Fundació Antoni Tàpies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fundació Antoni Tàpies
Fundació Tàpies
Domènech.i.Montaner.Editorial.Montaner.i.Simón.1.Barcelona.JPG
Edifici seu de la Fundació Tàpies. En la part superior s'aprecia l'escultura Núvol i cadira de Tàpies
Fundació Antoni Tàpies situat respecte Barcelona
Localització respecte Barcelona
Fundat juny de 1990
Localització Carrer Aragó 255, Eixample de Barcelona
Àmbit Museu monogràfic
N. de visitants 92.290 (2012)
70.321 (2011)[1]
Director/a Laurence Rassel
Conservador/a Jesús i Mònica Marull
Transport públic Estació de Passeig de Gràcia
Lloc web ww.fundaciotapies.org

La Fundació Antoni Tàpies és un museu i centre cultural situat a la ciutat de Barcelona. Està dedicat principalment a la vida i l'obra del pintor català Antoni Tàpies.[2]

Va ser fundada pel propi artista el 1984. La idea era la de crear un centre per a l'estudi i la promoció de l'art contemporani. Compta amb una de les col·leccions més completes de l'obra de Tàpies, donades pel propi pintor i per Teresa Tàpies. Conté més de 300 obres de tots els períodes artístics del pintor. Va obrir les seves portes el mes de juny de 1990.

A més de les exposicions permanents dedicades al pintor barceloní, el museu realitza nombroses exposicions temporals que abasten tots els gèneres artístics, i el projecte Arts combinatòries, on el museu es barreja amb internet i s'intenten crear continguts pedagògics, expositius i de recerca.[3] També disposa d'un club d'amics de la fundació, els Amics de la Fundació Antoni Tàpies.

Edifici[modifica | modifica el codi]

La seu es troba al barri de l'Eixample de Barcelona, en un edifici modernista obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Projectat el 1879, va ser construït entre 1881 i 1885, la façana de l'edifici fou la primera de l'Eixample de Barcelona en combinar la utilització del maó vist amb ferro dins del teixit urbà. Va servir com a seu de l'Editorial Montaner i Simón, propietat de Ramon Montaner (parent de l'arquitecte) i Francesc Simon, on hi van treballar escriptors com Pere Calders o Josep Soler Vidal, entre d'altres.[4]

Entre 1986 i 1990 va ser restaurat pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech Girbau que, a més, el van condicionar per a ser la seu de la Fundació. Tàpies va realitzar una escultura, Núvol i cadira, que actualment corona la façana de l'edifici i que s'ha convertit en tot un símbol de la pròpia fundació. El 1997 la seu va ser declarada monument històric.[5]

El 2010 es reobrí el museu després de dos anys de rehabilitació, a càrrec de l'arquitecte Iñaki Ábalos i el seu estudi Àbalos+Sentkiewicz. En aquesta ocasió l'obra estrella de la nova exposició fou l'escultura titulada Mitjó, situada a la terrassa de la Fundació. Aquest era un vell projecte de Tàpies, encarregat el 1992 per l'Ajuntament de Barcelona per a decorar la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc, seu del MNAC. Tàpies projectà una escultura en forma de mitjó, de 18 metres d'alçada; segons ell, la seva significació era la d'"un humil mitjó a l'interior del qual es proposa la meditació i amb el que vull representar la importància en l'ordre còsmic de les coses petites". Malgrat tot, a causa del rebuig popular al projecte i a l'oposició de la Generalitat de Catalunya, l'obra finalment no es dugué a terme. Tot i així, anys més tard l'artista reprengué el projecte, que llavors passà del projecte original de 18 metres a una versió reduïda de 2,75 metres.[6]

En aquesta nova singladura cal destacar tanmateix la coŀ·locació al soterrani de l'edifici de la coŀ·lecció particular de l'artista, composta per diverses obres d'art de tot tipus i procedència, destacant obres de Francisco de Goya, Zurbarán, Picasso, Joan Miró, Marcel Duchamp, Georges Braque, Hans Arp, Paul Klee, Max Ernst, Vassili Kandinski, Willem de Kooning, etc. Tanmateix, destaquen diverses peces d'art asiàtic, africà i precolombí, obres medievals, peces d'arqueologia i llibres de diversa procedència, destacant diversos incunables i manuscrits, com un llibre copte del segle XVI i una bíblia del segle XV.

Història[modifica | modifica el codi]

La fundació es va constituir legalment com a tal el mes de novembre de 1984, mesos després que Antoni Tàpies visités per primera vegada l'edifici que seria la seva seu, que llavors era propietat de l'Ajuntament de Barcelona. El 1987 es va signar un conveni on s'estipulava que l'Ajuntament s'ocupava de les despeses de restauració del mateix i cedia l'espai a la fundació, per tal que hi realitzés la seva activitat. Institucions com la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura Espanyol també van assumir part de la inversió necessària, sobretot les de nivell museogràfic.

