GOES 4
 El GOES-D abans del llançament | |
| Operador | NOAA/NASA |
|---|---|
| Contractistes principals | Hughes |
| Model | HS-371 |
| Tipus de missió | Meteorològic |
| Data de llançament | 9 de setembre de 1980 22:27 GMT |
| Coet transportador | Delta 3914 |
| Lloc de llançament | Cape Canaveral LC-17A |
| Durada de la missió | 7 anys (planejat) 8,2 anys (aconseguit) |
| COSPAR ID | 1980-074A |
| Massa | 660 kg |
| Elements orbitals | |
| Règim | Operacional: Geostacionària Actual: Cementiri |
| Període orbital | 24 hores |
El GOES 4, conegut com a GOES-D abans d'entrar en servei, va ser un satèl·lit meteorològic operat per la National Oceanic and Atmospheric Administration dels Estats Units com a part del sistema Geostationary Operational Environmental Satellite.[1] Llançat el 1980, va ser utilitzat per a la predicció meteorològica als Estats Units, i més tard a Europa. Després del seu retir es va convertir en el primer satèl·lit que es va enviar a una òrbita cementiri.
Vida útil limitada
El GOES 4 va ser construït per Hughes Space and Communications, i estava basat en el model de satèl·lit HS-371. En el llançament tenia una massa de 660 kg,[2] amb una vida útil prevista de funcionament del voltant de set anys.[3] Va ser el primer satèl·lit GOES basat en el HS-371.[4]
Llançament i òrbita
El GOES-D va ser llançat utilitzant un coet transportador Delta 3914 enlairant-se des de Launch Complex 17A al Cape Canaveral Air Force Station.[5] El llançament es va produir a les 22:27 GMT del 9 de setembre de 1980.[6] El llançament va col·locar amb èxit el GOES-D en una òrbita de transferència geostacionària, de la qual es va elevar a l'òrbita geostacionària per mitjà d'un motor d'apogeu Star-27 a bord. La seva inserció en l'òrbita geostacionària es va produir a les 12:00 de l'11 de setembre.[7]
Després de la seva inserció en òrbita geoestacionària, el GOES 4 va ser posicionat a 98° Oest. En el 1981, va ser mogut a 135° Oest, on va romandre fins al 1983 quan va ser traslladat a 139° Oest (1983–1984). En el 1985 es va tornar a situar a 10° Oest, i més tard a 44° Oest, on es va proporcionar cobertura d'Europa del EUMETSAT després de l'error amb la nau Meteosat-2.[8]
Òrbita cementiri
Després del final de les seves operacions a Europa, el GOES 4 va ser retirat del servei. Es va convertir en la primera nau espacial que es va elevar de l'òrbita geostacionària cap a una òrbita cementiri per a la seva eliminació.[9] Això es va aconseguir en el 9 de novembre de 1988, utilitzant el propelent restant dels propulsors del satèl·lit.
Vegeu també
|
Referències
- ↑ «GOES-4». The GOES Program - ESE 40th Anniversary. NASA. [Consulta: 14 agost 2009].
- ↑ «GOES 4». NSSDC Master Catalog. US National Space Science Data Center. [Consulta: 14 agost 2009].
- ↑ «Hughes Checks Out GOES-D». Flight International, 16-08-1980, p. 598.
- ↑ Krebs, Gunter. «GOES 4, 5, 6, G, 7». Gunter's Space Page. [Consulta: 14 agost 2009].
- ↑ Wade, Mark. «GOES». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 14 agost 2009].
- ↑ McDowell, Jonathan. «Launch Log». Jonathan's Space Page. [Consulta: 14 agost 2009].
- ↑ McDowell, Jonathan. «Index». Geostationary Orbit Catalog. Jonathan's Space Page. [Consulta: 14 agost 2009].
- ↑ «CONSOLIDATED REPORT OF CGMS ACTIVITIES». CGMS, 15-10-2003. Arxivat de l'original el 2007-12-12. [Consulta: 14 agost 2009].
- ↑ «Weather Eyes». Flight International, 11-03-1989, p. 27.
