Funchal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Funchal
Bandera de Funchal Escut de Funchal
(En detall) (En detall)
Localització
Funchal
Municipi de Portugal
Estat
• Regió
• Districte
Portugal
Madeira
Madeira
Superfície 76,1 km²
Població (2009[1])
  • Densitat
97.793 hab.
1.285,06 hab/km²
Coordenades 32° 39′ 00″ N, 16° 55′ 00″ O / 32.65,-16.916667Coord.: 32° 39′ 00″ N, 16° 55′ 00″ O / 32.65,-16.916667
Organització
Nuclis

10
Codi postal 9050,9060
Festa municipal 21 d'agost
Fundació del municipi 1424
Patró Sant Jaume el Menor
Web

Funchal és la capital de la regió autòmona de Madeira, pertanyent a la república de Portugal. Té una superfície de 76,25 km² i una població de 98.583 habitants (2008), subdividida en deu freguesies.

El municipi està limitat al nord pel municipi dede Santana, al nord-est pel de Machico, a l'est per Santa Cruz, a l'oest per Câmara de Lobos i al sud per l'oceà Atlàntic. Fou fundada per João Gonçalves Zarco el 1421 i rebé l'estatut de ciutat del rei Manuel I el 1508.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

Segons els primers cronistes, el seu nom es deu als primers pobladors, que al desembarcar a l'illa en aquell lloc es van trobar amb una gran abundància de fonoll, (Funcho en portuguès)

Història[modifica | modifica el codi]

Casino de Madeira.
Vista panoràmica sobre la badia de Funchal.
Funchal, vista oest.
Vaixell ancorat al port de Funchal.

El poblament de la ciutat s'inicià al 1424, quan l'illa de Madeira es dividí en dues capitanies. A la capitania de Funchal s'hi establí João Gonçalves Zarco i la seva família. Gràcies a la seva posició geogràfica, a l'existència d'un port marítim i a la productivitat del seu sòl, se seguida es convertí en un important nucli de desenvolupament de l'illa.

La població rebé la carta foral entre el 1452 i 1454, essent elevada a vila i a seu del municipi; poc després al 1508 rebé el títol de ciutat.

Entre els esdeveniments que marcaren la història del municipi, cal remarcar l'atac de corsaris francesos al 1566, sota el comandament de Bertrand de Montluc, gentilhome de la cort de Carles IX de França i fill del mariscal Blaise de Montluc. La seva armada atacà Porto Santo, i la notícia arribà a Madeira, portant a les viles de Machico i de Santa Cruz a armar-se. A Funchal, però no es prengué cap mesura que es pogués considerar hostil per determinació del seu governador.

L'armada desembarcà a la platja una força de prop de 800 homes que marxa sobre la ciutat en tres columnes sense pràcticament trobar resistència, la ciutat patí un saqueig de quinze dies del que pràcticament res se n'escapà.

L'any següent fou enviat l'arquitecte militar Mateus Fernandes (III) per a fer una profunda modificació del sistema defensiu de la ciutat. La visió defensiva d'aquest professional es troba registrada al "Mapa de Mateus Fernandes" de 1573, considerat al plànol més antic de Funchal.[2]

Al segle XVII s'instal·len comerciants vinícoles anglesos que modificaran la forma de vida, la morfologia arquitectònica i el desenvolupament econòmic de la ciutat. Persones de renom, passaren per la ciutat, com Elizabeth Wittelsbach, coneguda com a Sissi imperadriu d'Àustria (1837 - 1898) que s'allotjà a la ciutat per motius de salut. Carles I, emperador d'Àustria i rei d'Hongria, el mariscal polonès Józef Piłsudski, Winston Churchill i Fulgencio Batista que feu una escala a la ciutat per a exiliar-se Espanya.

Patrimoni arquitectònic[modifica | modifica el codi]

El municipi compta amb l'església i monestir de Santa Clara, construïts entre el 1489 i el 1496, d'estil hispano-àrab, la Fortalesa-Palau de São Lourenço de la primera meitat del segle XVI, la seu de Funchal, projectada per Pêro Anes sota el regnat de Manuel I de Portugal presenta un magnífic sostre fet de fusta de la pròpia illa, conté una barreja d'estils arquitectònics: flamenc, amb línies gòtiques i característiques de l'estil Manuelí fou terminada al 1514 any en què fou convertida en bisbat. Altres edificis notables són el Palau episcopal, el palau del govern regional, la càmera municipal de Funchal o el Teatre municipal Baltazar Dias i els museus de les creus, municipal i d'art sacre.

Economia[modifica | modifica el codi]

Al municipi predomina el sector terciari, molt lligat al turisme, el comerç, la restauració i els serveis d'hoteleria, seguit pel sector secundari, com les indústries de construcció civil, làctia, floricultura i artesanat. Dins de l'agricultura predomina el conreu de la vinya, del plàtan seguit de les flors ornamentals i fruites subtropicals. El port de Funchal és un centre turístic per als creuers que fan escala en direcció al Marroc, les Illes Canàries, el Carib i Brasil.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El centre del municipi de Funchal està travessat per tres rius de gran pendent i de règim torrencial: Riu de São João, Riu de Santa Luzia i Riu de João Gomes.

Clima[modifica | modifica el codi]

Funchal té un clima mediterrani tot i ser a l'oceà atlàntic donada la influència de la Corrent del Golf. La temperatura mitjana màxima durant tot l'any està al voltant dels 20º C i la mínima al voltant dels 15º C. Les precipitacions més abundants es produeixen entre els mesos de novembre i gener.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Població del municipi de Funchal (1849 – 2008)
1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2008
29.403 43.375 68.030 98.113 112.746 115.403 103.961 98.583

Parròquies[modifica | modifica el codi]

Aquestes són les 10 parròquies de Funchal:

Personatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Funchal
Mapes i fotos aèries


Municipis de l'Arxipèlag de Madeira Bandera de l’Arxipèlag de Madeira
Calheta Câmara de Lobos Funchal Machico Ponta do Sol Porto Moniz Porto Santo Ribeira Brava Santa Cruz Santana São Vicente
Calheta Câmara
de Lobos
Funchal Machico Ponta
do Sol
Porto
Moniz
Porto
Santo
Ribeira
Brava
Santa
Cruz
Santana São
Vicente