Gabriel Mora i Arana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

BIOGRAFIA[modifica | modifica el codi]

Mural amb la imatge, en primer terme, de Gabriel Mora i Arana

Gabriel Mora i Arana va néixer el 13 de setembre de 1925 a Castellar del Vallès. Va fer els seus primers estudis a l'escola rural de la Colònia Vidal a Puig-reig, guiada pel mestre Esteve Camprubí. Posteriorment va realitzar un Curs 1935-1936 a Gironella amb els Germans de la Salle.Arribada la Guerra Civil, va fer un curs de primària per correspondència sota el guiatge de l'esperantista Delfí Dalmau. Als tretze anys, un cop acabada la Guerra Civil, es traslladen a Manresa on els seus estudis queden interromputs.

Entra a treballar, per primera vegada, en una fàbrica de blanqueig, durant dos anys. Seguidament, treballa de mecànic en un petit taller, especialitzat en peces roscades i diversos accessoris per a la indústria tèxtil fins a la seva jubilació.

Assidu lector,s’iniciarà en la poesia, sentint especial atracció per la poesia de la Renaixença i del Noucentisme. En Joan Arús, també de Castellar del Vallès, i Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Barcelona, es convertirà en un dels seus autors preferits. Descobrint, més tard, a en Josep Maria López-Picó i posteriorment, en Josep Carner i Carles Riba.

Tant a la Colònia Vidal com als primers anys de ser a Manresa, s’inicia en l’escriptura de la poesia de forma totalment autodidacta, sense coneixements de mètrica ni de rima. Fa el servei militar a Berga: 1947-49. Continua intentant escriure com els autors consagrats que llegia. Un any més tard, el 1950, guanya el primer guardó de poesia a Queralt. Acabat el servei militar, s’inicia en la llengua esperantista mantenint correspondència amb en Delfí Dalmau, pedagog i lingüista. Conrea la poesia, també en Esperanto, i entra a la Esperanta Antologio.

Entra a Lingua Club on els seus coneixements s’amplien, obtenint més tard el títol de professor d’esperanto, el que li permetrà durant molts anys difondre, amb conferències, trobades i classes, aquesta llengua universal.

Tradueix poesia catalana, a la llengua internacional (Cementiri de Sinera, de Salvador Espriu; Paraules per la Pau de Miquel Martí i Pol, entre d'altres autors i poemes).

L’any 1958 es casa amb Isabel Luís Bellorbí. Un any més tard neix la seva única filla, la Gerta.

Comença una etapa de poesia amorosa, ja amb domini de la mètrica i de la rima. Fa una primera recopilació, El Silenci blau, obra inèdita.

S’inicien les primeres participacions i premis: Sant Pere de les Puelles, i vénen premis d'Olot, Cervera, Banyoles, i dels Jocs Florals de Muntanya. Viola a la Plaça de la Llana, Barcelona. Viola als Jocs Florals de l'exili a Caracas, el 1966. Premi Ciutat de Barcelona, el 1971. Flor Natural a Barcelona, tres Flors Naturals a Manresa; Flor Natural a Badalona i a Valls. Viola a Barcelona i ja el títol de Mestre en Gai Saber. I el Premi Ciutat de Perpinyà i la Ginesta d'Or, entre d'altres. Ha guanyat l’Englantina d’Or en catorze ocasions (Torelló, Hospitalet, Valls, Martorell...) ; la Flor Natural en setze (Badalona, Calella, Manresa, Perpinyà...); la Viola d’Or i Argent en 21 ocasions (Manlleu, València, en els Jocs Florals a l’exili celebrats l’any 1966 a Caracas...). Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona l’any 1990. Guanya la Viola d’Or i Argent l’any 1966 als Jocs Florals de l’exili a Caracas. La Flor Natural l’any 1977 i finalment la Viola d’Or i Argent l’any 1990. Guanyador de tres premis ordinaris als Jocs Florals de Barcelona el fa mereixedor del títol de Mestre en Gai Saber.

Col·laborador habitual en la premsa local i en revistes d’àmbit internacional esperantista. Membre d’entitats locals ha participat activament en el món cultural de la ciutat de Manresa.

JOCS FLORALS[modifica | modifica el codi]

Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona, 1990. Guanya la Viola d'Or i Argent l'any 1966 als Jocs Florals de l'exili a Caracas. La Flor Natural l'any 1977 i finalment, la Viola d'Or i Argent l'any 1990.

