Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre Sant Fructuós de Tarragona. Vegeu-ne altres significats a «Fructuós de Braga».
sant Fructuós de Tarragona, o
Fruitós

Fresc romànic a Bierge (Osca)
bisbe, màrtir
Nom secular llatí: Fructuosus
Naixement Segle II
Defunció 21 de gener de 259
Tàrraco (Hispània)
Enterrament Necròpolis de Tàrraco; traslladat al monestir de Sant Fruttuoso di Capadimonte (Itàlia); segons la tradició, després a Sant Fruitós de Bages, d'on, el 1372, van passar a la Seu de Manresa; avui, una part és a la Catedral de Tarragona i Sant Fruitós de Bages
Commemoració en Església Catòlica, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Amfiteatre de Tàrraco (Tarragona), Monestir de Sant Fructuós de Capodimonte (Itàlia)
Festivitat 21 de gener (martiri)
Iconografia Com a bisbe, amb Auguri i Eulogi
Patronatge Sant Fruitós de Bages, Aramunt, Boldís Sobirà, Llofriu, Músser
sants Auguri i Eulogi

Pintura del s. XVIII amb el martiri
diaques i màrtirs
Nom secular llatí: Augurius, Eulogius
Naixement Segle II
Tàrraco?
Defunció 21 de gener de 259
Tàrraco (Hispània)
Enterrament Necròpolis de Tàrraco; traslladat al monestir de Sant Fruttuoso di Capadimonte (Itàlia); part de les restes a Tarragona
Commemoració en Església Catòlica, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Amfiteatre de Tàrraco (Tarragona)
Festivitat 21 de gener (martiri)
Fets destacables Diaques de Sant Fructuós de Tarragona
Iconografia Com a diaques, amb el bisbe Fructuós; a la foguera

Sant Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Sant Fruitós, fou bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica. Eulogi i Auguri eren els dos diaques del bisbe que van ésser martiritzats amb ell.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De la seva vida no ens n'ha arribat més que les actes del seu martiri. Segons aquest document, en el context de les persecucions anticristianes de l'emperador Valerià I, Emilià, governador de la província Tarraconense, ordenà l'arrest del bisbe Fructuós el 16 de gener del 259. Juntament amb ell, també foren fets presos els seus diaques, Eulogi i Auguri. El dia 21 foren jutjats i condemnats a cremar a l'estaca, pena que s'executà al mateix dia a l'amfiteatre. Sempre d'acord amb les actes del procés, els tres màrtirs, coronats i revestits, s'aparegueren després de morts tant a la comunitat cristiana com als seus botxins, per donar instruccions respecte al seu enterrament. La comunitat cristiana donà sepultura als cossos, se suposa que en l'espai on es bastiria la necròpolis cristiana del Francolí, però no ha quedat constància del lloc precís.

De forma contemporània als fets, una figura anònima, possiblement un soldat, redactà unes actes del martiri de Fructuós i dels seus companys. Aquest document, conegut com la Passio Fructuosi, és considerat el primer document cristià històric a la península Ibèrica, i tingué prou difusió com per a ser llegit de forma pública a les esglésies africanes: Sant Agustí en fa un panegíric en el sermó 273. Les actes també són citades pel poeta Prudenci (Aurelius Prudentius Clemens) en la seva obra Peristephanon (Corones del martiri), on dedica un himne als tres màrtirs.

A l'arena de l'amfiteatre, cap al segle V, es construí una basílica visigòtica dedicada a Sant Fructuós. Amb l'arribada dels sarraïns, el 711, les restes dels màrtirs van ésser traslladades a Itàlia pel bisbe Pròsper, a l'indret on es bastiria l'abadia de San Fruttuoso di Capodimonte. Posteriorment, part de les relíquies van retornar a Catalunya, a Sant Fruitós de Bages. D'allí, en 1372, van ser portades a la Seu de Manresa, a la cripta de la qual es veneren com un dels Cossos Sants. D'allí, se'n cedí una petita part a Tarragona).

L'església en celebra la festa el 21 de gener, el mateix dia del martiri. Fructuós és patró, entre d'altres, de Sant Fruitós de Bages, Aramunt, Boldís Sobirà (Lladorre),[1] Llofriu[2] i Músser.

L'any 2008, coincidint amb el 1750 aniversari dels fets, es va celebrar un any jubilar per part de l'Arquebisbat de Tarragona.

Des del 1990 cada any es representa La Passió de Sant Fructuós en una obra teatral amb música en directe.

Institucions tarragonines que en porten el nom[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. lletra dels goigs
  2. «www.llofriu.com». [Enllaç no actiu]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Andreu Muñoz Melgar, Immaculada Teixell Navarro Tarraco Christiana: història i arqueologia Tarragona: Associació Cultural Sant Fructuós, 2005 (Edició en català, castellà, anglès, francès i italià)
  • Jesús Blanco Calvo; Rafael Muñoz Melgar Petita història de Sant Fructuós Barcelona: Mediterrània, 2003
  • Jordi Guàrdia Sant Fructuós, pare, pastor, màrtir Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2001
  • Miquel Estradé Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999. 2a. edició
  • J. Torné i Cubells, et al. Actes de Màrtirs Barcelona: Proa, 1991
  • Pio Franchi dei Cavalieri Las Actas de San Fructuoso de Tarragona publicat a Boletín Arqueológico (Tarragona) 65-68 (1959)
  • Antoni Dalmau, text; Valentí Miserachs i Grau, música Mil anys. Oratori en quatre quadres del mil·lenari de Santa Maria d'Igualada, per a veus solistes, cor i orquestra El quadre I està dedicat a Sant Fructuós
Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona
Naixement:  ? Mort: 21 de gener 259
Títols
Precedit per:
?
Bisbe de Tàrraco
(Llista de bisbes de Tàrraco)
(?-259)
Succeït per:
?

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]