Front Popular d'Alliberament del Tigré

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera de marxa, basada en una antiga bandera del Tigre i adoptada com a ètnica tigrinya i regional de Tigray
Bandera del partit

El el Front Popular d'Alliberament del Tigré (o Front d'Alliberament Popular del Tigré, en angles Tigray People's Liberation Front (TPLF), conegut comunament i a vegades pejorativament a Etiòpia com Woyane o Weyane, en Ge'ez: ሕዝባዊ ወያኔ ሓርነት ትግራይ i en tigrinya: ḥizbāwī weyānē ḥārinet tigrāy, "Revolució popular (per) la llibertat del Tigré") és un partit polític a Etiòpia. A les últimes eleccions legislatives del 2010, el partit, que és el principal integrant de l'aliança del Front Democràtic Revolucionari Popular Etíop, va obtenir 499 escons dels 547 totals.[1] A les regionals de l'agost del 2005 al Tigré el partit va aconseguir la victòria, guanyant els 152 escons de la Regió Tigré.[2]

EL TPLF s'organitza amb un comitè Central i un politburó. Abans de la seva victòria en la guerra civil etiòpica, es dividia en quatre organitzacions regional, tres dins al Tigré i la quarta representant als que resideixen fora de la regió. Cadascuna de les regions del Tigré tenia membres de politburó que coordinaven les seves activitats. El comitè estranger supervisava subdivisions al Sudan, Orient Mitjà, Europa i Amèrica del Nord.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

El 14 de setembre de 1974 un grup de set universitaris tigrinyes a Addis Abeba formaren l'Organització Nacional Tigrinya/Tigrayan National Organization (Ge'ez: ማህበር ገስገስቲ ብሄረ ትግራይ, "Associació de Progressistes de la Nació Tigrinya"). La TNO va formar cèl·lules clandestines i va fer treball de propaganda entre la gent. Durant la revolta popular de 1974, la TNO va jugar un paper important mobilitzant la gent de Tigré. Després de la pujada al poder del Derg, la TNO afirmava que calia la lluita armada per treure el nou règim. El febrer de 1975, el TNO es va transformar en el TPLF (El Front Popular d'Alliberament del Tigré). El nou front va emetre un Manifest en el qual afirmava que la seva missió primària era la secessió d'Etiòpia, i crear un estat Tigré independent. El mapa estatal del Tigré s'estenia des de la frontera del Sudan al nord-oest fins al nord-est de la regió Àfar.[4] Va establir la seva primera base militar a Dedebit a Tigray, després d'haver fet preparatius polítiques i militars.[5][6]

Al principi, el TPLF era només un més entre diversos grups rebels a Tigré, i només un dels seus membres tenia formació militar. En ell seu llibre sobre la història del TPLF, Aregawi Berhe admet que si no hagués estat per l'ajut de Gessesew Ayele (més conegut pel seu renom "Sehul"), un antic membre del parlament etiòpic i ancià tigrinya local respectat, el naixent TPLF hauria anat al desastre ràpidament; Sehul tenia contactes personals extensos al Tigré occidental que proporcionaren suport al petit grup, així com la personalitat per intimidar els shiftas (els caps rebels) locals .[7] El TPLF va poder establir la seva presència amb un atac a la presó de Shire el matí del 5 d'agost de 1975, en el qual alliberaren el seu camarada capturat, Mehari Tekle, (àlies "Mussie") i 60 altres presos (incloent-hi criminals declarats culpables); un mes més més tard, la tarda de 4 de setembre, robaven el banc d'Axum, acció en la que quatre policies van morir i es van obtenir 175.000 Birr (equivalents a 84.000 $ americans), i es van aconseguir també un substancial nombre d'armes i munició al cost de només un lluitador ferit.[8]

Els grups antigovernamentals rivals a Tigré eren la Unió Democràtica d'Etiòpia (EDU dirigida per Ras Mengesha Seyoum, comunament vist com a grup promonàrquic), el Front d'Alliberament de Tigré (TLF, dirigit per Yohannes Tekle Haymanot que defensava la independència del Tigré com el TPLF), i el Partit Revolucionari Popular Etíop (EPRP, que s'havia retirat al mont Asimba al Tigré oriental després del Terror Roig). Segons Aregawi, el TPLF va contactar amb cada un dels altres grups per formar aliances tàctiques, però no ho va aconseguir. El primer grup rival en ser eliminat fou el TLF, que es va dividir en tres faccions el novembre de 1975; i després d'una investigació va executar els seus dos principals líders per "delictes contra els seus propis col·legues".[9] Després fou l'EDU, que Aregawi diu que va iniciar el conflicte matant a Sehul. Després de lliurar unes quantes batalles amb l'EDU (Chiameskebet el 26 de setembre de 1976, i Addi Nebreid el juliol de 1976 i 12 març de 1977) que foren costoses en homes i materiel, el TPLF va recorrer a la guerrilla contra l'EDU al que finalment va expulsar del Tigré occidental en la batalla de Quinat-arbaete el novembre de 1979 [10] L'EPRP era l'últim grup implicat; encara que Aregawi afirma que l'EPRP va disparar els primers trets,[11] Gebru Tareke escriu que és impossible de determinar quin grup va iniciar el conflicte, car cap "dels partits han continuat discutint aquest punt". En qualsevol cas, les unitats de l'EPRP presumptament atacaren unitats del TPLF a Agame el 23 de febrer de 1978, forçant-los a evacuar la província. El TPLF va portar dues de les seves companyies de veteranes de l'oest, i en un ferotge contraatacar va forçar als lluitadors de l'EPRP a retirar-se altra vegada al Mont Asimba. Després d'una batalla de cinc dies, el TPLF va capturar aquest baluard de muntanya, i la majoria de l'EPRP derrotat va fugir al santuari que li oferien els rebels eritreus.[12]

