Gàl·lia Narbonesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Localització de la Gàl·lia Narbonesa dins l'Imperi romà.
Províncies romanes a la regió actualment ocupada per França

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Provincia de la Gàl·lia Transalpina. Aquest nom va originar el nom Provença. El seu nom oficial era Gallia Provincia però com que llavors era l'única província exterior romana s'abreujava a Provincia.

En temps de Cèsar tenia com a límits:

Els romans van venir a la zona cridats per Massàlia el 154 aC. El 122 aC van fundar Aquae Sextiae; després es va sotmetre als sàlies, vocontis i al·lòbroges. El 218 aC es va establir la colònia de Narbo. El 106 aC van conquerir Tolosa al país dels volques tectòsages (cònsol Q. Servilius Caepio). Aquest dominis van aquedar assegurats després de la derrota dels gals de la resta de la Gàl·lia per Juli Cèsar, el 57 aC.

Sota August la Provincia es va començar a dir Gàl·lia Narbonense o Gàl·lia Braccata (derivat dels vestits del gals, el nom braca és clarament celta).

Història[modifica | modifica el codi]

La principal ciutat de la regió era Massàlia (avui Marsella), que fou poblada pels foceus cap al 600 aC i es va fer famosa pels seus vins. Els gals nadius, els Ligauns foren esmentats per Plini el Vell.[1]

A la Segona Guerra Púnica Massàlia fou aliada de Roma contra Cartago, i la marina de la ciutat va auxiliar la flota romana contra Anníbal. Per contra, els nadius gals van ajudar els cartaginesos. Encara que Anníbal fou finalment derrotat, els massaliotes van perdre el control de les tribus de gals de la rodalia.

Les tribus lígurs vivien als Alps, i els sal·luvis (sovint dits celtes) al nord de Massàlia. El 154 aC, un exèrcit romà es féu present per protegir els interessos de Massàlia i tenir les tribus sota control. El cònsol Marc Fulvi Flac es va encarregar de defensar Massàlia contra l'atac dels sal·luvis el 125 aC i es creu que va triomfar, perquè va rebre els llorers del triomf el 123 aC. El seu successor, Gai Sexti Calví, va anar més lluny i el 123 aC va ocupar la capital dels sal·luvis i hi va establir una guarnició, que fou l'origen d'Aquae Sextiae (Ais de Provença). Altres victòries romanes foren obra de Gneu Domici Aenobarb i Fabi Màxim el 122 i 121 aC. Al primer se li deu la primera via que va arribar a la regió, la Via Domitia o Via Domícia, que anava des del Roine fins al coll del Pertús. El 120 aC, les tribus germàniques dels címbrics i els teutons van envair la zona. El 118 aC s'hi va fundar la colònia de Narbo Martius (Narbona), que fou la primera colònia fora d'Itàlia. Els címbrics i teutons van arribar al regne de Nòricum, un territori aliat de Roma. Els romans s'hi van enfrontar a Aràusio (Aurenja), però foren derrotats amb unes pèrdues que es calculen en vuitanta mil soldats.

Amb Gai Màrius les tribus germàniques foren derrotades el 102 i 101 aC. Gneu Pompeu va assegurar la regió pirinenca el 77 aC i 76 aC. Les darreres mesures de control foren preses per Juli Cèsar durant les guerra de les Gàl·lies del 58 aC al 50 aC. Massàlia fou annexionada a Roma després que Cèsar derrotés la seva flota el 49 aC a la guerra civil que l'enfrontà amb Pompeu, del qual era partidària la ciutat. La província era anomenada pels romans Provincia Nostra o simplement Provincia, nom del qual es va derivar l'actual Provença. Amb Octavi August les Gàl·lies es van dividir en quatre províncies: Gàl·lia Belga (Gallia Belgica), Lugdunense, Aquitània i Narbonense. La Narbonense fou província senatorial, mentre les altres foren imperials. Fou llavors que va prendre el nom, agafat de la ciutat de Narbona. Tot i que fou Narbona la que li va donar el nom, hi havia altres ciutats de les quals la principal fou Nemausus (Nimes), i cal esmentar també Aquae Sextiae, Carcasum, Tolosa i fins a un total de 22 ciutats (i a part els poblets). Narbo Martia fou poblada per veterans com d'altres ciutats de la província i el 22 aC fou declarada capital provincial.

Al segle II Narbo Martia fou destruïda per un incendi i al segle III assolada pels bàrbars (235-236). Amb Domicià (284-305) la província va formar part de la Diòcesi de les set províncies i entre 371 i 374 es va dividir en dues províncies: la Narbonensis Prima (que bàsicament després fou la Septimània) amb capital a Narbona i la Narbonensis Secunda (el nucli principal de la qual és la Provença) amb capital a Aix. El 462 fou ocupada pels visigots.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Plini el Vell. Naturalis Historiae (en llatí), p. vol.III, 5. 

Coord.: 44° N, 4° E / 44,4