Gérard de Nerval

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gérard de Nerval
Félix Nadar 1820-1910 portraits Gérard de Nerval.jpg
Fotografia de Gérard de Nerval per Félix Nadar.
Naixement 22 de maig de 1808
Mort 26 de gener de 1855
París, França
Activitat Poeta
Obres principals

Influències

Gérard de Nerval (22 de maig de 1808 - 26 de gener de 1855) era el pseudònim literari del poeta, assagista i traductor francès Gérard Labrunie, el més essencialment romàntic dels poetes francesos.

Obra[modifica | modifica el codi]

Va deixar una obra no gaire extensa però provada i misteriosa que, malgrat el seu caràcter turmentat, reflecteix fidelment les inquietuds de l'ànima humana. Va exercir posteriorment influència sobre Marcel Proust, René Daumal i Antonin Artaud.

Les seves obres cabdals són "Viatge a l'Orient" (1851), en què relata les llegendes sentides pels camins durant els seus viatges per Europa (Itàlia, Anglaterra, Alemanya, Àustria, Holanda, Bèlgica) i nord d'Àfrica. "Els Illuminés, ou els precurseurs du socialisme" (1852), va ser una col·lecció de novel·les en les que parla sobre Nicolás Edme Restif de la Bretonne, Cagliostro i altres. "Les filles del foc" (1854), galeria de retrats femenins en els quals invoca l'amor. "Aurelia" (1855), un clàssic del nostre temps que va influir granment als surrealistes. L'autor ens narra aquí el seu particular viatge vital del braç de la bogeria, que és a la vegada la primera mirada moderna a aquestes profunditats. El llibre de poemes "Les Quimeres" (1854), que conté el cèlebre sonet "El Desgraciat". En un dels seus últims poemes, "Epitafi", ja va intuir la seva imminent mort:

« A estones viu alegre com un liró aquest poeta boig, amador i indolent, i altres vegades ombrívol qual Clitandro dolent... cert dia una mà va cridar a la seva habitació. Era la mort! Ell va sospirar: "Senyora, deixeu-me ordir les rimes del meu últim sonet". Després va tancar els ulls -potser una mica inquiet davant el fred enigma- per esperar l'hora... Diuen que va ser gandul, errátil i il·lusori, que deixava assecar la tinta en el seu escriptori. El voler saber tot i al final no ha sabut. I una nit d'hivern, cansat de la vida, va deixar escapar l'ànima de la carn podrida i es va anar preguntant: ¿Per què he vingut? »

Si s'escau, es compleix bé la frase de cert escriptor anglès: "L'infern també és un camí."

Listat d'obres[modifica | modifica el codi]

  • (1832) - La Main de glorie: histoire macaronique ou La Main enchantée (La mà encantada, Barcelona, Ed. Laertes)
  • (1834) - Odelettes
  • (1851) - Voyage en Orient.
  • (1852) - Les Nuits d'Octobre.
  • (1852) - Lorely, souvenirs d’Allemagne
  • (1852) - Les Illuminés
  • (1853) - Petits châteaux de Bohème
  • (1853) - Sylvie.
  • (1854) - Les Filles du Feu, cuentos.
  • (1854) - Les Chimères.
  • (1854) - Promenades et souvenirs
  • (1855) - Aurélia, ou le rêve et la vie (En español en el original)
  • (1856) - Promenades et Souvenirs.

Fragment del sonet El Desdichado[modifica | modifica el codi]

« Je suis le ténébreux, le veuf, l'inconsolé, Le Prince d'Aquitaine à la tour abolie: Ma seule Etoile est morte, et mon luth constellé porte le soleil noir de la Mélancolie. El tenebrós sóc, el vidu, el desconsolat, el Príncep d'Aquitània a la seva torre abolida: Va morir la meva única estrella, i en el meu llaüt constel es mostra el negre sol de la malenconia. »
— Sonet El Desdichado.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gérard de Nerval Modifica l'enllaç a Wikidata