Futurisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cartell amb adhesions al futurisme, any 1902

El futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística. Procedeix del cubisme i és el primer moviment artístic que s'organitza com a tal, es reconeix i es defineix amb un manifest. Així, es considera que s'inicia quan, el 20 de febrer de 1909, el poeta Filippo Tommaso Marinetti va publicar el Manifest del Futurisme al diari Le Figaro de París.

El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb tota la història de l'art passada. Rebutjava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporània, la innovació i les darreres tecnologies. Els temes dominants van ser la màquina i el moviment. Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, i això ho van anomenar "simultaneisme".

Valorava la poesia, l'escàndol, l'audàcia, la velocitat, les noves tecnologies i el canvi revolucionari; i també el masclisme, el nacionalisme, la guerra i l'arquetip del guerrer. Es caracteritzava entre d'altres coses per l'exaltació de la sensualitat, l'adoració a la tecnologia i la màquina, el retrar de la realitat en moviment i l'expressió plàstica en totes les arts, inlcoent les escèniques i la literatura, per exemple en la disposició en que s'escriu i les tipografies. No pocs futuristes van simpatitzar amb el feixisme.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El futurisme expressa una nova manera d'entendre la realitat: ja no es tracta de representar el que veiem sinó també tot el que està relacionat amb el que no es visible: un estat d'ànim, les sensacions i emocions de l'espectador, la percepció de la llum, del temps, de l'espai i del moviment.

El moviment futurista estava molt influït per les noves tecnologies òptiques, lligats al cinematògraf, que van revelar la multiplicació de les imatges i de les coses mòbils a la retina.

Els futuristes lloen el lirisme de la civilització industrial i tecnològica i volen acabar amb la tirania dels sentiments (M.Raymond). S'exalta per exemple la bellesa de la màquina; Un automòvil de curses és més bell que la Victòria de Samotràcia, (Marinetti)(2), es rebutja el passat; Volem destruir els museus, les biblioteques i les acadèmies de tot tipus (3), es glorifica la guerra...Única higiene del món, el militarisme, el patriotisme(4), i es declara el menyspreu per la dona i pel feminisme.(5).

Diversos membres del grup futurista es van embarcar amb el feixisme italià de Mussolini, Marinetti participà en la Guerra d'Etiopia (1935) i en la segona Guerra mundial combaté contra el front rus.

Origen[modifica | modifica el codi]

Pintura d'Umberto Boccioni, Visions simultanees

El moviment futurista sorgí a Itàlia amb els pintors Giaccomo Balla, Carlo Carrà, Umberto Boccioni i Gino Severini que reivindicaven la modernització de la cultura italiana. Filippo Tommaso Marinetti en fou l'aglutinador i principal teòric.

En els anys 1906-1910 Severini havia viscut a París i havia conegut Picasso i Apollinaire; l'any 1911 convidà Marinetti, Boccioni i Carrà a visitar el "Salon d'Automne" on s'exposaven molts quadres del "moviment cubista".

En retornar a Milà, junts van organitzar la primera exposició futurista. Recollien la tendència a la fragmentació i a la descomposició del volum en formes geomètriques dels cubistes, però introduint efectes de moviment. La seva manera de "ser moderns" comportava una nova estètica de la idealització de la màquina i de la velocitat.

L'impacte del futurisme va ser molt ràpid perquè l'exposició de Milà de l'any 1912 va viatjar a Londres, Berlín, Brussel·les, Hamburg, Amsterdam, La Haia, Frankfurt, Breslau, Zuric,Munic, Viena, Dresden i Moscou per donar a conèixer un missatge cultural que volia ser revolucionari.

Literatura[modifica | modifica el codi]

Cal·ligrama de Salvat-Papasseit, 1923

Els escriptors futuristes atacaren les influències romàntiques i les simbolistes que encara eren vigents en determinades expressions literàries. Apel·laven a l'instint pur, a les passions elementals i a la irresponsabilitat.

Pel que fa a l'estil, és característic el vers lliure, l'associació lliure de paraules, la supressió de majúscules, dels adjectius, dels adverbis, dels signes de puntuació, del verb conjugar i donaven especial importància a la disposició tipogràfica.

Els representants catalans més destacats són Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i Joan Salvat-Papasseit. Cal citar el Manifest Groc, signat per Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà, de clares arrels Futuristes, però molt més tardà (1928).[1]

Dibuix i disseny gràfic[modifica | modifica el codi]

Una de les exponents del futurisme es l'escriptora i dissenyadora austríaca feminista Rosa Rosà, pseudònim d'Edith von Haynau.

Pintura[modifica | modifica el codi]

Alguns pintors futuristes són els italians Gino Severini, Carlo Carrà i Giacomo Balla; i l'argentí Emilio Pettoruti.

