Fulda (Alemanya)
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
| Municipi d'Alemanya | |||
| Estat • Estat federat • Districte |
Alemanya Hesse Cassel |
||
| Superfície | 236,13 km² | ||
| Altitud | 261 msnm | ||
| Població (2009) • Densitat |
64,177 618 k², hab. |
||
| Coordenades | n/d | ||
| Dirigents: • Alcalde/essa: |
Gerhard Möller (CDU) |
||
| Codi postal | 36001-36043 |
||
| Matrícula | FD | ||
Fulda (Ciutat d'Alemanya, de l'antiga Prússia, presidència de Cassel, capital del cercle del seu nom, situat en l'antiga Bucònia, en les ribes del riu del seu nom, a 261 mts. d'altura, de construcció irregular. Conexió ferroviaria en diverses direccions.
Taula de continguts |
Edificis[modifica]
Entre les seves places públiques hi estan les de la Catedral i del Palau, en la última de les quals di troba des del 1842 la colossal estàtua de bronze de Sant Bonifaci. La catedral fou construïda de 1704 a 1712 a imitació de l'església de Sant Pere de Roma i té 99 m. de llarg. La part anterior està adornada amb dues torres dobles de 57 m. d'altura i la cúpula s'eleva a 39 m. Resta de l'antic edifici és la cripta de Bonifaci sota l'altar major, on en un ric sarcòfag descansen les restes de l'apòstol dels alemanys.
Enfront la catedral s'hi troba l'antiga residencia de Sant Miquel, que des de 1831 fou palau del bisbe, amb la petita i interessant església de Sant Miquel restaurada per Lange, acabada el 822 i que encara mostra essencialment la construcció primitiva, imitació del sant sepulcre. Són, a més, notables la biblioteca, amés de 100.000 volums i preciosos manuscrits; el majestuós castell-palau; el convent de Benedictines fundat el 1625, el de menors fundat el 1238 avui dedicat a serveis profans; l'edifici del Banc de l'Imperi fundat a principis del segle XX. Fulda té, a més, sis esglésies, entre elles una de protestant i una sinagoga, ja que la majoria d'habitants són catòlics.
Industria[modifica]
La industria comprèn els teixits de cotó i telers de cànem, pelfa, feltre, vellut, ciris, tints, pell adobada, sabó, cervesa, blanqueigs de cera, salnitre, construcció de magnífics instruments de vent, objectes esmaltats de llaunaria, articles de sabateria, etc...A més, s'hi troben a Fulda, grans tallers ferroviaris.
Comerç[modifica]
El comerç, sempre restà molt recolzat pel Banc de l'Imperi, és especialment en bestiar i blat. Anualment s'hi celebren diversos mercats boví i cavallar. Fulda és seu episcopal que substituí a la de la famosa abadia del seu nom (Abadia de Fulda) i que fou restablerta el 1829, però a conseqüència de l'anomenat Kulturkampf restà sense titular de 1873 a 1881.
Territori[modifica]
El seu territori comprèn el districte de Cassel, en la província de Hesse-Nassau, Bockenheim, l'antic ducat de Saxònia-Weimar (avui Turíngia) i un districte de la república d'Hesse. La ciutat conta amb diversos establiments d'instrucció i de beneficència, entre ells una escola tècnica superior, normal catòlica de mestres, acadèmia de músics militars, hospital fundat en el segle XIII i orfenat, sanatori, casa de maternitat a càrrec de religioses de la Misericordia, etc...
Orígens[modifica]
'Fulda tingué els seus orígens en l'abadia, al costat de la qual es formà ben aviat un poble amb església consagrada el 779 i elevada ala categoria de ciutat el 1208. La pesta que en el segle XIV es declarà a Fulda fou atribuïda als jueus, dels quals en foren sacrificats més de 600. El 1734 s'hi fundà una universitat transformada en gimnàs el 1804. En la guerra de 1866 la ocuparen els prussians. Des de principis del segle XX fins els nostres dies s'hi celebren moltes reunions al costat de la tomba de Sant Bonifaci.
Fills il·lustres[modifica]
- Adam de Fulda (1545-1640) compositor musical i escriptor.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fulda (Alemanya) |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 25, pàg. 7-8 (ISBN 84-239-4525-1)
50° 33′ N, 09° 40′ E / 50.550,9.667Coord.: 50° 33′ N, 09° 40′ E / 50.550,9.667
