Fulleda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fulleda
Bandera de Fulleda Escut de Fulleda
(En detall) (En detall)
Localització

Fulleda situat respecte Catalunya
Fulleda situat respecte Catalunya

Localització de Fulleda respecte de les Garrigues


Municipi de les Garrigues
Església de Santa Maria de Fulleda
Església de Santa Maria de Fulleda
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Garrigues
Gentilici Fulledenc, fulledenca
Superfície 15,96 km²
Altitud 581 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
105 hab.
6,58 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 335100 4592250Coord.: 41° 27′ 54″ N, 1° 1′ 31″ E / 41.46500°N,1.02528°E / 41.46500; 1.02528
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Jordi Arbós Gabarró (APF-AM)
Codi postal 25411
Codi territorial 250978
Festa major Últim cap de setmana d'agost
Web

Fulleda és un municipi català de la comarca de les Garrigues, situat a l'extrem est de la comarca administrativa de les Garrigues, al territori de la Segarra històrica, fronterer amb la Conca de Barberà. El poblament és agrupat en el nucli urbà (560 m) a l'interfluvi de les valls o "fondos" de la Granada i els Escortals (antigament anomenats "Cortals"). A la localitat hi ha un monument a Agustina Saragossa i Domènech, Agustina d'Aragó, els pares de la qual eren de la població, on també hi van néixer diferents germans seus.[2] La base econòmica del poble és l'agricultura de secà, basada fonamentalment en la vinya, l'olivera i l'ametller, amb alguna presència que sembla minvar del cereal, tot i que també hi ha un parell de granges i alguna petita indústria (fusteria i productes químics, recentment tancada).

Història[modifica | modifica el codi]

El territori fulledenc, inclòs llavors sembla dins del de Tarrés, va ser cedit per Ramon Berenguer IV a Ramon de Boixadors el 1149. Les terres dels Boixadors i d'altres propietaris per diverses donacions van anar passant al monestir de Poblet. En el període dels segles XIII-XV es va consolidar progressivament el domini de Poblet sobre la localitat que s'allargaria fins a principis del segle XIX.

Amb motiu de la Guerra de Successió, la minva general de la població es deixà sentir a Fulleda, que baixà a 20 cases, i al conjunt comarcal que baixà fins a 790 cases l'any 1718.

L'any 1719, el nombre de cases a Fulleda és idèntic al de 1718 i el nombre d'habitants és de 155, mentre que la comarca té 961 cases amb 3.681 persones.

A partir d'aquesta data es manifesten signes de recuperació i la població fulledenca i garriguenca continuen un procés d'increment que es mantindrà al llarg del segle XVIII i XIX, amb una petita paralització a mitjans d'aquest darrer segle, i que arribarà ja molt atenuat fins a l'any 1936, en què comença la davallada rural que ens porta al moment present.

L'edicte del marquès de Castel-Rodrigo, del 2 de gener de 1719, creà el corregiment de Lleida[3] al qual passà a pertànyer Fulleda; seixanta-sis anys més tard, l'any 1787, segons el cens de Floridablanca hi ha 428 habitants. Podem observar, doncs, un augment del 176%. Es pot deduir que aquest augment va ser degut al valor agrícola de les terres abans no conreades, les quals en el moment de ser desermades van demanar braços forasters. Aquest increment fou molt general a totes les terres que formen la comarca de les Garrigues, on la població pujà un 257%. És clar que no fou un simple creixement vegetatiu, i que les causes cal cercar-les en unes circumstàncies econòmiques favorables, les quals exigien aportacions humanes exteriors: noves plantacions d'olivera, arbre que es va multiplicar extraordinàriament i en el cas de Fulleda, a més a més, cal pensar en una major activitat del forn del vidre.

La població va obtenir el màxim a mitjans del XIX, amb uns 500-600 habitants, i ha anat decreixent a partir d'aquell moment. La dècada de 1960 va ser d'una forta emigració que a hores d'ara sembla haver-se estroncat, amb una demografia més o menys estabilitzada i amb una forta tendència a l'envelliment.

