Gabriel Brncic
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Gabriel Oliverio Brnčić Isaza  16 febrer 1942 (82 anys)Santiago de Xile |
| Dades personals | |
| Formació | Centro Latinoamericano de Altos Estudios Musicales (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog |
| Activitat | 1959 – |
| Alumnes | Mercè Capdevila i Gaya, Marta Lambertini |
| Instrument | Oboè, viola i violí |
Premis | |
| Lloc web | gabrielbrncic.es |
  | |
Gabriel Oliverio Brnčić Isaza (Santiago de Xile, 16 de febrer de 1942)[1] és compositor, pedagog i especialista en tecnologia i música electroacústica.
Trajectòria[modifica]
Format a Xile, va acabar els seus estudis a Buenos Aires (Argentina), on va iniciar la seva carrera com a intèrpret, compositor i pedagog. El 1974 es va exiliar a Europa i, des de llavors, resideix a Barcelona, on compagina la composició amb la pedagogia.[2]
Va iniciar la seva formació al seu país natal, estudiant violí i oboè al Conservatori Nacional, i composició amb Gustavo Becerra-Schmidt a la Facultad de Artes Musicales y de la Representación de la Universidad de Chile on es llicencià en composició.[3] A més a més de música, també va fer estudis inicials d'enginyeria, la qual cosa ajuda a explicar el seu interès primerenc per la música electroacústica i per la composició amb algoritmes, així com els seus estudis com a instrumentista de violí, viola i oboè, ajuden a entendre el seu interès per la recerca en noves tècniques d'execució instrumental.[4]
Des de 1967 fins a 1970 va ser professor adjunt de la càtedra de música electroacústica de l'Instituto Di Tella (Buenos Aires), posteriorment es desenvolupà com a director del Laboratorio de Sonido y Música Electroacústica del Centro de Investigación en Comunicación Masiva, Arte y Tecnología, de la Municipalidad de Buenos Aires. Allà va formar compositors i compositores de renom com ara Marta Lambertini. L'any 1974 s'estableix a Europa i des de l'any 1975 està vinculat amb el Laboratori Phonos, fundat per Andrés Lewin-Richter i Josep Maria Mestres Quadreny.[3][5]
Referències[modifica]
- ↑ «GABRIEL BRNČIĆ ISAZA». [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ Herrera, Sílvia. «Gabriel Brncic. Un primer acercamiento hacia el compositor y maestro chileno en el exilio». Revista musical chilena. [Consulta: 15 abril 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Brncic Isaza, Gabriel». Gran enciclopèdia de la música, 1, 1999 [Consulta: 15 abril 2015].
- ↑ «Gabriel Brncic». Altazor. Premio a las Artes Nacionales. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2015. [Consulta: 15 abril 2015].
- ↑ «El compositor Gabriel Brncic dictará seminario gratuito en la UC». [Consulta: 15 abril 2015].