Gàtova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gàtova
Gátova
Localització

Localització de Gàtova respecte del País Valencià Localització de Gàtova respecte del Camp de Túria


Municipi del Camp de Túria
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Camp de Túria
Manc. del Camp de Túria
Llíria
Gentilici Gatovenc, gatovenca / gatover, gatovera
Predom. ling. Castellà
Superfície 30,41 km²
Altitud 560 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
387 hab.
12,73 hab/km²
Coordenades 39° 46′ 12″ N, 0° 31′ 12″ O / 39.77000°N,0.52000°O / 39.77000; -0.52000Coord.: 39° 46′ 12″ N, 0° 31′ 12″ O / 39.77000°N,0.52000°O / 39.77000; -0.52000
Distàncies 48 km de València
22 km de Llíria
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PSPV i 2 PP
Leopoldo Romero Llima (PSPV) (2007)
Codi postal 46169
Codi territorial 46902
Festes majors Del 23 al 25 de setembre
Patró/Patrons Mare de Déu de la Mercé
Web

Gàtova (en castellà i oficialment Gátova) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Fins a 1995 formava part de la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Marines, Serra, Olocau, Altura i Sogorb (els dos darrers de la comarca de l'Alt Palància).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Gàtova se situa en l'extrem occidental de la Serra Calderona, a l'est de les muntanyes de la Cova Santa i Les Alcubles, dintre de l'anticlinal iniciat per la serra de Javalambre i continuat per la serra d'Andilla, constituint totes elles les últimes estribacions de la Serralada Ibèrica. Els cims més destacats són el Pico del Águila (878 m.), Piezarroya (841 m.), Peñarroya (656 m.), el Gorg (que amb 907 m. és el més alt de la serra calderona), les muntanyes de l'Alt de la Calera (852 m.), Fuenfría (781 m.) i l'Arenal (717 m.).

Aquí naix el barranc de Carraixet i també solquen el terreny els de Chirivilla, Piñel i Sacañé; hi ha brolladors i fonts, alguns d'ells amb aigües mineromedicinals, com ara Tormo, los Cinglos, Iranzo, Alameda, Rebollo i moltes més; les coves de Chirivilla i Sacañé, que han estat utilitzades en algun moment com a refugi pel ramat.

Les terres sense conrear estan ocupades per pi, surera, carrasca, romaní i pastures. Es caça el senglar i altres espècies de caça menor, com el conill i la perdiu.

La població es troba als peus del Pico del Águila, amb carrers desnivellats i tortuosos que s'emmotllen a la topografia del terreny.

Història[modifica | modifica el codi]

Les restes més antigues de poblament que s'hi coneixen al terme es troben a Marmalé de Abajo i són de l'Edat del Bronze; dels ibers també s'han trobat deixalles en el castell de Torrejón, La Mina i Puntalicos Blancos; l'origen de l'actual població és l'alqueria musulmana anomenada Catava i que més tard ja apareix com a Gàtova. Jaume I (1208-1276), després de la conquesta, va donar-la, segons que consta al Llibre de Repartiment, el 1238 a Pere Sanxo de Maragmon; en 1259 pertanyia al senyoriu del comte d'Olocau, que posteriorment (16 de febrer de 1650), sota la família Sanç de Vilaragut i de Castellví, seria integrat en el marquesat de Llaneras. Com a lloc de moriscs pertanyia a la fillola de Sogorb i, després de l'expulsió, va ser repoblat amb vint-i-una famílies aragoneses. En la partició provincial de 1833 restà adscrit a la de Castelló, però el 1995 a petició de la població, el poble va passar de la comarca de l'Alt Palància a la del Camp de Túria. Com a conseqüència d'això, és l'únic poble de la comarca (junt a Marines) que parla castellà.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.265 1.323 1.286 1.308 1.210 1.213 972 829 635 468 500 451 466