Entre el 2008 i el 2010 va estar tancada per obres de remodelació i va obrir les seves portes de nou el 3 de març de 2010 amb l'exposició Tàpies. Els llocs de l'art.[7]

La Col·lecció[modifica | modifica el codi]

La col·lecció mostra l'evolució de l'artista des dels anys 40 del segle XX fins a l'actualitat. El seu fons reuneix més de 800 obres, entre les quals es troben escultures, pintures, gravats, dibuixos i llibres de bibliòfil. Cada any l'artista dóna una obra a la fundació per anar enriquint el fons.[8]

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • Zoom, 1946
  • Porta metàl·lica i violí, 1956
  • Matèria en forma de peu, 1965
  • Palla i fusta, 1969
  • Armari, 1973
  • 1/2, 2003
  • Dues cadires, 2009[9]
  • Mitjó, 2010

Exposicions temporals[modifica | modifica el codi]

Les exposicions temporals de la fundació es divideixen en dos tipus, les que mostren artistes contemporanis o històrics i les que aprofunditzen sobre un asepcte en concret de l'obra de Tàpies. Un exemple d'aquest tipus són les exposicions Tàpies. El Tatuatge i el cos, de 1998 o Escriptura Material. Llibres, de 2002. Han passat per la fundació artistes com Ibon Aranberri, Merce Cunningham, James Coleman, Louise Bourgeois o Hans Haacke, entre d'altres.

Biblioteca[modifica | modifica el codi]

La biblioteca, ubicada a l'antic magatzem de l'editorial, est+a especialitzada en art modern i contemporani. Compta també amb una important secció dedicada a l'estudi de la cultura i l'art asiàtics, africà i oceànic. Recull el fons més extens sobre l'obra d'Antoni Tàpies: monografies, catàlegs d'exposicions, invitacions, articles de premsa i material d'arxiu divers.

Va ser inaugurada el juny de 1990 amb un fons inicial d'uns 5.001 volums procedents de la donació de la biblioteca particular d'Antoni Tàpies.

El fons actual el constitueixen més de 43.000 llibres i catàlegs d'exposicions, i el creixement anual és d'uns 2.000 volums. Disposa, a més, de 480 publicacions periòdiques i una col·lecció d'audiovisuals amb més de 700 títols. També són a disposició del públic les bibliografies i dossiers documentals elaborats amb motiu de les exposicions que tenen lloc a la fundació. En l'actualitat (2011) s'està realitzant un procés de digitalització de tot el fons documental, amb l'ajuda d'un projecte gestionat per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Politècnica de València.[10]

Les col·leccions inclouen llibres sobre pintura, escultura, dibuix, gravat, arquitectura, disseny, arts decoratives, performance, fotografia, cinema i vídeo, així com les arts emergents més recents.

Actualment també col·labora en el projecte Europeana, de digitalització de patrimoni cultural europeu.[11]

Col·laboracions[modifica | modifica el codi]

La Fundació té establerts diversos marcs de col·laboració amb altres entitats museístiques, universitats i centres de coneixement, com el Museu Serralves, el Witte de With, el Museu Reina Sofia, La Casa Encendida o la Universitat Politècnica de València, entre d'altres.

Patronat[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ribas Tur, Antoni. «Goya, Miró i Delacroix, les exposicions més visitades del 2012». Diari Ara [Barcelona], /02/2013, p.. ISSN: 2014-010X.
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 21. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. «Arts combinatòries (Lloc d’educació, exposició i recerca)». Fundació Tàpies, 2010. [Consulta: 2 maig 2011].
  4. La Fundació Antoni Tàpies vol recuperar la història de l’antiga Editorial Montaner i Simon
  5. Història de la fundació Tàpies
  6. «Antoni Tàpies cuelga su 'calcetín' en la remozada fundación». [Consulta: 07-03-2010].
  7. «La Fundació Tàpies reobirà les seves portes el 3 de març». Bonart [Girona], núm. 125, març 2010, p.47. ISSN: 1885-4389.
  8. Vallès Rovira, Josep. «La T en tau = 3+3». Bonart [Girona], núm. 131, setembre 2010, p.26-27. ISSN: 1885-4389.
  9. Hurtado, Joana. «Un 10 en Art». Time Out Cultura [Barcelona], núm. 006, 2 de gener de 2011, p. 70-77. ISSN 2014-010X.
  10. «Es digitalitza el fons de la Fundació Tàpies». Lamalla.cat, 14/01/2011. [Consulta: 2 maig 2011].
  11. «La Fundación Antoni Tàpies digitalizará 25 libros del artista catalán» (en es). Diari ABC, 15/02/2011. [Consulta: 13 març 2011].
  12. «Xavier Antich substitueix Miquel Tàpies com a president de la Fundació Tàpies». Diari Ara, 01/12/2011. [Consulta: 7 de desembre de 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DDAA. Fundació Antoni Tàpies Barcelona. Edicions de l'Eixample i Fundació Antoni Tàpies, 2004. ISBN 84-88786-73-5. «edició en català» 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fundació Antoni Tàpies

Coord.: 41° 23′ 30″ N, 2° 09′ 49″ E / 41.39167,2.16361