L'any 2006 hi havia projectat entre els termes municipals de Fulleda i de Tarrés els parcs eòlics de Serra de Vilobí (33 aerogeneradors), en funcionament des de principis de 2008, Ràfols (14 aer.), que finalment no es construirà, i Pla de Tossalets (19 aer.). Aquestes instal·lacions comptaven amb el suport dels tres regidors de CiU de l'Ajuntament de Fulleda, fonamentalment per les compensacions econòmiques que obtindria el consistori. D'altra banda els dos edils d'ERC s'hi oposaven, juntament amb la Plataforma de Fulleda, argumentant el gran impacte paisagístic i ecològic que representa la implantació de tot aquest conjunt nombrós d'aerogeneradors. Les eleccions municipals del maig de 2007 van donar la victòria per majoria absoluta a l'Associació Progressista de Fulleda, formació afí a ERC, per 4 regidors a 1 (CiU), i el consistori negocia amb l'empresa Acciona Energía la reducció o eliminació del parc del Pla de Tossalets.

Respecte a la llengua, el parlar de Fulleda pertany al català occidental, no lleidatà, de transició cap a l'oriental, més concretament, cap al subdialecte tarragoní.

Cultura[modifica | modifica el codi]

En l'aspecte cultural, Fulleda ha tingut un parell de publicacions amb una certa transcendència:

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 27 155 428 520 492 491 423 405
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
388 336 285 243 200 131 121 120 130 133
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
117 115 116 113 114 115 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Agustina de Saragossa va a néixer Fulleda, Les Garrigues, LLeida
  3. Història de Lleida. vol.2. F. Camps Calmet, 1975, p. 650. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • CONTINENTE CUEVAS, Juan-Antonio & ARBÓS GABARRÓ, Santiago (1986). Fulleda i Agustina d'Aragó. Fulleda: Ajuntament de Fulleda.
  • CONTINENTE CUEVAS, Juan-Antonio & ARBÓS GABARRÓ, Santi(1993). Fulleda. Un poble de les Garrigues. Lleida: Diputació de Lleida & Ajuntament de Fulleda.
  • ARBÓS i GABARRÓ, Santi (2003). Onomàstica de Fulleda (Garrigues). Barcelona: Societat d'Onomàstica & Institut Cartogràfic de Catalunya.
  • ARBÓS GABARRÓ, Montse & ARBÓS PALAU, Ramon M. (2006). Les carboneres a Fulleda (les Garrigues). Les Borges Blanques & Fulleda: Centre d'Estudis de les Garrigues & Associació de Dones Marinada de Fulleda.
  • PASCUAL GASULL, Josep (1999). Memòries d'un fill de Fulleda. Valls: autor.
  • ARBÓS GABARRÓ, Montse (2000). "Lo forn del vidre de Fulleda" dins II Trobada d'Estudiosos de la comarca de les Garrigues. Tarrés: Ajuntament de Tarrés & Institut d'Estudis Ilerdencs.
  • ARBÓS GABARRÓ, Santi (2000). "Vocabulari fulledenc" dins II Trobada d'Estudiosos de la comarca de les Garrigues. Tarrés: Ajuntament de Tarrés & Institut d'Estudis Ilerdencs.
  • ARBÓS GABARRÓ, Santi (2000). "Qüestions de toponímia fulledenca" dins II Trobada d'Estudiosos de la comarca de les Garrigues. Tarrés: Ajuntament de Tarrés & Institut d'Estudis Ilerdencs.
  • ARBÓS GABARRÓ, Montse (2003). "Lo forn del vidre de Fulleda. II part" dins III Trobada d'Estudiosos de la comarca de les Garrigues. Cervià de les Garrigues: Ajuntament.
  • ARBÓS GABARRÓ, Santi (2003). "Llengua i fet religiós a la Fulleda dels segles XIX i XX" dins III Trobada d'Estudiosos de la comarca de les Garrigues. Cervià de les Garrigues: Ajuntament.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]