El futbol és un esport que forma part dels programa oficial dels Jocs des dels Jocs Olímpics d'estiu de 1900 disputats a París (França) en categoria masculina, restant fora del programa únicament en els Jocs Olímpics d'estiu de 1932 celebrats a Los Angeles (Estats Units d'Amèrica). La competició en categoria femenina debutà en els Jocs Olímpics d'estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units).
Els grans dominadors són Hongria, Argentina i la Unió Soviètica en categoria masculina i els Estats Units en categoria femenina.
Competició als Jocs Olímpics de 1900.
Competició als Jocs Olímpics de 1912.
El futbol és un esport que s'inventà al segle XIX, per la qual cosa no competí en els Jocs Olímpics de l'antigor. Es creu que el primer esdeveniment de futbol olímpic hauria estat durant els Jocs Olímpics d'estiu de 1896 celebrats a Atenes (Grècia), encara que hauria estat de caràcter no oficial. Actualment no existeixen documents que detallin aquesta competició, però existeixen alguns informes sobre dos partits: un en el qual un combinat d'Atenes hauria estat derrotat per un altre representant a Esmirna, part en aquells moments de l'Imperi Otomà, i un altre on aquests últims haurien estat derrotats per 15:0 per un combinat d'origen danès.
En els Jocs Olímpics d'estiu de 1900 i 1904 es realtizaren dues competicions de futbol realitzades per equips no professionals, provinents de clubs esportius o centres educatius, per la qual cosa la FIFA no els reconeix com a competicions oficials.[1]
Als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 realitzats a Londres (Regne Unit) es realitzà el primer torneig oficial, considerat també el primer torneig de caràcter internacional, enfrontant en el primer partit la selecció de Dinamarca i França. La presència als Jocs Olímpics d'estiu de 1920 celebrats a Anvers (Bèlgica) de la selecció de futbol d'Egipte, la primera vegada que una selecció no europea participava en el campionat olímpic, comportà la creació de la Copa del Món de Futbol a Uruguai l'any 1930, selecció que havia guanyat de forma consecutiva les edicions olímpiques de 1924 i 1928.
El futbol professional va començar a expandir-se al llarg del món, per la qual cosa les diferències entre el torneig olímpic i la Copa del Món van començar a acréixer-se. Els principals beneficiats foren els països del bloc soviètic d'Europa Oriental, on els atletes eren representants de l'Estat que lliurava importants beneficis als seus atletes permetent així mantenir la seva condició d'"amateur". Entre Londres 1948 i Moscou 1980, 23 de les 27 medalles olímpiques van ser lliurades a països socialistes, sent Dinamarca, Suècia i Japó les úniques excepcions. Entre aquests equips campions es troba per exemple el denominat "Equip d'or" d'Hongria, considerat un dels millors equips de la història.
Per als Jocs de Los Àngeles 1984 el Comitè Olímpic Internacional va sentir necessari un canvi al torneig per a reprendre l'interès en ell, pel que va acceptar l'ingrés d'equips professionals participants. La FIFA no va acceptar la idea de tenir un rival per a la seva Copa del Món, però finalment es va arribar a l'acord que els equips de continents menys desenvolupats futbolísticament (Àfrica, Àsia, Oceania, Amèrica del Nord i Amèrica Central) poguessin tenir equips professionals, mentre que els membres de la UEFA i CONMEBOL es presentarien amb esquadres juvenils els jugadors de les quals no haguessin disputat la Copa del Món.
La idea dels equips juvenils van entusiasmar tant a la FIFA com al COI, per la qual cosa als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 celebrats a Barcelona (Espanya) els jugadors de tots els planters havien de tenir menys de 23 anys d'edat, llevat de tres jugadors per esquadra que podien tenir més edat. El torneig olímpic es va convertir així en una "Copa del Món Sub-23" complementària a les Sub-20 i Sub-17, ja implementades per la FIFA. El nou format de la Copa del Món va permetre a tots els països competir d'igual forma, afavorint a equips d'Àfrica i Àsia: Nigèria i Camerun van guanyar les medalles d'or als Futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1996 i 2000 respectivament. Així mateix en l'edició de 1996 debutà la competició femenina.
Categoria masculina [modifica]
Categoria femenina [modifica]
- en cursiva: comitès nacionals desapareguts.
Medallistes més guardonats [modifica]
Categoria masculina [modifica]
Categoria femenina [modifica]
- ↑ La FIFA reconeix aquestes dues competicions com a torneigs de demostració. El Comitè Olímpic Internacional (COI) durant molt de temps també ho reconegué així, si bé a l'actualitat són considerades competicions oficials i les medalles entregades són tingudes en consideració en el medaller global.
Enllaços externs [modifica]
.jpg)
Estats Units
Hongria
Regne Unit
Argentina
Unió Soviètica
Uruguai
Iugoslàvia
Espanya
Polònia
RDA
França
Nigèria
Txecoslovàquia
Itàlia
Noruega
Suècia
Bèlgica
Canadà
Camerun
Mèxic
Brasil
Dinamarca
Bulgària
Japó
Àustria
Xina
Paraguai
Suïssa
Alemanya
Països Baixos
Ghana
Corea del Sud
RFA
Xile
