Gítion

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gítion (grec Gythion, llatí Gythium) fou una antiga ciutat aquea de Lacònia, prop del golf Lacònic, al sud-oest de la desembocadura del riu Eurotes, a uns 43 km d'Esparta. Era a la riba d'un petit riu anomenat Gythios, i en una fèrtil plana. Era famosa pels seus formatges que s'esmenten als diàlegs de Lucià.

Fou la principal ciutat marítima de Lacònia i fou considerada el port d'Esparta, i els vaixells de guerra d'Esparta normalment estacionaven al port de Gítion. Durant la guerra del Peloponès fou atacada pels atenencs diverses vegades; el 455 aC fou incendiada per Tòlmides, el comandant atenenc. Durant el període d'hegemonia tebana, Epaminondes, després de la batalla de Leuctres, va avançar al sud fins a Gítion (370 aC) però, tot i que la va assetjar durant tres dies, no la va poder ocupar. Encara que era ben fortificada el tirà Nabis d'Esparta en va reforçar les muralles; fou conquerida pels romans el 195 aC i vers el 30 aC August la va incloure dins la confederació de ciutats lliures de Lacònia (Eleuthero-Laconia), i durant la dominació romana fou una ciutat de certa importància.

Pausànies va visitar la ciutat i a la plaça del mercat va veure unes estàtues d'Apol·lo i Hèrcules, suposats fundadors de la ciutat, i prop d'elles una estàtua de Dionís, i a l'altre costat de la plaça una estàtua d'Apol·lo Carneios, un temple d'Ammon, una estàtua de bronze d'Asclepi, una font sagrada dedicada a aquest déu, un santuari de Demeter, i una estàtua de Posidó. Actualment la font sembla ser la que brolla entre la costa i l'acròpolis i indicaria el lloc de l'àgora. A l'acròpolis hi havia el temple d'Atenea; les portes de Castor són esmentades per Pausànies i es creu que portaven de la ciutat baixa a la ciutadella. Enfront de la ciutat hi havia l'illa de Crània on suposadament Paris va portar a Hel·lena des d'Esparta.

Al sud de la ciutat hi havia la comarca anomenada Migònion (llatí Migonium) que derivava el seu nom de la unió de Paris i Hel·lena a l'illa de Crània, i on era el temple d'Afrodita Migonitis i la muntanya sagrada de Dionís, anomenada Larísion (Larysion o Larysium) on cada any es feia un festival a la primavera dedicat a aquest déu. Prop de la ciutat Pausànies esmenta també una pedra anomenada Zeus el mitigador, en la què Orestes fou curat de la seva bogeria.

A Migònion es troba actualment Marathonísi, construïda al començament del segle XIX, que és la capital del districte de Mani; L'antiga muntanya Larysion es diu Kúmaro; i les ruïnes de Gítion corresponen a Paleópoli, una mica al nord de Marathonísi.

Les seves ruïnes pertanyen exclusivament al període romà. El seu port, com ja esmenta en el seu moment Estrabó, era artificial. Les ruïnes de la ciutat consisteixen en uns banys, part d'un teatre de marbre blanc, l'acròpolis, i algun fragment de muralla, a més d'unes 30 restes d'edificis o tombes.

Coord.: 36° 46′ 20″ N, 22° 34′ 10″ E / 36.7722°N,22.5695°E / 36.7722; 22.5695

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gítion