Futurisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El futurisme és el moviment inicial dels corrents d'avantguarda artístics. Fou fundat a Itàlia per Filippo Tommaso Marinetti, qui va publicar el Manifest del Futurisme el 20 de febrer de 1909 al diari Le Figaro de París. El Futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística, sorgit a Itàlia en el 1909. El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat. Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, i això ho van anomenar simultaneisme.

Umberto Boccioni. Visions simultanees

El Futurisme en la pintura[modifica | modifica el codi]

El futurisme expressa una nova manera d'entendre la realitat: ja no es tracta de representar el que veiem sinó també tot el que està relacionat amb el que no es visible: un estat d'ànim, les sensacions i emocions de l'espectador, la percepció del temps, de la llum, de l'espai i del moviment.

El moviment futurista sorgí a Itàlia amb els pintors Giaccomo Balla, Carlo Carrà, Umberto Boccioni i Gino Severini que reivindicaven la modernització de la cultura italiana. Filippo Tommaso Marinetti en fou l'aglutinador i principal teòric.

En els anys 1906-1910 Severini havia viscut a París i havia conegut Picasso i Apollinaire; l'any 1911 convidà Marinetti, Boccioni i Carrà a visitar el "Salon d'Automne" on s'exposaven molts quadres del "moviment cubista".

En retornar a Milà, junts van organitzar la primera exposició futurista. Recollien la tendència a la fragmentació i a la descomposició del volum en formes geomètriques dels cubistes, però introduint efectes de moviment. La seva manera de "ser moderns" comportava una nova estètica de la idealització de la màquina i de la velocitat.

El moviment estava molt influït pels nous descobriments òptics, lligats al cinematògraf, que van revelar la multiplicació de les imatges i de les coses mòbils a la retina. L'impacte del futurisme va ser molt ràpid perquè l'exposició de Milà de l'any 1912 va viatjar a Londres, Berlín, Brussel·les, Hamburg, Amsterdam, La Haia, Frankfurt, Breslau, Zuric,Munic, Viena, Dresden i Moscou per donar a conèixer un missatge cultural que volia ser revolucionari. Els futuristes lloen el lirisme de la civilització industrial i tecnològica i volen acabar amb la tirania dels sentiments (M.Raymond). S'exalta per exemple la bellesa de la màquina; Un automòvil de curses és més bell que la Victòria de Samotràcia, (Marinetti)(2), es rebutja el passat; Volem destruir els museus, les biblioteques i les acadèmies de tot tipus (3), es glorifica la guerra...Única higiene del món, el militarisme, el patriotisme(4), i es declara el menyspreu per la dona i pel feminisme.(5). Diversos membres del grup futurista es van embarcar amb el feixisme italià de Mussolini, Marinetti participà en la Guerra d'Etiopia (1935) i en la segona Guerra mundial combaté contra el front rus.

El Futurisme en literatura[modifica | modifica el codi]

Els escriptors futuristes atacaren les influències romàntiques i les simbolistes que encara eren vigents en determinades expressions literàries. Apel·laven a l'instint pur, a les passions elementals i a la irresponsabilitat. Pel que fa a l'estil, és característic el vers lliure, l'associació lliure de paraules, la supressió de majúscules, dels adjectius, dels adverbis, dels signes de puntuació, del verb conjugar i donaven especial importància a la disposició tipogràfica. Els representants catalans més destacats són Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i Joan Salvat-Papasseit. Cal citar el Manifest Groc, signat per Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà, de clares arrels Futuristes, però molt més tardà (1928).[1]

El Futurisme en música[modifica | modifica el codi]

El seu representant més il·lustre és Luigi Russolo, que amb l'intonarumori va reproduir el panorama sonor de la màquina, incorporant els soroll propi de l'època industrial al camp de la música.

El Futurisme en fotografia[modifica | modifica el codi]

Anton Giulio Bragaglia (1890-1960), i les seves imatges fotodinàmiques inspirades de la cronofotografia.

Antonio Sant'Elia

El Futurisme en l'arquitectura[modifica | modifica el codi]

El seu màxim representant és Antonio Sant'Elia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Noucentisme i avantguardes». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Marinetti, F.T. Manifiestos y textos del futurismo. Editorial Quadrata. Buenos Aires. 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Futurisme