Furnàrid
 |
|
|---|---|
 |
|
| Classificació científica | |
|
|
|
Els furnàrids (Furnariidae) són una gran família de petits ocells de l'ordre dels passeriformes, pròpia d'Amèrica del Sud i Central.
Taula de continguts |
Reproducció [modifica]
Són un grup molt diversificat d'ocells insectívors que reben el nom de la forma del niu de fang, d'algunes espècies, que recorda vagament un forn – del llatí Furnarius = Forner -. Moltes espècies però, no niden ni elaboren aquests nius, si no que ho fan en túnels o en les esquerdes de les roques. Els nius d'aquesta família sempre estan coberts, i les femelles ponen fins a sis ous de color blau pàl·lid, verd o blanc. Els ous són covats 15 - 22 dies, i els pollets abandonin el niu després d'altres 13 - 20 dies.
Morfologia [modifica]
- Són aus petites i mitjanes, que fan 9-35 cm de llargària.
- El plomatge sovint és marró.
- Gran varietat en la forma i mida del bec.
Hàbitat i distribució [modifica]
Encara que les diverses espècies sovint s'han especialitzat en un hàbitat concret, es poden trobar espècies en qualsevol medi de la zona neotropical, des dels jardins de les ciutats, fins les costes rocalloses, passant per l'altiplà andí i el bosc tropical.
Taxonomia [modifica]
Recentment, s'han inclòs les espècies de l'antiga família dels dendrocolàptids (Dendrocolaptidae) dins aquesta família, arran l'anàlisi del citocrom b de l'ADN mitocondrial i diverses seqüències d'ADN nuclear (Irestedt et al. 2002, Moyle et al. 2009). La sistemàtica dels dendrocolaptins (Dendrocolaptinae) van ser revisada per Raikow (1994) basant-se en la morfologia i per Irestedt et al. (2004) basant-se en l'anàlisi d'ADN nuclear i mitocondrial. Utilitzant l'enfocament d'aquest últim, es van confirmar els llinatges principals dels furnàrids, però a mes es van descobrir nous llinatges i les relacions entre els diversos gèneres van haver de ser revisats (Fjeldså et al., 2005). La classificació que es presenta a continuació està basada en estudis recents de les relacions entre els membres del família (Irestedt et al. 2006, Chesser et al. 2007, Moyle et al. 2009). No obstant això, al ser tractats aquí, dins aquesta família els antics dendrocolàptids,alguns rangs taxonòmics han hagut de ser modificats.
- Subfamília Dendrocolaptinae.
- Tribu Dendrocolaptini.
- Gènere Campylorhamphus, amb 5 espècies.
- Gènere Dendrexetastes, amb una espècie: Dendrexetastes rufigula.
- Gènere Dendrocolaptes, amb 5 espècies.
- Gènere Dendroplex, amb dues espècies.
- Gènere Drymornis, amb una espècie: Drymornis bridgesii.
- Gènere Glyphorynchus, amb una espècie: Glyphorynchus spirurus.
- Gènere Hylexetastes, amb 4 espècies.
- Gènere Lepidocolaptes, amb 8 espècies.
- Gènere Nasica, amb una espècie: Nasica longirostris.
- Gènere Xiphocolaptes, amb 4 espècies.
- Gènere Xiphorhynchus, amb 13 espècies.
- Tribu Sittasomini.
- Gènere Deconychura, amb dues espècies.
- Gènere Dendrocincla, amb 6 espècies.
- Gènere Sittasomus, amb una espècie: Sittasomus griseicapillus.
- Tribu Dendrocolaptini.
- Subfamília Furnariinae.
- Gènere Berlepschia, amb una espècie: Berlepschia rikeri.
- Gènere Xenops, amb 4 espècies.
- Tribu Furnariini.
- Gènere Cinclodes, amb 12 espècies.
- Gènere Furnarius, amb 6 espècies.
- Gènere Limnornis, amb una espècie: Limnornis curvirostris.
- Gènere Lochmias, amb una espècie: Lochmias nematura.
- Gènere Phleocryptes, amb una espècie: Phleocryptes melanops.
- Gènere Premnornis, amb una espècie: Premnornis guttuligera.
- Gènere Pseudocolaptes, amb 3 espècies.
- Gènere Upucerthia, amb 5 espècies.
- Tribu Philydorini.
- Gènere Anabacerthia, amb 3 espècies.
- Gènere Anabazenops, amb dues espècies.
- Gènere Ancistrops, amb una espècie: Ancistrops strigilatus.
- Gènere Automolus, amb 10 espècies.
- Gènere Cichlocolaptes, amb una espècie: Cichlocolaptes leucophrus.
- Gènere Hylocryptus, amb dues espècies.
- Gènere Hyloctistes, amb una espècie: Hyloctistes subulatus.
- Gènere Philydor, amb 10 espècies.
- Gènere Simoxenops, amb dues espècies.
- Gènere Syndactyla, amb 5 espècies.
- Gènere Thripadectes, amb 7 espècies.
- Tribu Pygarrhichini.
- Gènere Ochetorhynchus, amb 4 espècies.
- Gènere Pygarrhichas, amb una espècie: Pygarrhichas albogularis.
- Tribu Synallaxini
- Gènere Acrobatornis, amb una espècie: Acrobatornis fonsecai.
- Gènere Anumbius, amb una espècie: Anumbius annumbi.
- Gènere Aphrastura, amb dues espècies.
- Gènere Asthenes, amb 24 espècies.
- Gènere Certhiaxis, amb dues espècies.
- Gènere Coryphistera, amb una espècie: Coryphistera alaudina.
- Gènere Cranioleuca, amb 21 espècies.
- Gènere Gyalophylax, amb una espècie: Gyalophylax hellmayri.
- Gènere Hellmayrea, amb una espècie: Hellmayrea gularis.
- Gènere Leptasthenura, amb 10 espècies.
- Gènere Limnoctites, amb una espècie: Limnoctites rectirostris.
- Gènere Margarornis, amb 4 espècies.
- Gènere Metopothri, amb una espècie: Metopothrix aurantiaca.
- Gènere Oreophylax, amb una espècie: Oreophylax moreirae.
- Gènere Phacellodomus, amb 11 espècies.
- Gènere Premnoplex, amb dues espècies.
- Gènere Pseudoseisura, amb 4 espècies.
- Gènere Roraimia, amb una espècie: Roraimia adusta.
- Gènere Schizoeaca, amb 8 espècies.
- Gènere Schoeniophylax, amb una espècie: Schoeniophylax phryganophilus.
- Gènere Siptornis, amb una espècie: Siptornis striaticollis.
- Gènere Siptornopsis, amb una espècie: Siptornopsis hypochondriaca.
- Gènere Spartonoica, amb una espècie: Spartonoica maluroides.
- Gènere Sylviorthorhynchus, amb una espècie: Sylviorthorhynchus desmursii.
- Gènere Synallaxis, amb 34 espècies.
- Gènere Thripophaga, amb dues espècies.
- Gènere Xenerpestes, amb dues espècies.
- Subfamília Sclerurinae.
- Incertae sedis
- Gènere Clibanornis, amb una espècie: Clibanornis dendrocolaptoides.
- Gènere Heliobletus, amb una espècie: Heliobletus contaminatus.
- Gènere Megaxenops, amb una espècie: Megaxenops parnaguae.
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Furnàrid |
