Fulcrad de Provença

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Fulcrad de Provença (? - mort després de 862) va ser comte d'Arle i duc de Provença, successor de Guerí.

Duc de Provença[modifica | modifica el codi]

Archibald R. Lewis, a la seva obra The Development Of Southern French And Català Society 718-1050, indica que Fulcrad va esdevenir duc de Provença el 845, Édouard Baratier[1] indica que fou el 843 com a resultat del tractat de Verdun, el que sembla més versemblant tenint en compte les relacions entre Lotari I i Guerí de Provença, el duc precedent[2] encara que donat les bones relacions posteriors al 843 entre Lotari i Carles potser no hi va haver presa a l'espera d'un nou lloc per Guerí. El 845 Audibert és esmentat com a comte de Marsella que hauria tingut també el títol de duc, potser durant la revolta de Fulcrad.[3]

Rebel·lió contra Lotari I[modifica | modifica el codi]

El 845 el comte i duc Fulcrad es va revoltar[4] i va arrossegar a diversos comtes, segons sembla del Vienois i potser altres regions i va desestabilitzar tota la regió. Les fonts indiquen que la rebel·lió fou aturada aviat.[5] Tanmateix, segons Édouard Baratier[1] Lotari va negociar més que reprimir.[6] Devic i Vaisette situen la submissió a finals del 846 i esmenten el Vivarès i l'Uzès (que formaven part del govern de Provença) entre els territoris rebels.

Retorn en gràcia[modifica | modifica el codi]

La seva retorn en gràcia és indicat per el fet que figura des de 846 en una llista dels comtes provençals que havien d'acompanyar l'emperador Lotari a la seva expedició contra els sarraïns d'Itàlia.[7] Fulcrad sembla en efecte haver gaudit d'una autoritat particular o almenys d'una mena de preeminència sobre els comtes dels països veïns.[8]

Tanmateix, aquests trastorns afavoriren els atacs i actes de pirateria dels quals foren víctimes les dues majors ciutats de Provença: Marsella el 848, víctima una vegada més per pirates grecs i Arle el 850, atacada pels Sarraïns. Aquests esdeveniments poden haver justificat la tornada del comte Audibert que reemplaça potser Fulcrad com a duc de Provença el 850.

Fulcrad sota el regnat de Carles de Provença[modifica | modifica el codi]

Finalment aquestes vel·leïtats d'independència expliquen també alguns anys més tard a la mort de l'emperador el 855, l'aparició d'un Regne de Provença, tros de la França mitjana atribuït al seu tercer fill, Carles[9] que en deixarà l'administració efectiva a Girard del Rosselló.

Cap als anys 858- 860, Fulcrad apareix just després del regent Girard del Rosselló, en el moment de l'assemblea de Sermorens.[10] Però aquesta assemblea s'hauria pogut celebrar abans, el 853.[11] Sigui com sigui, una donació de 860 mostra que Fulcrad encara era viu en aquesta data.[12] Una rara carta del rei Carles datada el 862 i trobada per l'historiador del segle XIX Louis de Mas Latrie, el qualifica de comte i oficial del palau, comes i ministerialis noster;[13] així el 862 formava part dels fidels del jove rei de Provença. Però després d'aquesta data, s'ignora que va fer i quant temps va viure.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Édouard Baratier, Història de Provence, pàgina 104
  2. Guerí fou lleial de Carles II de França el Calb des de 840, i les seves tropes van contribuir decisivament a la derrota de Lotari a la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841
  3. El 845 s'esmenta a un Adaibert, comte de Marsella al cartulari de Saint-Victor, nº 26
  4. Els Annals de Saint-Bertin l'esmenten com a comte i els Annals de Fulda com a duc
  5. La Gesta Francorum indica que el 845 "Folcratum ducem Arelatensem i reliquos comites illarum partium" (Folcrad el duc d'Arle i els religiosos i comtes del seu partit) van ser sotmesos a Lotari ("Hlotharius") després de rebel·lar-se i que l'autoritat reial va ser restablerta a Provença (Gesta quorundam regum Francorum 845, Monumenta Germaniae Historia Ss I, pàg. 364); i els Annals Fuldenses esmenten els mateixos fets (Annals Fuldensium Pars Secunda, auctore Euodolfo 845, Monumenta Germaniae Historia Ss I, pàg. 364.)
  6. Baratier diu "Le nouvel empereur vient négocier sur place avec les rebelles pour les amnistier et les confirmer dans leur fonctions ce qui augmente encore leur sentiment d’indépendance (el nou emperador va anar a negociar amb els rebels per amnistiar-los i els va confirmar en les seves funcions, el que va augmentar encara més el seu sentiment de independència)."
  7. Renascut Poupardin, Le royaume de Provence sous les Carolingiens (855-933?), pàgina 3, anotació 8
  8. Renascut Poupardin - Le royaume de Provence sous les Carolingiens (855-933?), pàgines 3 i 4 on es diu: "Aquest (Fulcrad), rebel el 845 però aviat retornat a la gràcia, sembla haver gaudit en efecte d'una autoritat particular, almenys d'una mena de preeminència sobre els comtes dels països veïns. Les fonts annalistiques semblen fer-ne un personatge d'una importància excepcional, no només un comte d'Arles, sinó una mena de duc dels provençals, de marquès, encara que aquest terme, per a aquest país, no es trobi fins una mica més tard.
  9. Édouard Baratier (sota la direcció de), Histoire de la Provence, pàgina 104.
  10. Renascut Poupardin - Le royaume de Provence sous les Carolingiens (855-933?), pàgines 3 i 4 on es diu: " .... però cal afegir que el rang elevat del comte Fulcrad, i la seva situació excepcional, són igualment testificats per altres fets. És així com figura en segona línia, immediatament després del regent de Provença, Girard, en la llista dels comtes reunits a Sermorens cap als anys 858-860, que és igualment mencionat un dels primers en la llista de la capitular de 846 i finalment que apareix com a ambaixador al lloc del comte Girard en un dels rars diplomes de Carles de Provença relatius a la part meridional dels estats d'aquest que s'han conservat.
  11. Jean Joseph Antoine Pilot de Thorey, Jean Joseph Antoine Pilot - Història de Grenoble i dels seus voltants des de la seva fundació..., Baratier Frères 1829, pàgina 24, a: (web)
  12. "Karolus…rex Lotharii…augusti…filius" (El rei Carles, fill de l'august Lotari) va donar propietats "in comitatu Aurasicensis" (al comtat d'Aurenja) a l'església d'Aurenja a petició de "Fulchradus et Aldricus comites ac ministeriales nostri" (dels comtes Fulcrad i Alderic, al nostre servei a palau) per carta datada el 25 d¡agost de 860 (Recull d'Actes de Provença 6, pàg. 13)
  13. Louis de Mas Latrie, Bibliothèque de l'École nationale des chartes, any 1840, volum 1, numéro 1, pàg. 491-497, Diploma inèdit de Carles, rei de Provença, 862 a «Enllaç».

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • René Poupardin - Le royaume de Provence sous les Carolingiens (855-933?), pàgines 3 i 4
  • Édouard Baratier (sota la direcció de) - Histoire de la Provence
  • Paul-Albert Février (sota la direcció de) - La Provence des origines à l'an mil
  • Archibald R. Lewis, The Development Of Southern French And Català Society 718-1050 a l'enllaç

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]