Escultura[modifica | modifica el codi]

Els escultors futuristes en general eren també pintors, que miren de desenvolupar els plans (dues dimensions) a l'espai (tres dimensions) i afegir el temps per a representar el moviment i les quatre dimensions. Destaca Umberto Boccioni.

Arts escèniques[modifica | modifica el codi]

Espectacle de Loïe Fuller
Escena final de Hamlet, de Craig
Croquis de l'escenari per a The Magnanimous Cuckold (1922), de Meyerhold
Article principal: Teatre futurista

El teatre, la dansa i les arts escèniques en general es revolucionen amb el futurisme. Per una part, els diferents gèneres tornen a fusionar-se o mesclar-se, l'escenografia canvia el típic teatre a l'italiana amb "candilejas" per opcions més obertes, els actors ja no es veuen obligats a declamar per a ser sentits, es desenvolupa la il·luminació i s'hi afegeixen arts visuals. Per altra banda, el poeta futurista Vladímir Maiakovski revoluciona la dramatúrgia, com el mètode actoral, que canvia radicalment del primer mètode, psicològic, d'Stanivslaki, al mètode físic de l'actor i director Vsévolod Meyerhold: la seva "biomecànica", el teatre del grotesc, etc.[2]

Pel que fa a espectacles i arts escèniques, l'objectiu dels futuristes italians és la màxima reacció del públic, amb la qual cosa no dubten a fer sortir els actors i objectes de l'escena per a envair l'espai del públic. Amb aquest objectiu es modernitza l'escenografia i el gènere escènic que prevaleix és la revista (o espectacle de varietats), petits espectacles curts de caràcter provocador i de vegades agressiu que provoquen facècies cruels i mulladers considerables, incloent guerres d'espaguetis, avalots i batalles campals.[2]

El gènere parateatral de la revista els permet el canvi ràpid o dinamisme, la varietat d'oferta i d'emocions, contrast, contacte directe amb el públic, ús de noves tecnologies i ells ho relacionen amb la modernitat. Al manifest Teatre de varietats (1913), Filippo Tommaso Marinetti vol renovar també el gènere de les varietats exagerant-ne el luxe i els contrastos perquè prevalgui la inversemblança i l'absurd.[2]

En quant a l'escenografia, es centren en el moviment i les noves possibilitats cromàtiques a través de la llum i utilitzant les noves tecnologies. Valoren les aportacions d'Edward Gordon Craig, Loïe Fuller i Adolphe Appia. Giacomo Balla proposa coreografies de llum i color sense ballarins. En 1915, Enrico Prampolini va escriure el Manifest de l'escenografia i coreografia futurista.[2]

A Rússia, el teatre i els rols de l'actor, el director i el públic canvien dràsticament. Meyerhold en 1912 defensa el teatre del grotesc, és a dir del contrast i síntesi de contraris, amb especial èmfasi en la plasticitat, el moviment del cos, el gest, la mímica i la dansa. Es basa en les aportacions de Craig i Appia, i utilitza textos de Maiakovski que, per la seva part, en 1913 va escriure Teatre, cinema, futurisme. Meyerhold després desenvoluparia el mètode d'entrenament actoral "biomecànica" i en l'aplicació a escena dels artistes constructivistes.[2]

Música[modifica | modifica el codi]

L' intonorumori de Rossolo, "entona-sorolls", pretén ser una màquina d'instruments musicals

El seu representant més il·lustre és Luigi Russolo, que amb l' intonarumori va reproduir el panorama sonor de la màquina, incorporant els soroll propi de l'època industrial al camp de la música. Escriví el manifest L'art dels sorolls. Es considera un dels primers filòsofs de la música electrònica i un dels primers compositors en música experimental (noise).

Fotografia[modifica | modifica el codi]

El cinema i les pel·lícules prenen molta més importància que la fotografia, estàtica. Així i tot, a la fotografia s'intenta també captar el moviment, per exemple en una mena de fotografia estroboscòpica o sèrie de fotografies preses a gran velocitat i impresses en un sol pla. Alguns exemple són el Jeroglífic dinàmic de Bal Tabarin (1912) i el Tren suburbà (1915) de Gino Severini.

Als Països Catalans destaca Anton Giulio Bragaglia (1890-1960) amb les seves imatges fotodinàmiques inspirades de la cronofotografia.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Antonio Sant'Elia

El màxim representant de l'arquitectura futurista és Antonio Sant'Elia. En 1914 va presentar un manifest de l'arquitectura futurista i el projecte "La Ciutat Nova", al qual proposava un món vertical i mecànic, connectat per mitjà d'ascensors de vidre i metall.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Noucentisme i avantguardes». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Diversos autors, La representació teatral, Editorial UOC, 2011. ISBN 9788497883115 (català)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Marinetti, F.T. Manifiestos y textos del futurismo. Editorial Quadrata. Buenos Aires. 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Futurisme