Güelf II de Baviera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGüelf II de Baviera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1072 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 setembre 1120 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Kaufering (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBaden-Württemberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Baviera (1101–1120)
Marcgravi Modifica el valor a Wikidata
FamíliaWelf Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMatilde de Canossa (1089 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
Fillsfilla de nom desconegut Modifica el valor a Wikidata
ParesGüelf I de Baviera Modifica el valor a Wikidata  i Judit de Flandes Modifica el valor a Wikidata
GermansEnric IX de Baviera Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Welf II o Güelf II (1072 - Kaufering 24 de setembre de 1120, també anomenat Welfhard) dit el Gros, va ser duc de Baviera des 1101 fins a la seva mort. A la genealogia dels Welfs o güelfs apareix com Welf V.

Vida i regnat[modifica]

Welf era el fill gran de Welf I (IV), duc de Baviera, i la seva esposa Judit de Flandes. El 1089, es va casar amb Matilde de Toscana, una vídua rica que tenia 26 anys, per tal d'enfortir la relació entre la seva família i el papa durant la Querella de les Investidures. Així el duc de Baviera passava a ser de facto l'administrador del marquesat de la Toscana (almenys fins al 1093).

Anteriorment al seu matrimoni Matilde s'havia declarat ferma partidària del papa, fins i tot l'any 1077 havia acollit a casa seva l'emperador Enric IV per afavorir una trobada amb el papa Gregori VII que solucionés l'assumpte. En aquell moment l'emperador es va disculpar davant del papa, però el seu penediment no era sincer i més endavant va desposseir els nobles que no li havien fet costat durant la querella, entre ells,els Welf. El 1092 els exèrcits de Matilde posen a ratlla, prop de Reggio, entre Bianello i Canossa, l'exèrcit de l'emperador, que havia arribat fins allà per venjar la humiliació del 1077.

El 1093 Welf es va assabentar que Matilde havia transferit secretament els seus béns a l'Església abans del seu matrimoni i, amb por de perdre també els béns que li corresponien per part paterna, decideix juntament amb el seu pare, canviar de bàndol posant-se al costat de l'emperador Enric IV. L'any 1095 abandona la seva esposa i a l'any següent Enric IV li restitueix el ducat al pare amb la promesa al fill de succeir-lo com a duc de Baviera.

Després de la mort del seu pare el 1101 Welf va heretar el càrrec de duc de Baviera. Va continuar la seva aliança amb els reis, i no es va tornar a casar; va morir sense fills el 1120. Welf va ser enterrat a l'Abadia de Weingarten. El va succeir el seu germà Enric IX de Baviera el Negre.

Referències[modifica]

  • Sigmund Ritter von Riezler: Welf II, a: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). Band 41, Duncker & Humblot, Leipzig 1896, pàg. 670 f.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Güelf II de Baviera