Funció sintàctica
| Funcions sintàctiques |
|---|
| Subjecte (Subj) i Predicat (Pred) |
| Complement del nom (CN) |
| Complements del verb (CV): |
| Atribut (Atr) Complement directe (CD) Complement indirecte (CI) Complement de règim verbal (CRV) Complement predicatiu (CPred) Complement circumstancial (CC) |
| Complement de l'adverbi (CAdv) |
| Altres: |
| Complement agent (CAgent) Adjunt Aposició Vocatiu |
La funció sintàctica és el paper que té un determinat sintagma o categoria de l'oració segons la posició que ocupa o la relació que té amb els altres elements de la frase. En les llengües flexives ve determinat pel cas gramatical, en altres idiomes, com el català, està marcat per l'ordre dels elements i les seves concordances. El paper semàntic de l'objecte d'anàlisi també es té en compte a l'hora d'assignar una determinada funció.
Funcions de la sintaxi tradicional [modifica]
Les funcions sintàctiques són les relacions que s’estableixen entre els diferents elements de la frase. I poden ser: subjecte, predicat, complement del nom, complement de l’adjectiu o complement verbal (complement directe, complement indirecte, atribut, complement preposicional, complement circumstancial i predicatiu). Un mateix sintagma pot exercir diverses funcions i una funció por ser realitzada per diversos tipus de sintagma.
