Gòrgies (diàleg)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plato's Academy mosaic from Pompeii.jpg
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípies majorHípies menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgies
MenexenMenóFedó
ProtàgoresEl banquet
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCríties
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axioc - Alcione
ClitofontEpínomis - Erixias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

Gòrgies és un dels diàlegs de Plató corresponent a la seva fase intermèdia (388 aC - 385 aC), que tracta sobre la retòrica. Participen Sòcrates, els seus amics Càlicles i Querefont, el retòric Gòrgies de Leontins i el seu deixeble Polos. Consta de tres diàlegs, en els quals Sòcrates s'enfronta successivament amb Gòrgies, Polos, i Càlicles.

Diàleg amb Gòrgies[modifica | modifica el codi]

Davant la pregunta s’obre la seva professió, Gòrgies es defineix com a retòric, explicant a continuació què és la retòrica i quin és el seu objecte. Per a ell, consisteix a persuadir per mitjà de la paraula, i per això ensenya als seus deixebles a discutir i convèncer amb argumentació. Elogia el seu art com a excels, capaç de tractar qualsevol tema i de defensar qualsevol postura, encara que admet que ha de subjectar-se a la justícia, com qualsevol altra activitat.

Sòcrates posa a Gòrgies en dificultats, assenyalant les seves contradiccions, en un joc de preguntes i respostes. Al seu torn defineix la retòrica com a una mera pràctica, rebaixant el rang d’art que li dóna el seu oponent, i comparant-la amb l'activitat culinària, alguna cosa merament agradable. Després va més enllà, qualificant-la de lletja i dolenta, per dirigir-se al plaer, en lloc de cap al .

Diàleg amb Polos[modifica | modifica el codi]

Amb Polos, la discussió puja de to, ja que Sòcrates no sent la mateixa consideració pel jove deixeble que pel seu mestre. Polos afirma que l'home injust pot ser afortunat si pot lliurar-se del càstig merescut per les seves accions dolentes. Sòcrates ho nega, dient que l'home que obra malament a propòsit no pot ser afortunat, i que encara serà més desgraciat si no sofreix un càstig just. També afirma que és pitjor cometre una injustícia que sofrir-la, alguna cosa que el seu interlocutor es mostra incapaç de comprendre. Sòcrates conclou identificant el bell amb el bo, i demostrant la inutilitat de la retòrica.

Diàleg amb Càlicles[modifica | modifica el codi]

Càlicles recomana a Sòcrates que deixi de filosofar i es dediqui a una activitat seriosa, com els negocis públics. Sòcrates li planteja el problema de la diferència entre el bé i el plaer,(o el mal i el dolor), que mostra com a distints, contra el parer del seu amic. Després d'una àrdua discussió, Càlicles es declara cansat i abandona, per la qual cosa, Sòcrates acaba monologant.

La vida ha d'orientar-se cap al bé. Per això, la intervenció en la vida pública ha de servir per a millorar als ciutadans, cosa que no ha fet cap polític grec, ni àdhuc els afamats Temístocles i Pèricles. Ell es considera a si mateix l'únic polític autèntic, en el sentit esmentat.

Acaba amb una premonició sobre el seu propi final: la possibilitat de ser acusat injustament davant un tribunal, reafirmant-se en la seva voluntat de buscar el major bé per als ciutadans, i no el seu plaer, encara que això el perjudiqui. Es declara així mateix creient en el mite de la justícia de les ànimes després de la mort, confiant en la seva trajectòria vital regida per la veritat i la justícia.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Diàlegs, vol. VIII (Gòrgias), intr. i trad. de Manuel Balasch, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1986.
  • Plató. Diálogos. Obra completa (en castellà). Madrid.Ed.Gredos, 2003. ISBN 978-84-249-0081-6. 

Referències[modifica | modifica el codi]


Vegeu texts en català sobre Gòrgies (diàleg) a Viquitexts, la biblioteca lliure.