Gílip

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gílip (Gylippus, Γύλιππος), fill de Cleàndrides, fou un militar espartà.

Va acompanyar al seu pare a l'exili el 445 aC (va ser a Thuris) i després es va distingir a diverses guerres.

Al divuitè any de la guerra del Peloponès els espartans van seguir el consell d'Alcibíades i van nominar a Gílip com a cap de l'expedició en ajut de Siracusa. Amb dos galeres de Asine i dos més de Corint (dirigides per Piten) va embarcar cap a Lèucada on va rebre informació que el setge de Siracusa ja s'havia completat i d'acord am Piten va decidir no seguir endavant i esperar més reforços.

Van anar a Tàrent (d'on fou expulsat) i a Thuris de la que va assolir la ciutadania que ja havia guanyat el seu pare i on va intentar obtenir ajut.

Finalment estava a Locris quan va rebre notícies que el setge de Siracusa no s'havia pogut completar encara, i va avançar cap a Sicília desembarcant a Himera. Des d'aquí va iniciar les operacions per salvar Siracusa i va obtenir un èxit notable amb la captura del fortí de Labdalum i la matança de la seva guarnició i més tard amb la primera gran victòria siracusana que va netejar d'atenencs Epipolae (414 aC). Després va sortir de l'illa iva anar a buscar reforços però va tornar el 413 aC i va assaltar els fortins de Plemyrium que eren els dipòsits d'armament atenencs i va seguir les seves victorioses operacions militars i es pot dir que fou part essencial en la derrota dels atenencs (413 aC). Per les operacions militars detallades vegeu: Setge de Siracusa.

Més tard, quan Atenes fou ocupada pels espartans, fou comissionat per Lisandre per portar a Esparta el tresor atenenc i es va quedar amb 30 talents (una quantitat molt important) però fou descobert i condemnat a l'exili i després condemnat a mort en absència. Ateneu diu que va morir de fam però no indica si a l'exili o en virtut de la sentencia.