Gàlag

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gàlags)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gàlags[1]
Gàlag de cua gruixuda (Otolemur crassicaudatus)
Gàlag de cua gruixuda (Otolemur crassicaudatus)

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Subordre: Strepsirrhini
Infraordre: Lorisiformes
Família: Galagidae
Gray, 1825
Gèneres

Els gàlags (Galagidae) són una família de petits primats nocturns que viuen al continent africà. Tot i que generalment són considerats una família de l'infraordre dels lorisiformes, de vegades se'ls inclou com a subfamília dins dels lorísids.

El nom sud-africà nagapie (que prové de l'afrikaans i vol dir "petites mones nocturnes"), es deu al fet que gairebé se les veu exclusivament de nit.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els gàlags tenen un ulls grans que els proporcionen una bona visió nocturna, extremitats posteriors fortes, un oïda agut, i llargues cues que els ajuden a mantenir l'equilibri. Tenen ungles a la majoria dels dits, excepte al segon dit dels peus, que té una urpa que fa servir per raspallar-se.

La seva dentició és totalment simètrica (Upper: 2.1.3.3, inferior: 2.1.3.3 ), i a la part inferior davantera de la boca, té la pinta dental característica dels estrepsirins.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Tenen habilitats grimpadores destacables, inclosa la capacitat de saltar verticalment fins a 2 metres. Es creu que això és degut al fet que emmagatzema energia elàstica als tendons de les potes del darrere, el qual li permet fer salts molt més grans dels que serien normals per un animal de la seva mida.[2]

Les femelles protegeixen el seu territori i el comparteixen amb les seves cries. Els joves mascles deixen els territoris materns després de la pubertat, mentre que les femelles hi romanen, formant grups socials constituïts per femelles estretament emparentades i les seves cries. Els mascles adults s'instal·len a territoris separats, que s'encavalquen amb els dels grups socials de femelles. Generalment, un mascle adult s'aparella amb totes les femelles d'una zona. Els mascles que no s'han establert en cap territori, de vegades formen petits grups de "solters".[3]

Dieta[modifica | modifica el codi]

La seva dieta és una barreja d'insectes i altres petits animals, fruits, i eucaliptus.[3]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Després d'un període de gestació que varia entre 110 i 133 dieas, les cries neixen amb els ulls mig tancats i sense poder moure's per si sols inicialment. Entre el sisè i vuitè dia, la mare porta la cria a la boca, i la deixa a les branques mentre s'alimenta.

Informes de fonts veterinàries i zoològiques indiquen una esperança de vida en captivitat de 12 a 16,5 anys, el que suggereix una esperança de vida d'uns 10 anys a la natura.

Vocalitzacions[modifica | modifica el codi]

Els gàlags es comuniquen cridant-se els uns als altres, i marcant els seus camins amb orina. Al final de la nit, els membres del grup utilitzen un crit especial i es reuneixen per dormir en un niu de fulles, un grup de branques, o un forat en un arbre.

Relacions amb humans[modifica | modifica el codi]

Mentre que la seva conservació com a animals de companyia no és recomanable (igual que molts altres primats no humans, es consideren possibles fonts de zoonosi, malalties que poden creuar les barreres de les espècies), sense dubte es fa. Igualment, és molt probable que atreguin l'atenció dels funcionaris de duanes en la importació a molts països.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Recentment s'han fet molts estudis dels gàlags, que han permès descobrir noves espècies. A més, s'ha agrupat les espècies en 3 gèneres, i s'han retornat els dos antics membres de l'actualment desaparegut gènere Galagoides al seu gènere original, Galago:[1]

Il·lustració de dos gàlags

Família Galagidae

Genoma[modifica | modifica el codi]

S'ha estat estudiant la seqüència del genoma del gàlag de Garnett. Donat que és un primat "primitiu", la seqüència serà particularment útil alhora de reconstruir les dels primats superiors (macacos, ximpanzés i humans) fins a no primats propers, com ara rosegadors. La cobertura de 2x prevista no serà suficient per crear un conjunt de genoma complet, però proporcionara dades comparatives en la majoria del genoma humà.

L'ADN dels gàlags s'assembla en un 58% al dels humans.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Groves, Colin. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. 3a edició (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2005, pàg. 123–127. ISBN 0-801-88221-4.  (anglès) (anglès)
  2. Aerts, Peter. «Vertical jumping in Galago senegalensis: the quest for an obligate mechanical power amplifier». Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci., 353, 1375, 29 octubre 1998, pàg. 1607–1620. (anglès)
  3. 3,0 3,1 Charles-Dominique, Pierre. Macdonald, D.. The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 1984, p. 332–337. ISBN 0-87196-871-1.  (anglès)
  4. Fleagle, John G. Primate adaptation and evolution. Academic Press, 1999, p. 114. ISBN 9780122603419 [Consulta: 10 juliol 2011].  (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gàlag