una zona autònoma al sud de Filipines i a la regió de la Cordillera (al nord).

Finalment es va establir la regió autònoma (Autonomous Region of Muslim Mindanao, ARMM) i a les eleccions del febrer de 1990 per a l'executiu de l'assemblea autònoma va triomfar el candidat governamental Zacaria Candao (membre de fet del MNLF de Misuari). Un referèndum sobre l'autonomia a 13 províncies (el MNLF en reclamava 23) fou rebutjat, ja que degut a la forta emigració, els musulmans (que el 1903 eren el 73% de la població) només formaven llavors el 28% dels habitants del sud i encara en descens), i el vot favorable només va guanyar a quatre províncies i encara no veïnes: Lanao del Sud, Maguindanao, Tawi-Tawi y Sulu, que finalment foren les que van formar la regió autònoma.

A l'octubre es van transferir a la ARMM algunes competències. Nur Misuari seguia a l'Aràbia Saudita; la pau formal no es va signar fins al novembre de 1993 i els darrers rebels del seu grup no van entregar les armes fins al 1994 (estaven dirigits per Abu Sayyaf, àlies d'Abdurajak Abubakar Janjalani) que només un any després va crear el seu propi grup (Front d'Alliberament Nacional Moro-Consell de Comandament Islàmic, o Islamic Command Council of the MNLF).

Fidel Ramos va negociar amb el MNLF a Trípoli i el desembre de 1995 es va signar un altre acord, ja que el govern filipí buscava el suport d'aquest grup, però al mateix temps hi va haver enfrontaments amb la milícia cristiana Ituman, ja que els cristians del sud quedaven inclosos en la SZOPAD Special Zone of Peace and Development. El 1996 el MNLF es va aliar al grup cristià Ilaga per promoure el desenvolupament al sud de Filipines però el MILF no participava d'aquestes iniciatives i la lluita era cada vegada més sagnant. La cort suprema filipina va desafiar els acords als que el president havia arribat que van esdevenir quasi paper mullat.

El 1996 es va establir el Southern Philippines Council for Peace and Development (SPCPD), òrgan del que la direcció va quedar en mans del MNLF, però el MILF no va acceptar els acords de pau que establien la regió autònoma sobre tretze províncies després d'un referèndum i la integració de 7500 dels seus soldats a l'exèrcit, i va anunciar que es mantindria en guerra. Amb la desmobilització del MNLF, prop de vint mil combatents van quedar sota control dels comandaments del MILF.

L'agost de 1996 Nur Misuari i el president Fidel Ramos es van entrevistar com a pas previ a la signatura definitiva de la pau que fou signada solemnement a Manila l'1 de setembre de 1996. L'1 de setembre de 1996 Misuari fou elegit governador de la ARMM (era l'únic candidat) i va prendre possessió el 20 de setembre. El 22 d'octubre va assolir també la direcció del SPDCD.

El MILF va signar un acord d'alto el foc el gener de 1997. En aquest temps uns dos mil combatents més del MNLF van passar al MILF.

El desembre de 1998 Jalanjani, cap d'Abu Sayyaf, va morir en combat a Basilan. Al cap d'un any s'havien registrat 126 violacions de l'alto el foc per part del MILF, segon el govern, o del govern segons el MILF.

El 1999 es van fer converses entre el MILF i el govern ara dirigit per Joseph Estrada però després d'alguns atacs a comunitats cristianes l'any 2000, les converses es van aturar. El març de 1999 s'havien de fer eleccions per l'executiu de la ARMM però foren posposades per la situació de violència. Van circular notícies sobre un acord entre el MILF i el Front nacional Democràtic (comunista). Misuari es va entrevistar amb Hashim Salamat, el cap del MILF, al seu quarter de Abubakar a la selva, però sense cap resultat concret. Els trencaments de l'alto el foc van continuar.

bandera al quater d'Abubakar

L'agost del 2001 es va fer un referèndum per expandir l'ARMM però de les 15 províncies i 9 ciutats consultades (cobertes per la SZOPAD) només 5 províncies i 1 ciutat van votar a favor. Quan poc després es van fer les eleccions Misuari fou desplaçar pel candidat de la nova presidenta Gloria Macapagal Arroyo; Misuari va tornar a les armes i va iniciar atacs a les tropes del govern abans de fugir cap a Malàisia, però allí fou arrestat i entregat al govern filipí i fou empresonat.

Le lluita va continuar intermitentment (incloent un atac de l'exèrcit a Abubakar); el març del 2007 el govern filipí va oferir als moros el dret a l'autodeterminació i les negociacions continuen.