GOES 4

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
GOES 4
El GOES-D abans del llançament
El GOES-D abans del llançament
Operador NOAA/NASA
Contractistes principals Hughes
Model HS-371
Tipus de missió Meteorològic
Data de llançament 9 de setembre de 1980
22:27 GMT
Coet transportador Delta 3914
Lloc de llançament Cape Canaveral LC-17A
Durada de la missió 7 anys (planejat)
8,2 anys (aconseguit)
COSPAR ID 1980-074A
Massa 660 kg
Elements orbitals
Règim Operacional: Geostacionària
Actual: Cementiri
Període orbital 24 hores

El GOES 4, conegut com a GOES-D abans d'entrar en servei, va ser un satèl·lit meteorològic operat per la National Oceanic and Atmospheric Administration dels Estats Units com a part del sistema Geostationary Operational Environmental Satellite.[1] Llançat el 1980, va ser utilitzat per a la predicció meteorològica als Estats Units, i més tard a Europa. Després del seu retir es va convertir en el primer satèl·lit que es va enviar a un òrbita cementiri.

Vida útil limitada[modifica | modifica el codi]

Llançament del GOES-D en un Delta 3914

El GOES 4 va ser construït per Hughes Space and Communications, i estava basat en el model de satèl·lit HS-371. En el llançament tenia una massa de 660 kg,[2] amb una vida útil prevista de funcionament del voltant de set anys.[3] Va ser el primer satèl·lit GOES basat en el HS-371.[4]

Llançament i òrbita[modifica | modifica el codi]

El GOES-D va ser llançat utilitzant un coet transportador Delta 3914 enlairant-se des de Launch Complex 17A al Cape Canaveral Air Force Station.[5] El llançament es va produir a les 22:27 GMT del 9 de setembre de 1980.[6] El llançament va col·locar amb èxit el GOES-D en una òrbita de transferència geostacionària, de la qual es va elevar a l'òrbita geostacionària per mitjà d'un motor d'apogeu Star-27 a bord. La seva inserció en l'òrbita geostacionària es va produir a les 12:00 de l'11 de setembre.[7]

Després de la seva inserció en òrbita geoestacionària, el GOES 4 va ser posicionat a 98° Oest. En el 1981, va ser mogut a 135° Oest, on va romandre fins al 1983 quan va ser traslladat a 139° Oest (1983–1984). En el 1985 es va tornar a situar a 10° Oest, i més tard a 44° Oest, on es va proporcionar cobertura d'Europa del EUMETSAT després de l'error amb la nau Meteosat-2.[8]

Òrbita cementiri[modifica | modifica el codi]

Després del final de les seves operacions a Europa, el GOES 4 va ser retirat del servei. Es va convertir en la primera nau espacial que es va elevar de l'òrbita geostacionària cap a una òrbita cementiri per a la seva eliminació.[9] Això es va aconseguir en el 9 de novembre de 1988, utilitzant el propelent restant dels propulsors del satèl·lit.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

 
Search Wikimedia Commons
  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «GOES-4». The GOES Program - ESE 40th Anniversary. NASA. [Consulta: 2009-08-14].
  2. «GOES 4». NSSDC Master Catalog. US National Space Science Data Center. [Consulta: 2009-08-14].
  3. «Hughes Checks Out GOES-D». Flight International, 1980-08-16, p. 598.
  4. Krebs, Gunter. «GOES 4, 5, 6, G, 7». Gunter's Space Page. [Consulta: 2009-08-14].
  5. Wade, Mark. «GOES». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 2009-08-14].
  6. McDowell, Jonathan. «Launch Log». Jonathan's Space Page. [Consulta: 2009-08-14].
  7. McDowell, Jonathan. «Index». Geostationary Orbit Catalog. Jonathan's Space Page. [Consulta: 2009-08-14].
  8. «CONSOLIDATED REPORT OF CGMS ACTIVITIES». CGMS, 2003-10-15. Arxivat de l'original el 2007-12-12. [Consulta: 2009-08-14].
  9. «Weather Eyes». Flight International, 1989-03-11, p. 27.