GOES 5

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
GOES 5
Impressió artística del satèl·lit GOES derivat d'un HS-371
Impressió artística del satèl·lit GOES derivat d'un HS-371
Operador NOAA/NASA
Contractistes principals Hughes
Model HS-371
Tipus de missió Meteorològic
Data de llançament 22 de maig de 1981
22:29 GMT
Coet transportador Delta 3914
Lloc de llançament Cape Canaveral LC-17A
Durada de la missió 7 anys (planejat)
3 anys (VISSR)
9 anys (total)
COSPAR ID 1981-049A
Massa 660 kg
Elements orbitals
Règim Operacional: Geostacionària
Actual: Cementiri
Període orbital 24 hores

El GOES 5, conegut com a GOES-E abans d'entrar en servei, va ser un satèl·lit meteorològic operat per la National Oceanic and Atmospheric Administration dels Estats Units com a part del sistema Geostationary Operational Environmental Satellite.[1] Llançat el 1981, va ser utilitzat per a la predicció meteorològica als Estats Units.

Llançament del GOES-E en un Delta 3914

El GOES 5 va ser construït per Hughes Space and Communications, i estava basat en el model de satèl·lit HS-371. En el llançament tenia una massa de 660 kg,[2] amb una vida útil prevista de funcionament del voltant de set anys.

El GOES-E va ser llançat utilitzant un coet transportador Delta 3914[3] enlairant-se des de Launch Complex 17A al Cape Canaveral Air Force Station.[4] El llançament va ser a les 22:29 GMT del 22 de maig del 1981,[5] i va col·locar amb èxit el GOES-E en una òrbita de transferència geostacionària, de la qual es va elevar a l'òrbita geostacionària el 2 de juny per mitjà d'un motor d'apogeu Star-27 a bord.[3][6]

Després de la seva inserció en òrbita geoestacionària, el GOES 5 va ser posicionat a una longitud 85° Oest, però a fins del 1981, es va traslladar a 75° Oest. Va romandre allí fins al 1987, quan va ser mogut a 106° Oest. En el 1988 va ser reubicat a 65° Oest, on va operar fins al 1989.[4] L'instrument principal que portava a bord, el Visible Infrared Spin-Scan Radiometer o VISSR, va fallar en el 1984.[2] Els satèl·lits GOES 1 i GOES 4 es van reactivar per omplir el buit en la cobertura fins que es pogués llançar un substitut. Se substitueix finalment pel GOES-H, en el 1987, el GOES-G, no va aconseguir arribar a l'òrbita. El GOES 5 va ser retirat a una òrbita cementiri el 18 de juliol de 1990.[1][6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

 
Search Wikimedia Commons
  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «GOES-5». The GOES Program - ESE 40th Anniversary. NASA. [Consulta: 2009-08-15].
  2. 2,0 2,1 «GOES 5». NSSDC Master Catalog. US National Space Science Data Center. [Consulta: 2009-08-15].
  3. 3,0 3,1 Krebs, Gunter. «GOES 4, 5, 6, G, 7». Gunter's Space Page. [Consulta: 2009-08-15].
  4. 4,0 4,1 Wade, Mark. «GOES». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 2009-08-15].
  5. McDowell, Jonathan. «Launch Log». Jonathan's Space Page. [Consulta: 2009-08-15].
  6. 6,0 6,1 McDowell, Jonathan. «Index». Geostationary Orbit Catalog. Jonathan's Space Page. [Consulta: 2009-08-15].