Gérard Philipe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gérard Philipe

Gérard Philipe (Cannes, 4 de novembre de 1922 - París, 25 de novembre de 1959 fou un dels més famosos actors de cinema i teatre de la seva època. Per la seva bellesa física i condicions histriòniques va ser anomenat a França El Príncep dels Actors, convertint-se en una figura de culte. Va morir als 36 anys de càncer de fetge.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Estudià teatre a París i Cannes, al Conservatori recomanat per Jean Cocteau. El 1939 va debutar en teatre a Niça i el 1943 va debutar meravellosament a París en l'obra Sodoma i Gomorra de Jean Giraudoux i fou consagrant el 1945 com Calígula d'Albert Camus, passant a formar part del Teatre Nacional Popular de Jean Vilar el 1951. Fou una de les figures puntals del Festival d'Avinyó on va actuar i dirigir obres de Shakespeare, Victor Hugo, Corneille, Brecht i en especial com Lorenzaccio d'Alfred de Musset.

Entre els seus treballs cinematogràfics més recordats: L'idiota (1946, amb Edwige Feuillère), La cartoixa de Parma, El diable al cos (1947), Fanfan la Tulipe (1952) que el va catapultar a la fama (amb Gina Lollobrigida), Els orgullosos (1953), Monsieur Ripois (1954) amb Germaine Montero, Rojo y Negro (1954) amb Danielle Darrieux, Les aventures d'en Till Eulenspiegel (1956), Els amants de Montparnasse amb Anouk Aimée i Lilli Palmer (1958, personificant una Amedeo Modigliani ), Les maniobres de l'amor de René Clair amb Michèle Morgan, Si Versalles s'expliqués, Amistats perilloses (1959) de Roger Vadim amb Jeanne Moreau i el seu últim film La fièvre monte à El Pao de Luis Buñuel amb María Félix.

Deixa diversos poemes personals a diversos registres d'obres clàssiques, va escriure i va ser sindicalista en l'Associació d'Actors de França.

El 1954 va gravar l'adaptació radiofònica d'El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry.

El 1990 li fou atorgat el Premi Cèsar (l'Oscar francès) pòstumament.

Porten el seu nom els teatres municipals de Saint-Denis, Orleans, Montpeller, Meaux, Calais, Champigny-sur-Marne, Saint-Cyr-l'École, Lieja, Saint-Jean-de-Maurienne i Saint-Nazaire i a Berlín.

Documental biogràfic: Un homme, pas un ange, co-escrit amb Gérard Viotte i Bonal, el 2003.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

Era fill de Marcel Felip, empresari que durant l'ocupació va afavorir als Alemanys. Al final de la guerra va ser jutjat i condemnat a mort per col·laboracionisme amb la República de Vichy. Assoli evadir la condemna exiliar-se a Espanya. El seu fill se situa en el bàndol oposat formant part de la Resistència francesa i afiliant-se al socialisme.

Gérard Philipe el 1951 es va casar amb Nicole Foucard (1917-1990) (que es canviaria el nom per el d'Annie Philipe), Van tenir dos fills Ann-Marie, 1954, i Olivier el 1956.

Va demanar ser enterrat amb el vestuari de l'obra El Cid de Corneille.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gérard Philipe