Fustat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mesquita d'Ibn Tulun a al-Kata'i

Fustat (o Fostat o al-Fustat o Misr al-Fustat i Fustat-Misr, en àrab الفسطاط) fou la primera capital de l'Egipte àrab musulmà.

Mesquita d'Amr ibn al-As.

Fou fundada probablement al començament del 643 a la riba oriental del Nil al costat de la vella Babilònia (Babalyun) pel general Amr ibn al-As quan tornava del primer setge d'Alexandria, segons la tradició al lloc on va plantar la seva tenda (en àrab fustat فسطاط) durant el setge de Babilònia; el nom però també pot derivar del grec "camp" o "campament". La primera mesquita del país (i de tota Àfrica), la mesquita d'Amr, es va construir en aquesta ciutat. La ciutat fou essencialment una vila copta.

No estava emmurallada i quan els kharigites egipcis van agafar el poder temporalment el 684 van construir una rasa a l'est com a defensa. El governador Abd al-Aziz ibn Marwan es va retirar a Hulwan durant la pesta de 689-690 però va fer nombroses construccions a la ciutat. El darrer califa omeia Marwan II va creuar per Fustat en la seva fugida i va fer cremar magatzems de gra i potser part de la ciutat.

Els governadors abbàssides van residir una mica lluny de la pròpia ciutat al barri d'al-Hamra al-Kuswa (el campament primitiu) i van fundar quasi una nova ciutat que es va dir al-Askar. Al segle IX Àhmad ibn Tulun va fundar una nova capital, al-Kalai a tocar de la ciutat; el palau fou demolit després de la caiguda dels tulúnides el 905.

La fundació d'al-Qàhira (El Caire) pels fatimites el 969 no la va afectar però al final va suposar la creació de la ciutat que l'havia de suplantar. Durant un temps va romandre una ciutat prospera i centre comercial principal; fou molt afectada per la fam que va durar setze anys durant el regnat d'al-Mustansir Abu Temim Moad (10351094) quasi tots els del període del 1054 al 1072, acompanyada d'epidèmies. Fou llavors quan al-Askar i al-Kalai foren abandonades.

El 1168 l'exèrcit del rei Amalric I de Jerusalem acampava al sud d'al-Rasad (barri de la ciutat) a Birkat al-Habash, enfrontat al seu antic aliat Shawar pel que havia lluitat quatre anys abans. Com que Fustat no tenia defenses es va ordenar la evacuació de la ciutat (que tenia uns dos-cents mil habitants) que fou cremada sistemàticament; el incendi va durar 54 dies.

Més tard es va començar a reconstruir però Saladí va ordenar construir un mur englobant al-Fustat, el Caire i la ciutadella que no va tenir gaire èxit. La ciutat va recuperar prosperitat i encara al segle XIII era una ciutat important amb fabriques i grans edificis.

La gran pesta de 1348 li va donar el cop definitiu. En endavant fou una vila provincial capital administrativa de l'alt Egipte progressivament unida al Caire (és coneguda com a Vell Caire i col·loquialment com Misr). El 1799 durant l'expedició de Napoleó, tenia deu mil habitants dels que 600 eren coptes.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jere L. Bacharach, Fustat Finds: Beads, Coins, Medical Instruments, Textiles, and Other Artifacts from the Awad Collection, 2004, American University in Cairo Press, ISBN 9774243935
  • Elinoar Barekeet, Fustat on the Nile: The Jewish Elite in Medieval Egypt, Brill, 1999
  • Wladyslaw Kubiak, Al-Fusṭāṭ, its foundation and early urban development, American University in Cairo Press, 1987 ISBN 9774241681
  • George T. Scanlon, The Pits of Fustat: Problems of Chronology, The Journal of Egyptian Archaeology, 1974
  • George T. Scanlon & Ralph Pinder-Wilson, Fustat Glass of the Early Islamic Period: Finds Excavated by the American Research Center in Egypt, 1964-1980
  • W. A. Stewart, The Pottery of Fostat, Old Cairo, The Burlington Magazine for Connoisseurs, juliol 1921
  • Caroline Williams, Islamic Monuments in Cairo: The Practical Guide, American University in Cairo Press, 2002, ISBN 9774246950
  • Janet L. Abu-Lughod, Cairo: 1001 Years of the City Victorious, Princeton University Press, 1971, ISBN 0691030855
  • Rehabilitació del Caire
  • Amitav Ghosh, In an Antique Land, Vintage Books, 1994, ISBN 0-679-72783-3
  • Ira M. Lapidus, A History of Islamic Societies, Cambridge University Press, 1988, ISBN 0 521 22552 3.
  • Amin Maalouf, The Crusades Through Arab Eyes, Al Saqi Books, 1984, ISBN 0-8052-0898-4.

Coord.: 30° 00′ N, 31° 14′ E / 30.000,31.233

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fustat