Futura (lletra tipogràfica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Futura
Futura Typeface.svg
Estil sans serif
Classificació Vox-ATypI: Lineal
Dissenyadors Paul Renner
Editor/distribuïdor Bauer
Exemple
Exemple
Vegeu-ne tots els caràcters

Futura és una lletra tipogràfica de pal sec dissenyada per Paul Renner el 1927 per a la foneria Bauer.

A principis del segle XX, a Alemanya hi havia una polèmica sobre la utilització de caràcters gòtics o romans. Per a Renner, la Futura era una solució alternativa a aquestes dues opcions.[1]

Els primers esborranys els va realitzar l'estiu de 1924. Jakob Hegner tenia una empresa editorial a prop de Dresden i buscava alguna persona que li pogués dissenyar un tipus d'impressió més modern. Quan va veure els quadres de Renner, li va proposar aquesta feina. Renner li va enviar uns esborranys però com que no va rebre cap resposta, els va recuperar i els va lliurar a la foneria Bauer de Frankfurt. Al seu propietari Georg Hartmann, li van agradar molt.[2]

Es tracta d'una de les tipografies més famoses del segle XX. Està basada en formes geomètriques bàsiques com el cercle, quadrat i triangle, reflectint les idees de la Nova tipografia.


Característiques[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una lletra tipogràfica de pal sec que utilitza les proporcions geomètriques bàsiques (cercles, triangles i quadrats), adoptant els principals postulats del modernisme i especialment dels moviments De Stijl i Bauhaus.

Geometria

Renner, alhora de dissenyar Futura, va eliminar els elements no essencials. Els traços no presenten modulació. La A,V,W,M i N de caixa alta i la w de caixa baixa solen acabar en vèrtex punxegut.

Futura de caixa alta

Futura de caixa baixa


La G de caixa alta no té ungla. La g de caixa baixa té el trau tancat. El filet de la e de caixa baixa és horitzontal. Les lletres que contenen traços corbs, com la g, la b o la d, canvien sensiblement el gruix del traç a les unions. L'anell inferior de la B de caixa alta és més gran que l'anell superior. L'altura de les ascendents és superior a l'alçària de la M. La cua de la R i la K no surt de l'asta.

Ascendents i descendents

El fet que els ascendents i descendents siguin llargs fa que l'interlineat sigui ample. Es tracta d'una tipografia amb bona llegibilitat i amb una alta dosis d'objectivitat i neutralitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Burke, Christopher "Paul Renner maestro tipógrafo", València, Campgràfic, 2000. ISBN 84-931677-1-1, p.73
  2. Burke, Christopher (2000) p.83

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Futura (lletra tipogràfica) Modifica l'enllaç a Wikidata