Al voltant de 1983, els quadres bàsics del TPFL fundaven la Lliga Marxista-Leninista del Tigré (Marxist-leninist League of Tigray, MLLT) en la línia del Partit del Treball d'Albània. També incorporaven el nom Woyane al títol de la seva organització com a referència intencional a la Rebel·lió Woyane, una revolta al Tigré que va esclatar i fou aplanada el 1943.[13]

Després de l'èxit del TPLF el 1991 guanyant el control d'Etiòpia, i l'esfondrament de règim comunista a Albània, el TPLF abandonava totes les referències al Marxisme-leninisme. El lideratge del TPLF diu que la Lliga (MLLT) es va dissoldre quan el Front Democràtic Revolucionari Popular Etíop, organització de fet muntada pel TPLF, va prendre el poder després de l'esfondrament del Derg el 1991.

Finançament[modifica | modifica el codi]

El març de 2010 Martin Plaut de la BBC informava que el TPLF havia guanyat grans quantitats de diners defraudant organitzacions d'ajut internacionals durant la fam de 1984-1985 a Etiòpia. Plaut entrevistava a dues persones anteriorment associades amb TPLF, Gebremedhin Araya i Aregawi Berhe, i també citava un informe de la CIA de meitat del 1980 que feia afirmacions similars.[14]

Aregawi Berhe, que fou un alt comandant del TPLF i arae viu en exili als Països Baixos, deia a Deutsche Welle que "el moviment rebel, TPLF, havia rebut els diners sota pretensions falses - a través del seu braç de desenvolupament, l'anomenada 'Associació d'Ajut de Tigré' ('Aid Association of Tigray' MARET). Però MARET pertanyia al partit. Així després que l'ajut de donants i caritats d'ajut va ser recollit, va quedar disponible a través del pressupost del comitè central del partit per a logística i finançament de la resistència.".[15][16]

Membres[modifica | modifica el codi]

Els membres més destacats del TPLF inclouen: Meles Zenawi (president de partit i president d'Etiòpia), Seyoum Mesfin, Sebhat Nega, Arkebe Oqubay, Abay Tsehaye, Abadi Zemo, Tsegay Berhe, Azeb Mesfin, Haftom Abraha, i Weyen (difunt). Entre els antics membres separats del grup: Siye Abraha, Gebru Asrat, Ghidey Zeratsion, Aregawi Berhe, Tewolde Wolde Mariam, Alemseged Gebreamlak, Hailu Mengesha, Aregash Adane, Awalom Woldu, i Abebe Tessema.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «EPRDF Wins 499 Of 547 Federal Parliamentary Seats: NEBE».
  2. African Elections Database
  3. Torstensson, Gösta. Befrielsekampen i Tigray . Estocolm: Kommunistiska Arbetarförlaget, 1986. p. 4-5.
  4. The 1976 TPLF Manifesto, "TPLF's "Republic of Greater Tigray" Dereje Tariku
  5. Torstensson, Befrielsekampen i Tigray, pàg. 14.
  6. . Aregawi Berhe, "The origins of the Tigray People's Liberation Front", African Affairs 103 (2004), pàg. 588
  7. Aregawi Berhe, A Political history of the Tigray People's Liberation Front (1975-1991) (Los Angeles: Tsehai, 2009), pàgs. 68f
  8. Aregawi, Political history, pàg. 78
  9. Aregawi, Political history, pàg. 81-84
  10. Aregawi, Political history, pàg. 103-112
  11. Political history, pàg. 117-121
  12. Gebru Tareke, The Ethiopian Revolution: War in the Horn of Africa (New Haven: Yale University, 2009), pàg. 88
  13. Bahru Zewde, A History of Modern Ethiopia, segona edició (Oxford: James Currey, 2001), pàg. 215, 259.
  14. Plaut, Martin, 3 de març de 2010 "Ethiopia famine aid 'spent on weapons'", Bbc World Service. L'informe de la CIA està disponible en el "CIA's freedom of information act website" a aquest enllaç, buscant "Ethiopia" i el període de 1984/1985 per al document "Ethiopia: Security and Political Impact of the Drought".
  15. "Aid millions for Ethiopia may have been used for arms purchases"
  16. "Ethiopia famine aid 'spent on weapons'"

Bibliografia[modifica | modifica el codi]