GOES 2

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
GOES 2
Impressió artística d'un GOES-SMS en òrbita
Impressió artística d'un GOES-SMS en òrbita
Operador NOAA/NASA
Contractistes principals Ford Aerospace
Model SMS
Tipus de missió Meteorològic
Data de llançament 16 de juny de 1977
10:51:00 GMT
Coet transportador Delta 2914
Lloc de llançament Cape Canaveral LC-17B
Durada de la missió 24 anys
COSPAR ID 1977-048A
Massa 295 kg
Elements orbitals
Règim Geostacionària
Període orbital 24 hores

El GOES 2, conegut com a GOES-B abans d'entrar en servei, va ser un satèl·lit meteorològic operat per la National Oceanic and Atmospheric Administration dels Estats Units com a part del sistema Geostationary Operational Environmental Satellite.[1] El GOES 2 va ser construït per Ford Aerospace, i estava basat en el bus de satèl·lit desenvolupat pel programa Synchronous Meteorological Satellite. En el llançament tenia una massa de 295 kg.[2] Es va col·locar en òrbita geostacionària, des d'on va ser utilitzat per al pronòstic del temps als Estats Units. Després del seu retir com a satèl·lit meteorològic, es va utilitzar com un satèl·lit de comunicacions fins al seu desmantellament final en el 2001.

Llançament del GOES-B en un Delta 2914

El GOES-B va ser llançat utilitzant un coet transportador Delta 2914 des de Launch Complex 17B al Cape Canaveral Air Force Station.[3] The launch occurred at 10:51:00 GMT on 16 June 1977.[4] El llançament va fer col·locar amb èxit el GOES-B en una òrbita de transferència geostacionària, de la qual es va elevar a l'òrbita geostacionària per mitjà d'un motor d'apogeu d'a bord SVM-5. La seva inserció en l'òrbita geostacionària es va produir a les 03:26 GMT del 17 de juny.[5]

Després de les proves en òrbita, el GOES-B va ser reanomenat GOES 2, i va substituir el SMS-1 a una longitud de 60 graus oest. Va operar com un satèl·lit meteorològic en diverses posicions diferents fins al 1993, i es va col·locar en emmagatzematge. Va ser reactivat com a satèl·lit de comunicacions el 1995, i mogut a 177° Oest. Va ser utilitzat per Peacesat per prestar serveis de comunicacions a les illes a l'oceà Pacífic, un paper en què va ser substituït pel GOES 7 el 1999, i la National Science Foundation dels Estats Units per comunicacions amb l'Estació Amundsen-Scott. El 5 de maig de 2001, es va retirar a una òrbita cementiri. A les 21:08 GMT, dues hores després de l'última maniobra per treure'l de l'òrbita geosíncrona, el GOES 2 va rebre l'ordre de desactivar el seu sistema de comunicacions, per a la prevenció de futurs comandaments de terra que se li enviessin.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

 
Search Wikimedia Commons
  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «GOES-2». The GOES Program - ESE 40th Anniversary. NASA. [Consulta: 2009-08-12].
  2. Krebs, Gunter. «SMS 1, 2 / GOES 1, 2, 3». Gunter's Space Page. [Consulta: 2009-08-12].
  3. Wade, Mark. «GOES». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 2009-08-12].
  4. McDowell, Jonathan. «Launch Log». Jonathan's Space Page. [Consulta: 2009-08-12].
  5. McDowell, Jonathan. «Index». Geostationary Orbit Catalog. Jonathan's Space Page. [Consulta: 2009-08-12].