Gabino Bugallal Araújo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:12, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaGabino Bugallal Araujo
Nom original(es) Gabino Bugallal Araújo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 de febrer de 1861
Ponteareas
Mort30 de juny de 1932(1932-06-30) (als 71 anys)
París França
SepulturaThiais Cemetery (en) Tradueix (1960–) Modifica el valor a Wikidata
  Presidente del Govern
8 de novembre de 1921 – 13 de març de 1921
  Ministre d'Instrucció Pública
20 de juliol de 1903 – 5 de desembre de 1903
PresidentRaimundo Fernández Villaverde
  Ministre d'Hisenda
27 d'octubre de 1913 – 9 de desembre de 1915
PresidentEduardo Dato e Iradier

11 de juny de 1917 – 3 de novembre de 1917
PresidentEduardo Dato e Iradier

20 de juliol de 1919 – 5 de maig de 1920
PresidentJoaquín Sánchez de Toca Calvo
  Ministre de Gràcia i Justícia
6 de maig de 1920 – 1 de setembre de 1920
PresidentManuel Allendesalazar Muñoz
  Ministre de Governació
1 de setembre de 1920 – 14 d'agost de 1921
PresidentEduardo Dato e Iradier
Manuel Allendesalazar Muñoz
  Ministre d'Economia Nacional
18 de febrer de 1931 – 14 d'abril de 1931
PresidentLluís Nicolau i d'Olwer
  Diputat al Congrés dels Diputats
4 de març de 1914 – 16 de març de 1916
CircumscripcióVillena
Dades personals
Alçada250px
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitConservador
Membre de
Família
FillsMatilde Bugallal, María del Carmen Bugallal Modifica el valor a Wikidata
PareJosé Ramón Bugallal Modifica el valor a Wikidata
GermansIsidoro Bugallal i Darío Bugallal Araújo Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Gabino Bugallal Araujo.

Gabino Bugallal Araújo (Ponteareas, 19 de febrer de 1861 - París, 30 de juny de 1932) fou un jurisconsult i polític espanyol.

Biografia

Fou escollit diputat dins de les files del Partit Conservador per primer cop a les eleccions generals espanyoles de 1886, amb només 25 anys.[1] Alineat en el grup de Raimundo Fernández Villaverde, va ser nomenat ministre en diverses ocasions entre 1902 i 1920 i diputat per Pontevedra i Ourense entre 1886 i 1923 (a les eleccions de 1914 ho fou pel districte de Villena, a Alacant). Fou nomenat ministre al Govern de Fernández Villaverde, de juliol de 1903, amb la cartera d'Instrucció Pública i Belles Artes, que va ocupar fins al 5 de desembre d'aquell any. Ministre d'Hisenda al Govern d'Eduardo Dato de 1912 (27 d'octubre al 31 de desembre), de nou de l'11 de juny al 3 de novembre de 1917, i per última vegada, del 2 de juliol de 1919 al 5 de maig de 1920, al Govern de Sánchez Toca.[2]

En 1920 va substituir Bergamín com ministre de Governació i va adoptar una política de mà dura contra la conflictivitat social. Partidari de mesures repressives, va arribar a tolerar l'aplicació de la llei de fugides i envià a Barcelona com a governador civil Severiano Martínez Anido.

Va ocupar interinament la prefectura del Govern després de l'assassinat de Eduardo Dato e Iradier i, en contra de la voluntat de Maura, va intentar crear un Govern conservador homogeni. Monàrquic conservador, durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera va mantenir la seva adhesió al rei Alfons XIII d'Espanya. Ministre d'Economia en 1931, davant el massiu suport electoral a la República, fou l'únic que va donar suport l'ús de la força per a defensar la monarquia.

Va morir a l'Hotel Savoy de París i fou enterrat provisionalment en una església de la rue de la Pompe, fins que en 1960 la seva filla traslladà les seves restes al cementiri de Thiais, on reposa.[3]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabino Bugallal Araújo
Càrrecs públics
Precedit per:
Eduardo Dato Iradier
President del Consell de Ministres d'Espanya

1921
Succeït per:
Manuel Allendesalazar Muñoz
Precedit per:
Manuel Allendesalazar Muñoz
Ministre d'Instrucció Pública

1903
Succeït per:
Lorenzo Domínguez Pascual
Precedit per:
Amalio Gimeno Cabañas
Santiago Alba Bonifaz
Juan de la Cierva y Peñafiel
Ministre d'Hisenda

1913-1915
1917
1919-1920
Succeït per:
Ángel Urzáiz y Cuesta
Joan Ventosa i Calvell
Lorenzo Domínguez Pascual
Precedit per:
Pablo Garnica y Echevarría
Ministre de Gràcia i Justícia

1920
Succeït per:
Mariano Ordóñez García
Precedit per:
Francisco Bergamín García
Ministre de Governació

1920-1921
Succeït per:
Rafael Coello y Oliván
Precedit per:
Luis Rodríguez de Viguri
Ministre d'Economia Nacional

(febrer-abril) 1931
Succeït per:
Lluís Nicolau i d'Olwer
Precedit per:
Augusto González-Besada y Mein
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 11

1919-1932
Succeït per:
Julián Besteiro