Funció fitada
En matemàtiques, una funció f definida en algun conjunt X amb valors reals o complexos s'anomena fitada, si el conjunt dels seus valors és fitat. En altres paraules, hi ha un nombre real M < ∞; tal que
per a tot x de X .
A vegades, si
per a tot x de X, llavors la funció es diu que és fitada per damunt i A és diu que és una fita superior. D'altra banda, si
per a tot x de X, llavors la funció es diu que és fitada per davall i B es diu que és una fita inferior.
El concepte no s'hauria de confondre amb el de operador fitat.
Un cas especial important és un successió fitada, on X és el conjunt N de nombres naturals. Així una successió f = ( a0, a1, a2, ... )
és fitada si existeix un nombre real M < ∞; tal que
- |an| ≤ M
per a tots els nombres naturals n . El conjunt de totes les successions fitades, proveïdes amb una estructura d'espai vectorial, formen un espai de successions.
Aquesta definició es pot estendre a funcions amb valors en un espai mètric Y. Una funció f amb valors en un espai mètric X s'anomena fitada si per a alguns a de Y existeix un nombre real M < ∞; tal que
per a tot x de X .
Si aquest és el cas, hi ha també un M per a qualsevol altre a .
Exemples [modifica]
- La funció f:R → R definida per f (x) =sin x és fitada. La funció sinus no és fitada si es defineix sobre del conjunt de tots els nombres complexos
- La funció
definida per a tot real x diferent de −1 o 1 no és fitada. A mesura que x s'apropa a −1 o a 1, els valors d'aquesta funció es fan més i més grans en magnitud. Aquesta funció es pot fer fitada si es considera que el seu domini és, per exemple, [2, ∞)...
- La funció
definida per a tot real x és fitada.
- Cada funció contínua f :[0,1] → R és fitada. Això és en realitat un cas especial d'un fet més general: Tota funció contínua de un espai compacte en un espai mètric és fitada.
- La funció f que pren el valor 0 per x racional i 1 per x irracional és fitada. Així, una funció no cal que sigui "bonica" per ser fitada. El conjunt de totes les funcions fitades definides a [0,1] és molt més gran que el conjunt de les funcions contínues en aquest interval.



