Fugacitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La fugacitat és una funció termodinàmica que substitueix la pressió parcial en les equacions que descriuen el comportament dels gasos reals i llurs mescles, i que es confon amb la pressió quan aquesta esdevé pròxima a zero.[1]

Per als gasos ideals es compleix que el potencial químic μ és funció de la pressió P segons l'equació:

\mu = \mu^0 + R \cdot T \cdot \ln P

on μ0 és el potencial químic del gas en condicions estàndard (P = 1 bar), R la constant dels gasos i T la temperatura absoluta.

Per els gasos reals aquesta relació només es compleix aproximadament a baixes pressions i deixa de complir-se a altes pressions. Per poder seguir aplicant l'equació dels gasos ideals als gasos reals el químic Gilbert Newton Lewis va establir el 1908[2] una equació semblant definint una nova magnitud, la fugacitat, f, que substitueix a la pressió de manera que en resulta una nova equació:

\mu = \mu^0 + R \cdot T \cdot \ln f[3][4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62. Enciclopèdia Catalana, 2007. ISBN 978-84-297-5977-8. 
  2. Lewis, G.N.. «The osmotic pressure of concentrated solutions, and the laws of the perfect solution» (en anglès). J. Am. Chem. Soc., 30, 1908, pàg. 668-683.
  3. Rodríguez, J. A.; Ruíz, J. J. i Urieta, J. S.. Termodinámica química. Madrid: Síntesis, setembre 2000. ISBN 84-7738-581-5. 
  4. Díaz Peña, M.; Roig Muntaner, A. Química física. 1ª (en castellà). Madrid: Alhambra, 1980, p. 957-958. ISBN 84-205-0575-7.