Front Popular d'Alliberament d'Eritrea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera del FPLE, que va inspirar la bandera d'Eritrea

El Front Popular d'Alliberament d'Eritrea (FPLE, en angles EPLF) fou una organització política i militar creada per dissidents cristians i musulmans progressistes del Front d'Alliberament d'Eritrea (FLE en anglès ELF). Bé que fundada oficialment el febrer de 1972, l'organització havia emergit abans a través de diverses operacions.

Naixement del FPLE[modifica | modifica el codi]

Durant la guerra d'independència d'Eritrea, va emergir el FPLE al començament dels anys 70 mentre que la seva organització mare, el Front d'Alliberament d'Eritrea, queia en lluites intestines entre cristians i musulmans, urbans i camperols, socialistes i conservadors pro-àrabs. Tres grups deixaren l'organització: una anomenada Obel, una anomenada Forces Populars d'Alliberament, i un tercer grup a l'entorn d'Issayas Afeworki i la seva obra: Nosaltres i els nostres objectius. Els tres grups es van posar d'acord sobre una unió, i el 1971 van esdevenir el Front Populars d'Alliberament d'Eritrea.

Emergència del FPLE[modifica | modifica el codi]

Molts habitants de les zones urbanes, informades del naixement d'una nova organització, s'hi van unir. El 1977, quan el FPLE i el FLE controlaven la quasi-totalitat de l'Eritrea, es va celebrar el primer congrés del FPLE sobre les terres alliberades i Romedan Mohammed Nur fou escollit secretari general i es va escollir un buró polític del qual van formar part Issayas Afeworki i Mahmud Ahmed Sherifo entre altres.

El FPLE, única força de resistència[modifica | modifica el codi]

El 1981, les tropes del FPLE van expulsar les últimes unitats del FLE al Sudan i en endavant van ser els únics que van combatre realment als etíops. Els guerrillers van resistir totes les temptatives del Derg i els seus aliats soviètics. El FPLE, que es va fer fort a la província septentrional del Sahel, va posar en funcionament serveis socials d'una qualitat poc habitual a l'Àfrica. Escoles, hospitals i camps de refugiats foren construïts i protegits pel FPLE, que va insistir a fer una doble lluita, armada i social. D'obediència marxista, el FPLE es va esforçar per aconseguir l'auto-suficiència. Era un moviment igualitarista on el 30% dels quadres eren dones, el que va tenir un impacte social extraordinari en la conservador societat de camperols eritreus. El FPLE es va destacar pel seu bon tracte als presoner etíops tot i que els seus presoners no rebien el mateix tractament. L'octubre de 1986 es va celebrar el segon Congrés de l'organització on es va reunificar amb un petit grup escindit conegut com a Front Popular d'Alliberament d'Eritrea-Comandament Central (fou anomenat el Congrés de la Unitat)

La gran ofensiva[modifica | modifica el codi]

Des de 1987, el FPLE llançà la seva gran ofensiva d'alliberament d'Eritrea. Afabet i Tessenei van caure el 1988, Massawa el 1990, i Dekemhare i finalment la capital Asmara el 24 de maig de 1991. El FPLE va establir el Govern Provisional d'Eritrea, i d'acord al nou règim etíop, va preparar el referèndum d'autodeterminació, que tindria lloc l'abril de 1993, i fou sotmès a plebiscit pel poble eritreu.

Després de la independència el Front fou el moviment dirigent de la societat eritrea. Va celebrar el seu tercer congrés el 1994 a Asmara i va convertir l'organització política-militar en purament política adoptant llavors el nom de Front Popular per la Democràcia i la Justícia, que governa a Eritrea com a partit únic.

Llista dels secretaris generals del FPLE[modifica | modifica el codi]

Secretari general del FPLE inici del mandat final del mandat
Issayas Afeworki 1971 1977
Romedan Mohammed Nur 1977 1987
Issayas Afeworki 1987 1994

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]