Front Popular per a l'Alliberament de Palestina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerrillers del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina al 1969

El Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (en àrab الجبهة الشعبية لتحرير فلسطين - al-jabhah al-sha`biyyah li-tahrīr filastīn) és un moviment polític i una organització militar d'ideologia marxista i nacionalista palestina fundada el 1967 per George Habash. Ha sigut consistentment el segon dels grups formants de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (essent Fatah el primer per grandària), però ara només té un reduït suport popular als Territoris Palestins. Generalment ha seguit una línia sense concessions per a les aspiracions nacionals palestines, oposant-se a la postura més moderada de Fatah. Es va oposar als acords d'Oslo i per molt temps també a dividir el territori en dos estats com a solució del conflicte israelo-palestí, però l'any 1999 va aconseguir un acord amb el lideratge de l'OAP per arribar a negociacions amb Israel.

La ideologia del FPAP és la del Panarabisme i el marxisme, defensant la independència de Palestina dins un discurs anti-imperialista àrab i mundial. El partit reivindica la lluita contra l'ocupació i dominació foranes, que identifica amb el sionisme, Israel i els Estats Units d'Amèrica, alhora que la lluita de classes al si del món àrab, que el porta a criticar les classes explotadores i la majoria de règims àrabs. El FPAP considera que Israel és imperialista per naturalesa i ha de ser derrocat, però també defensa que les classes explotades al si d'aquest estat són susceptibles de lluitar al costat dels palestins per a la consecució d'un estat palestí nou i sense discriminacions ni divisions ètniques o religioses, amb la convivència de musulmans, jueus i cristians, integrat en la Nació Àrab, contemplant el retorn dels milions de refugiats expulsats de les seves terres. Així, s'oposà almenys en el pla teòric, a la solució dels dos Estats i a l'Autoritat Nacional Palestina.

El FPAP ha viscut algunes escisions, el 1968, Ahmed Jibril formà el FPAP-GC (General Command) sostingut pels serveis secrets sirians; el 1969, Nayef Hawatmeh formà el Front Democràtic per l'Alliberament de Palestina (FDAP), considerat més proper a les tesis maoistes, per contraposició als posicionaments aleshores més propers a la unió soviètica del FPAP.

Al llarg dels anys 60 i 70 emprengué, junt amb la resta de forces palestines la lluita armada contra Israel, participant en lOrganització per a l'Alliberament de Palestina. Algunes de les seves accions assoliren gran ressò internacional i difongueren arreu les reclamacions palestines. La caiguda de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, junt amb el creixement dels moviments islamistes al món àrab, a més de la mort de nombrosos dels seus líders assassinats a mans d'Israel, reduïren molt la seva influència, que havia arribat al seu punt màxim als anys 70, especialment en els camps de refugiats arreu dels països àrabs. Tot i així mantingué presència sobretot en zones urbanes, entre treballadors, classes mitjanes cultes i universitaris, a més dels camps de refugiats i en àrees amb presència cristiana àrab com Betlem o Ramallah; i continuà amb els atacs contra militars i colònies als territoris ocupats, si bé abandonà les accions a l'estranger que li havien donat notorietat als anys 70.

Després de la retirada del seu fundador i líder històric George Habash, fou escollit Abou Ali Mustafa, que seria assassinat per Israel a Ramallah l'agost de 2001, prenent el relleu Ahmad Saadat. En resposta a l'assassinat del seu dirigent, les Brigades d'Abu Ali Mustafa, el seu braç armat, revendicàe, l'octubre de 2001, l'assassinat del ministre israelià ultranacionalista Rehavam Zeevi. Israel reclamà l'entrega de Saadat, però Iàsser Arafat, no hi accedí. Aquest episodi tornà a donar al FPAP protagonisme polític.

Finalment, a instàncies dels Estats Units i el Regne Unit, l'ANP arrestà Saadat i el jutjà, empresonant-lo en una presó palestina a Jericó, custodiat per oficials Americans i Britànics. La cort suprema palestina declarà anticonstitucional la condemna, i n'ordenà l'alliberament, però l'Autoritat Palestina la desobeí. Finalment el març de 2006, després que els guàrdies americans i britànics es retiressin, trencant l'acord amb l'ANP, escamots especials de l'exèrcit israelià assaltaren la presó, i després d'un dia de combats segrestaren Saadat, que des d'aleshores roman a una presó israeliana, essent reclamat per part palestina. L'atac i arrest israelià provocà una onada de protestes als territoris ocupats i l'atac a diverses seus d'institucions nord-americanes i britàniques a la Franja de Gaza.

En la disputa entre [Fatah] i [Hamas] després de la victòria dels islamistes a les eleccions legislatives de 2006, i la divisió de facto en dos governs, el d'Abbas (Fatah) a Cisjordània, reconegut per occident, i el de Haniye (Hamas) a Gaza, el FPAP ha pres una oposicó crítica amb els dos bàndols,[1] denunciant sovint la repressió contra els seus membres i algunes de les polítiques de Hamas a Gaza, així com la suposada corrupció i concessions del govern d'Abbas.

En les darreres eleccions legislatives de 2006 obtingué el 4.2% dels vots i 3 diputats dels 132 del Consell Legislatiu Palestí: Ahmad Saadat, Jamil Majdalawi, i Khalida Jarrar. Els millors resultats foren del 9.4% a Betlem, el 6.6% a Ramallah i a al-Bireh, i el 6.5% al Nord de Gaza. A més, obtingué l'alcaldia de Bir-Zeit i les seves llistes foren les més votades a Betlem i Ramallah, els batlles de les quals són independents propers al FPAP.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Front Popular per a l'Alliberament de Palestina