Gètuls

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els gètuls (llatí gaetuli) foren segons Sal·lusti una raça autòctona d'Àfrica juntament amb els libis, que vivia al país anomenat Getúlia però que abans havia posseït Mauretània i Numídia. Estrabó els considerava el poble més important de tots els pobles libis (berbers). Durant la guerra de Jugurta van entrar al servei de Roma com a mercenaris però anteriorment havien fet atacs als romans. Una part dels getuls fou sotmesa pels reis de Numídia i alguns van servir amb Gai Mari que els hi va donar terres al regne d'Hiempsal II.

Els getuls van romandre al servei dels reis de Numídia fins a la guerra civil quan molts d'ells van abandonar Juba I i es van passar a Juli Cèsar que els va utilitzar per provocar la revolta d'altres tribus contra Juba. Després de la guerra, sota August, la majoria dels getuls foren subjectes de Juba de Mauritània però es van mostrar repetidament rebels i un exèrcit sota direcció de Cornelius Cossus Lentulus fou enviat contra ells, foren derrotats (i Cornelius va obtenir el sobrenom de Gaetulicus) l'any 6.

Plini esmenta el nom d'algunes tribus: autoloes getuls i els getuls dares. Els autors clàssics sempre reconeixen la distinció entre getuls i negres, que vivien al sud, però els costums nòmades d'ambdós pobles tenien similituds. Els getuls dels sud es van barrejar amb negres i van originar els melanogaetuli, o getuls negres.

Els getuls són descrits com a guerrers, de maneres salvatges, que menjaven llet i carn i vestien amb pells; vivien en part en tendes i en part allà on podien com coves o al ras en campaments improvisats. No tenien un govern central però van saber controlar el comerç a aquesta part d'Àfrica i especialment comerciaven amb el tint porpra que s'obtenia dels crustacis de la costa occidental, i dels grans espàrrecs.

Els getuls, com a suposats ancestres del amazigh (lliure i noble) o berbers van formar al nord aquest poble junt amb altres tribus, i al sud els tuareg