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura, sobretot la de secà, ametlers i oliveres i una mica de regadiu, hortalisses i fruiters, ha estat la base de l'economia local, actualment, però, el municipi s'encara més al turisme aprofitant els seus recursos paisatgístics.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991 Leopoldo Romero Llima AVPA
1991 - 1995 Leopoldo Romero Llima PSPV
1995 - 1999 Leopoldo Romero Llima PSPV
1999 - 2003 Leopoldo Romero Llima PSPV
2003 - 2007 Leopoldo Romero Llima PSPV
2007 - 2011 Leopoldo Romero Llima PSPV
Des del 2011 Leopoldo Romero Llima PSPV

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de Nostra Senyora dels Àngels. De 1723 amb campanar de 1794, fou restaurada en 1991. Pertany a la Diòcesi de Sogorb-Castelló.
  • Molins de La Ceja i Cachumbito. Fora de servei des del segle XIX però restaurats i utilitzats com a miradors.
  • Torre de Torrejón. Musulmana, aixecada sobre les restes iberes. Totalment arruïnada.
  • Aqüeducte de Piñel. Segons uns romà, segons altres moro. Està format per dos arcs de pedra i servia per a subministrar aigua a la població.
  • El Pont. Construït a les primeries del segle passat, no té gran valor arquitectònic però resulta una espectacular obra civil.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • El Gorg, amb els seus 907 metres, constituïx la major elevació de la serra Calderona. Es pot accedir per camí de terra fins a la seva base, mitjançant una senda, degudament senyalitzada, fins al cim. En aquesta se situa un vèrtex geodèsic de l'Institut Geogràfic Nacional. És un lloc molt visitat per excursionistes donades les precioses vistes que hi ha des del mateix: la mar Mediterrània, la ciutat de València, l'Albufera, etc., això sí, en dies clars.

En el seu entorn se situen les muntanyes de la Moratilla, Tristany, la Mina i el Cardaire, de gran importància i valor ecològic per estar poblats majoritàriament per sureres (Quercus súber), arboços (Arbustus unedo) i altres espècies repesentativas.

  • Pico del Águila, de 878 metres, té accés fins i tot per a cotxes fins al mateix cim, mitjançant camí de terra en regulars condicions, amb trams pavimentats en formigó acolorit per a reduir l'impacte visual. En el més alt del mateix se situa altre vèrtex geodèsic de l'I.G.N. i una caseta de fusta, instal·lada per la Consellería de Medi Ambient, per a la vigilància d'incendis. Des d'allí poden contemplar-se belles vistes de la vall del Palància, serra d'Espadà, el Penyagolosa, el Mediterrani per la zona de Sagunt i les Valls, bona part de la serra Calderona, etc.
  • Piezarroya, de 841 metres, és una muntanya d'especials característiques, desconegut per a molts, des del qual poden veure's àmplies i precioses vistes de València, Manises i el seu aeroport, l'Albufera, el Mediterrani des de la Pobla de Farnals fins a inclús el cap de Sant Antoni, això sí, en dies clars.
  • L'Era del Pi se situa enfront de la població, en el marge dret del barranc de Carraixet; té accés mitjançant una senda, coincidint en part amb la Senda de Gran Recorregut GR-10. En la mateixa, a més de precioses vistes, es troba un pi centenari digne de ser visitat.
  • Nombroses fonts es poden visitar:
    • La Alameda
    • Rebollo
    • Los Cinglos
    • La Fonfria
    • El Rodeno
    • Iranzo
    • El Tormo
    • El Vallejo
    • los Caños o Sant Isidre
    • Fuentes dela Tejería

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Celebra les seues Festes patronals del 23 al 25 de setembre dedicades al Crist de la Misericòrdia, La nostra Senyora de la Mercè i Sant Josep. Les dos últimes setmanes de juliol se celebren els bous, on els amants d'estos animals es reunixen per a divertir-se i gaudir d'esta festa. També la tercera setmana d'agost se celebra la tradicional festa de Sant Rafel, més coneguda com "la festa dels xicons" on sense ànim de molestar, es perllonguen fins a més enllà del clarejar els cants de la joventut del poble. Així com que també, en la primera setmana d'agost, se celebra la "festa de les xicones", on es pot ballar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gàtova