GOES 15

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
GOES 15 (GOES-P)
GOES-P
GOES 15 durant el processament
Operador NOAA/NASA
Contractistes principals Boeing
ITT Corporation
Model BSS-601
Tipus de missió Meteorològic
Data de llançament 4 de març de 2010
23:57 GMT
Coet transportador Delta IV-M+(4,2)
Lloc de llançament CCAFS SLC-37B
Durada de la missió 10 anys (planejat)
COSPAR ID 2010-008A
Massa 3.238 kg
Font d'energia 2,3 kilowatts del sistema fotovoltaic
Elements orbitals
Règim Geostacionària
Període orbital 24 hores

El GOES 15, conegut com a GOES-P, abans d'entrar en servei, va ser un satèl·lit meteorològic operat per la National Oceanic and Atmospheric Administration dels Estats Units com a part del sistema Geostationary Operational Environmental Satellite. La nau va ser construïda per Boeing, i és l'últim de tres satèl·lits GOES basats en el model de satèl·lit BSS-601. Els altres satèl·lits GOES BSS-601; el GOES 13 i el GOES 14 van ser llançats el maig de 2006 i el juny de 2009 respectivament.[1] En total va ser el setzè satèl·lit GOES en ser llançat.

El GOES 15 va ser llançat amb un coet Delta IV-M+(4,2) enlairant-se des de Space Launch Complex 37B al Cape Canaveral Air Force Station.[2][3] El llançament es va produir a les 23:57 GMT del 4 de març de 2010, uaranta minuts en una finestra de llançament de seixanta minuts. En arribar a l'òrbita geoestacionària el 16 de març, va ser redesignat com a GOES 15.[3][4] El 6 de desembre de 2011, va ser activat com a satèl·lit GOES West, substituint el GOES 11.[5]

En el llançament, la massa del satèl·lit era de 3.238 kg. Té una vida útil de deu anys. L'energia és subministrada per una sola placa solar d'arsenur de gal·li, que proporciona fins a 2,3 kilowatts d'energia. Es fa servir una bateria de níquel d'hidrogen de 24 cèl·lules per proporcionar energia quan el satèl·lit no és a la llum del sol.[6] Els instruments de bord del GOES 15 inclouen una càmera multiespectral de cinc canals per capturar imatges de llum visible i infraroja dels Estats Units continentals, una sonda per prendre lectures de temperatura i humitat atmosfèrica, una càmera de raigs X solar per detectar erupcions solars, i instruments per controlar la magnetosfera, radiació còsmica de fons i partícules carregades.[6]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

 
Search Wikimedia Commons
  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Krebs, Gunter. «GOES N, O, P, Q». Gunter's Space Page. [Consulta: 4 March 2010].
  2. «GOES-P Launch Blog». NASA. [Consulta: 2010-03-04].
  3. 3,0 3,1 Ray, Justin. «Mission Status Center». Delta Launch Report. Spaceflight Now. [Consulta: 19 March 2010].
  4. «LIVE: Delta IV set to launch GOES-P weather satellite». NASAspaceflight.com. [Consulta: 4 March 2010].
  5. «NOAA activates GOES-15 satellite; deactivates GOES-11 after nearly 12 years in orbit». NOAA. [Consulta: December 7, 2011].
  6. 6,0 6,1 «GOES-P Mission Operations Booklet». United Launch Alliance. [Consulta: 4 March 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: GOES 15 Modifica l'enllaç a Wikidata