Gabriel Bacquier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gabriel Bacquier (Besiers, França, 17 de maig de 1924) és un baríton francès.

Es formà en el conservatori de París, però realitzà el seu debut a Brussel·les amb Il barbiere di Siviglia, que li va merèixer un contracte per a tres anys en la Monnaie/Munt de la capital belga. Posteriorment va formar part de la companyia de l'Opéra-Comique i de l'Òpera de París.

El Liceu[modifica | modifica el codi]

El 1962 es presentà en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb Don Giovanni. Va destacar especialment en Le nozze di Figaro del Festival de Glyndebourne de l'any 1962, i poc temps després en l'Òpera de Viena on canta l'Scarpia de Tosca, entre altres rols.

Des de llavors ha estat considerat una de les grans figures de la lírica internacional. Ha actuat a La Scala de Milà, el Covent Garden de Londres (on ha cantat, entre altres papers, el de Riccardo Forth de I puritani i el de Gouland de Pelléas et Mélisandre) i en el Metropolitan de Nova York, on presentà el 1964. La seva carrera va tenir moments estel·lars, com la interpretació de Falstaff, de Verdi, que fou enregistrada en vídeo en la producció de Götz Friedrich.

La seva carrera discogràfica ha tingut el mateix alt nivell. Ha estat professor del Conservatori de París i ha rebut nombroses distincions franceses i internacionals.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Marc-Antoine Charpentier: Louise amb Cotrubas, Domingo, Berbié, Sénéchal i la New Philharmonia dirigida per Georges Prêtre
  • Claude Debussy: Pelléas et Mélisandre amb Dormoy, Soyer, Command i l'Orchestre de Lyon dirigida per Baudo
  • Charles Gounod: Mireille amb Freni, Rhodès, Vanzo, van Dam i l'Orchestre National du Capitole de Tolouse, dirigida per Michel Plasson
  • Charles Gounod: Roméo et Juliette amb Burles, Malfitano, Qilico, Kraus, van Dam i l'orchestre Ntional du Capitole de Tolouse dirigida pe Michel Plasson
  • Jules Massenet: Don Quichotte amb Ghiaurov, Crespin, i l'Orchestre de la Suisse Romande dirigida per Kord
  • Jules Massenet: Manon amb Sills, Gedda, Souzay i la New Philharmonia Orchestra dirigida per Julius Rudel

Referències[modifica | modifica el codi]

  • La Discoteca Ideal de Interpretes, pag. 34. Enciclopedias Planeta

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]