GATCPAC

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) fou un moviment arquitectònic desenvolupat a Catalunya als anys 1930, coincidint amb la Segona República Espanyola. El seu objectiu era promoure l'arquitectura d'avantguarda, principalment el racionalisme, entroncant amb les corrents europees que es desenvolupaven aleshores.

El grup es formà a Barcelona el 1929, i els seus principals membres foren Josep Lluís Sert, Josep Torres i Clavé, Antoni Bonet i Castellana, Raimon Duran i Reynals, Germán Rodríguez Arias, Joan Baptista Subirana i Sixte Illescas. El seu equivalent a nivell estatal fou el GATEPAC (Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea), fundat al Gran Hotel de Saragossa el 1930, on destacaren els propis Sert, Torres i Bonet, a més de Fernando García Mercadal i José Manuel Aizpurúa. A més de la seva tasca arquitectònica publicaren la revista AC (Documents d'Activitat Contemporània), de la que fou redactor Josep Torres i Clavé.[1]

Entre les obres més destacables figuren el Dispensari Central Antituberculós (1934-1936), de Sert, Torres i Subirana, i la Casa Bloc (avinguda Torres i Bages 91, 1932-1936), dels mateixos autors, així com un gran nombre d'edificis d'habitatges: Via Augusta 61, París 193, Pàdua 96, Diagonal 419, etc.[2] També feren projectes com el de l'hospital de la Vall d'Hebron (1936), el pla Macià i el projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances, i treballs teòrics sobre diversos aspectes constructius i tipològics, com l'escola i l'hospital. Josep Lluís Sert, el membre més destacat del grup, féu el pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París de 1937.[3]

Referències [modifica]

Bibliografia [modifica]

  • AA.DD.. El llibre d'or de l'art català. Edicions Primera Plana, Barcelona, 1997. 
  • AA.DD.. Historia del arte. Ed. Anaya, Madrid, 1983. ISBN 84-207-1408-9.