Fundació Joan Brossa
La Fundació Joan Brossa és una fundació constituïda el 1999 per salvaguardar l'arxiu i la memòria de Joan Brossa i Cuervo i "difondre el seu missatge a un ampli nombre de lectors i espectadors".[1] Actualment el president n'és el compositor Josep Maria Mestres Quadreny i la directora la professora Glòria Bordons de Porrata-Doria.
Taula de continguts |
Objectius [modifica]
Els objectius de la Fundació són "l'organització i classificació de l'obra de Joan Brossa, així com el foment d'accions destinades a un major coneixement i difusió de la cultura catalana i la concessió de premis, beques i ajuts a la investigació i formació", tal i com va deixar escrit Joan Brossa en el seu testament, on delegava en Pepa Llopis, la seva companya, la capacitat per endegar-la.[2]
Història [modifica]
Al llarg de la seva vida, Brossa va aplegar una quantitat ingent i molt variada de materials. Son cèlebres les fotos del seu primer estudi al carrer de Balmes, que mostren els munts de papers que emmagatzemava al terra de totes les estances. Va ser aquesta acumulació la que el va impulsar a llogar, el 1987, un segon estudi en què va continuar-hi conservant documentació diversa fins a la seva mort.[3]
Per salvaguardar aquest llegat documental, al cap d'un any de la mort del poeta es va constituir la Fundació Joan Brossa, que va assumir la custòdia i catalogació de tot aquest material. La Fundació Joan Brossa es va constituir com a tal el 20 d'octubre de 1999. Actualment té el domicili a La Seca-Espai Brossa, al carrer dels Flassaders núm. 40 de Barcelona.
Fidel als seus objectius, la Fundació promou tota mena d'activitats destinades a l'estudi i a la divulgació de tots els gèneres que va cultivar el poeta Joan Brossa, amb èmfasi en el seu caràcter interdisciplinari i en el rigor de la seva obra, allunyant-lo de la trivialització o de la visió parcial a les que sovint ha estat sotmesa. A aquest respecte en promou la recerca -especialment l'acadèmica- i l'edició, la reedició, la traducció, la representació i l'exhibició, amb activitats d'abast internacional.
Compta amb un servei pedagògic destinat a tota mena de públics, especialment de les noves generacions, i ofereix assessorament als estudiosos de tot el món que volen apropar-se a la figura del poeta des dels àmbits culturals i artístics més diversos. De 2005 a 2010 disposà d'un espai expositiu que hagué de ser tancat per causes econòmiques.
La Fundació Joan Brossa és la titular de tots els drets d'autor i de copyright de l'obra del poeta, tant l'escrita com la plàstica.
Trasllat del fons al MACBA [modifica]
El gener de 2012 tant la biblioteca com l'arxiu personal de Joan Brossa i la seva col·lecció d'art (entre la que hi havia obres seves, però també obres d'altres artistes com Miró i Tàpies) van passar a la custòdia del Centre d'Estudis i Documentació MACBA, arran d'un acord de comodat a 25 anys firmat entre la Fundació Joan Brossa, l'Ajuntament de Barcelona (que a la mort del poeta havia heretat el contingut d'un dels seus estudis) i el mateix MACBA.
Fons Joan Brossa [modifica]
Arxiu [modifica]
Es calcula que l'arxiu personal de Brossa consta aproximadament de 52.000 documents. Es tracta d'un arxiu d'una extensa i complexa varietat de materials, entre els quals s'inclouen els manuscrits de la seva obra artística i literària (esborranys i versions definitives), documents produïts durant la preparació d'edicions (llistes, sumaris, textos, proves d' impremta, galerades, etc.), facsímils, traducció d'obres literàries, correspondència, una col·lecció de fullets, invitacions, cartells, articles i retalls de premsa, documents de la seva participació política i social (adhesió a manifestos, campanyes, associacions, etc.), i una col·lecció de fotografies. L'arxiu també inclou documentació administrativa (factures, rebuts i comptes).
Biblioteca personal [modifica]
La biblioteca personal de Joan Brossa, per altra banda, està formada per uns sis mil llibres i molts altres números de revistes que configuren un fons ric en obres literàries, catàlegs d'exposició i assajos sobre teatre, màgia, cine i altres expressions artístiques que li interessaven. S'hi inclouen també les publicacions de textos del mateix Brossa, així com els estudis d'altres autors sobre la seva obra. La biblioteca va ser catalogada per la Universitat de Barcelona gràcies al suport de la Fundació Vila Casas, a l'Espai Volart de la qual es podien consultar els materials abans que es traspassessin al MACBA.
Patronat [modifica]
- President: Josep Maria Mestres Quadreny[4]
- Vicepresidents: Daniel Giralt-Miracle i Mercè Centellas
- Tresorer: Guillem Sànchez
- Secretari: Jaume Maymó.
- Directora: Glòria Bordons
- Patrons: Ajuntament de Barcelona, Vicenç Altaió, Hermann Bonnín, Glòria Bordons, Mercè Centellas, Jordi Coca, Xavier Folch, Daniel Giralt-Miracle, Dolors Guilleumas, Jesús Julve, Carme Llopis, Jaume Maymó, Josep M. Mestres Quadreny, Lluís Permanyer, Pere Portabella, Arnau Puig, Lluís M. Riera, Andreu Rossinyol, Antoni Rubió i Guillem Sànchez.