Guanyar tres premis ordinaris als Jocs Florals de Barcelona el fa mereixedor del títol de Mestre en Gai Saber.

Ha guanyat l'Englantina d'Or en catorze ocasions; la Flor Natural en setze i la Viola d'Or i Argent en vint-i-una.

El títol de Mestre en Gai Saber es concedeix al guanyador de tres premis ordinaris dels Jocs Florals (Englantina d'Or, Flor Natural, i la Viola d'Or i Argent).

ESPERANTO[modifica | modifica el codi]

En Gabriel Mora i Arana és un reconegut coneixedor de l'Esperanto. Prova d'això, són els nombrosos articles que ha publicat i la gran quantitat de conferències, xerrades i classes que ha realitzat al voltant d'aquest tema amb la finalitat d'ensenyar i donar a conèixer aquesta llengua universal.

Professor d'Esperanto, ha dut a terme la traducció de Cementiri de Sinera de Salvador Espriu i del poema de Miquel Martí i Pol, Paraules per la Pau, dos dels seus treballs més reconeguts.

A més, les seves poesies estan incloses en la Esperanta Antologio. Poemoj 1887-1981. Membre de Lingua Club Mannresa, ha publicat nombrosos articles i poemes en el seu butlletí divulgant la llengua de l'esperanto arreu.

PREMIS LITERARIS[modifica | modifica el codi]

Ha rebut entre altres premis literaris:[1]

  • Trofeo de las Justas Literarias de la Ciudad de las Rosas. Sant Feliu de LLobregat, 1967
  • Ciutat de Barcelona de poesia, 1971: Amb la mà esquerra
  • Vila de Perpinyà, 1972: Roses a Psique
  • Vila de Vallirana-Josep M. López Picó de poesia, 1975: Cercant aurores
  • Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 1977: Plenitud intacta
  • Ciutat de Reus de poesia, 1985: Renou de mites
  • Ciutat d'Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica, 1989: Innovació dels orígens
  • Flor Natural als Jocs Florals de Calella, 1989
  • Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona, 1990: Procés obert
  • Flor Natural als Jocs Florals de la Gent Gran de Vilanova i la Geltrú, 1999
  • Dues Flors Naturals als Jocs Florals de la Misteriosa Llum de Manresa, els anys 1985 i 1990
  • L'Englantina d'Or als Jocs Florals de la Misteriosa Llum de Manresa, l'any 1995
  • Primer Premi al VIII Certamen de Poesia Nacional del Grup de Poetas Fina Palma. Barcelona, 2004
  • 4t Premi Literari Solstici. Taradell, 2006

OBRES PUBLICADES[modifica | modifica el codi]

  • El poemari "Gènesi" a l'obra Tharrats, obra gràfica 1957-1990 (B: Parsifal, 1990)
  • Calidoscopi de sol i de celístia. Manresa: Obra Cultural de la Caixa de Manresa, 1980
  • Foc d'arrels : poemes. Manresa : Bausili, 1983. ISBN 84-300-8853-9.
  • Renou de mites. Barcelona: Edicions del Mall, 1986.
  • Innovació dels orígens. Barcelona: Columna, 1990. ISBN 84-7809-147-5.
  • A tot o a res, l'amor. Manresa : [s.n.], 1985
  • Cementiri de Sinera = Tombejo de Sinera / de Salvador Espiu; esperantlingva traduko de Gabriel Mora i Arana. Sabadell : Associació Catalana d'Esperanto, Kataluna Esperanto-Asocio, DL 1982
  • Homenatge del metge a tu, esposa de metge : celebrat a Manresa el dia 9 de novembre de 1968 / Climent Forner, Gabriel Mora i Arana, Francesc Blancher. [Manresa : s.n.], 1968
  • Paraules per la Pau = Vortoj por la Paco : aportació al 1r Centenari de la Llengua Internacional Esperanto (1887-1987) / traducció de Gabriel Mora i Arana; poema de Miquel Martí i Pol. Barcelona : Club d'Amics de la UNESCO de Catalunya, 1987
  • El rostre nou de Narcís. Manresa : Imp. Sant Josep, 1975

REFERÈNCIES[modifica | modifica el codi]

  1. «Mora i Arana, Gabriel » Fitxa biogràfica a Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura [consulta: 1 de setembre de 2012]