Gösta Winbergh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gösta Winbergh (Estocolm, Suècia, 30 de desembre de 1943 - Viena, 18 de març de 2002) va ser un tenor suec.

Gösta Winbergh va néixer en una família sense antecedents musicals. Va estudiar enginyeria i cantava en un grup de rock quan escoltà la seva primera òpera el 1967. L'experiència li causà tal impressió que va decidir convertir-se en cantant d'òpera immediatament. I començà a estudiar en la seva ciutat natal amb Erik Saeden.

Debutà el 1972a la ciutat de Göteborg com a Rodolfo, de La bohème, i seguidament fou contractat pel Teatre Reial d'Estocolm. El 1980, cantà el paper de Belmonte de El rapte en el serrall a Glyndebourne i dos anys després, debutà en el Covent Garden amb el rol protagonista de La clemenza di Tito. En aquest primer període de la seva carrera, va anar afermant el seu prestigi com tenor mozartià.

En el Metropolitan de Nova York, debutà com Don Ottavio de Don Giovanni (1983, a La Scala com Tamino de La flauta màgica (1985) i en l'Òpera de Viena amb Idomeneo (1991).

El Liceu[modifica | modifica el codi]

La seva carrera ha evolucionat envers rols més dramàtics, el que inclou òperes de Richard Wagner, com Lohengrin, que cantà per primera vegada a Zuric el 1991 i després ha cantat en molts d'altres teatres, entre els que si troba el Gran Teatre del Liceu en la temporada 1992-1993. A Barcelona, també ha cantat Don Giovanni, Idomeneo i el Rèquiem de Mozart, aquest últim el dia 5 de desembre de 1991, bicentenari de la mort del compositor salzburgués.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Donizetti: Don Pasquale amb Freni, Bruscantini, Nucci amb la Filharmonia Orquestra dirigida per Riccardo Muti
  • Gluck: Iphigenie en Tauride amb Vaness, Allen, Surjan, Brunet i l'Orquestra de La Scala de Milà dirigida per Riccardo Muti
  • Haydn: La creació amb Battle, Moll, i la Filarmonica de Berlín dirigida per James Levine
  • Mozart: La clemenza di Tito amb Ziegler, Vaness, Barbaux, Senn, Polgar i la Filharmònica de Viena dirigida per Riccardo Muti.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • La Discoteca Ideal de Interpretes, pag. 537 d'Editorial Planeta