Gúdula de Brussel·les

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Gúdula

Estampa amb la santa
verge
Nom secular Gudula, Goedele
Naixement després de 647
Ducat de Brabant
Defunció 680-714
Hamme (Ducat de Brabant, actual Bèlgica)
Enterrament Catedral de Brussel·les; el crani a Eibingen (Alemanya)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Moorsel, Catedral de Brussel·les, Eibingen
Festivitat 8 de gener (a Gant, el 19 de gener)
Iconografia Jove, noble, amb un fanal a la mà i un dimoni que intenta apagar-la
Patronatge Brussel·les, solteres

Santa Gúdula (Brabant, s. VII - 680-714) va ser una jove, venerada com a santa per diverses confessions cristianes. Al Brabant és anomenada Goedele o Goule, i en llatí Gudila i Gudula. És la santa patrona de la ciutat de Brussel·les.

Vida[modifica | modifica el codi]

Era filla del duc de Lotaríngia i de santa Amalberga de Maubeuge, que s'havia fet monja a l'abadia de Maubeuge a mitjan segle VII. Gúdula va tenir dues germanes, les santes Faraildis i Reineldis, i un germà, Sant Emebert. Va ésser educada a l'abadia de Nivelles per la seva cosina Gertrudis. Quan aquesta morí, va tornar a casa seva a Moorsel, passant el temps en obres pietoses i de caritat i freqüentant l'església.

Va morir entre el 680 i el 714, i va ésser sebollida a Hamme (Brabant).

Enterrament i veneració[modifica | modifica el codi]

La seva despulla va ser traslladada a l'església de Sint-Salvator de Moorsel, darrere l'altar. El duc Carles de Lotaríngia (977-992) el va traslladar a la capella de Saint-Gaugeric de Brussel·les, i el comte Lambert II de Lovaina (mort el 1054), hi va fundar un capítol en el seu honor en 1047. Finalment, el bisbe Gerard I de Cambrai, cap al 1050, va traslladar-ne les relíquies a Saint-Michel de Brussel·les, que després esdenvindria la Catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula de Brussel·les. A Eibingen (Alemanya), però, es conserva el seu crani.

El juny de 1579, durant els conflictes amb els protestants, les relíquies van ésser profanades i disperses.

La seva festivitat és el 8 de gener, però al bisbat de Gant se celebra el 19 de gener. És venerada com a santa patrona de la ciutat de Brussel·les, juntament amb sant Miquel arcàngel, almenys des del 1446.

Llegendes[modifica | modifica el codi]

Santa Gúdula va anar a l'església abans que cantés el gall. El diable, volent desviar-la del camí correcte, li va apagar l'espelma que duia, però la santa va pregar Déu i va tornar a encendre's. Per això, és representada amb una espelma encesa i un dimoni que intenta apagar-la.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Vita S. Gudilae, manuscrit llatí del s. XI
  • Van der Essen, L., 'Etude critique et littéraire sur les vitae des saints Mérovingiens', Recueil de travaux publiées par les membres des conférences d'histoire et de philologie 17 (Leuven 1907) 296-311.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gúdula de Brussel·les

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]