Fundamento de Esperanto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera de l'esperanto
Esperanto
Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto
Idioma
Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia |
Història
Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga |
Cultura
Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof
Organitzacions i serveis
Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial
Associacions d'esperanto
Països Catalans | Món
Temes relacionats
Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme
Wikimedia
Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj

El Fundamento de Esperanto és un llibre escrit per L. L. Zamenhof, publicat l'any 1905. El 9 d'agost del 1905 es va declarar com la descripció oficial de l'idioma en el quart article de la Declaració de Boulogne en el primer Congrés Mundial a Boulogne-sur-Mer, a la República Francesa. És considerat el reglament essencial i obligatori de l'esperanto i és per tant intocable.

El Fundamento consta de quatre parts: un pròleg (Antaŭparolo), una gramàtica (Gramatiko), una col·lecció d'exercicis (Ekzercaro) i un "Diccionari Universal" (Universala Vortaro). Amb l'excepció del pròleg, tot el que hi ha en el Fonament ve de treballs anteriors de Zamenhof.

A més del Fundamento hi ha els "Suplements Oficials" (Oficialaj Aldonoj) Ara per ara, hi ha vuit Suplements Oficials. El Pròleg del Fundamento declara:

« "Nur iam poste, kiam la granda parto de la novaj vortoj estos jam tute matura, ia aŭtoritata institucio enkondukos ilin en la vortaron oficialan, kiel 'Aldonon al la Fundamento" »

Traducció:

« "A partir d'ara, quan la majoria de les noves paraules s'hagin establert en l'ús, alguna institució amb autoritat les inclourà en el diccionari oficial en forma de "Suplement oficial del Fonament"" »

La gramàtica i la secció dels diccionaris del Fonament estan en cinc idiomes nacionals: francès, anglès, alemany, rus i polonès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]