GOES 6

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
GOES 6
Impressió artística del satèl·lit GOES derivat d'un HS-371
Impressió artística del satèl·lit GOES derivat d'un HS-371
Operador NOAA/NASA
Contractistes principals Hughes
Model HS-371
Tipus de missió Meteorològic
Data de llançament 28 d'abril de 1983
22:26 GMT
Coet transportador Delta 3914
Lloc de llançament Cape Canaveral LC-17A
Durada de la missió 7 anys (planejat)
6 anys (VISSR)
9 anys (assolit)
COSPAR ID 1983-041A
Massa 660 kg
Elements orbitals
Règim Operacional: Geostacionària
Actual: Cementiri
Període orbital 24 hores

El GOES 6, conegut com a GOES-F abans d'entrar en servei, va ser un satèl·lit meteorològic operat per la National Oceanic and Atmospheric Administration dels Estats Units com a part del sistema Geostationary Operational Environmental Satellite.[1] Llançat el 1983, va ser utilitzat per a la predicció meteorològica als Estats Units.

Llançament del GOES-F en un Delta 3914

El GOES 6 va ser construït per Hughes Space and Communications, i estava basat en el model de satèl·lit HS-371. En el llançament tenia una massa de 660 kg,[2] amb una vida útil prevista de funcionament del voltant de set anys.

El GOES-F va ser llançat utilitzant un coet transportadorDelta 3914[3] enlairant-se des de Launch Complex 17A al Cape Canaveral Air Force Station.[4] El llançament es va produir a les 22:26 GMT del 28 d'abril de 1983.[5] El llançament va col·locar amb èxit el GOES-F en una òrbita de transferència geostacionària, de la qual es va elevar a l'òrbita geostacionària per mitjà d'un motor d'apogeu Star-27 a bord, amb la seva inserció en l'òrbita geostacionària el 9 de maig de 1983.[6]

Després de la seva inserció en òrbita geoestacionària, el GOES 6 va ser col·locat a 135° Oest. En el 1984 va ser traslladat, inicialment a 97° Oest, i més tard a 108° Oest a cobrir l'error del Visible Infrared Spin-Scan Radiometer en el GOES 5. Després que el GOES 7 substituís el GOES 5 en el 1987, el GOES 6 va ser retornat a 135° Oest, on va romandre durant la resta de la seva vida operativa.[4] La seva càmera va fallar en el 21 de gener de 1989,[1] deixant el GOES 7 com l'única satèl·lit GOES operacional durant cinc anys, fins al llançament del GOES 8 el 1994. Després d'aquest problema, es va mantenir operatiu com a satèl·lit de retransmissió i comunicacions fins que es va retirar a una òrbita cementiri el 19 de maig de 1992.[1][6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

 
Search Wikimedia Commons
  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «GOES-6». The GOES Program - ESE 40th Anniversary. NASA. [Consulta: 2009-08-15].
  2. «GOES 6». NSSDC Master Catalog. US National Space Science Data Center. [Consulta: 2009-08-15].
  3. Krebs, Gunter. «GOES 4, 5, 6, G, 7». Gunter's Space Page. [Consulta: 2009-08-15].
  4. 4,0 4,1 Wade, Mark. «GOES». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 2009-08-15].
  5. McDowell, Jonathan. «Launch Log». Jonathan's Space Page. [Consulta: 2009-08-15].
  6. 6,0 6,1 McDowell, Jonathan. «Index». Geostationary Orbit Catalog. Jonathan's Space Page. [Consulta: 2009-08-15].