Gabriele d'Annunzio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gabriele d'Annunzio

Gabriele d'Annunzio (Pescara, 12 de març de 1863Llac de Garda, 1 de març de 1938) fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.

En política des del 1897, milità en partits d'extrema dreta i després en el socialisme. Posteriorment adoptà la ideologia feixista (era amic de Mussolini). El 1921 va ser escollit membre estranger de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.

Durant quinze mesos tingué sota el seu poder l'enclau de Fiume, en protesta per la pèrdua de la sobirania d'Itàlia i declarant l'Estat Lliure de Fiume, després de quedar controlat pels aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial.

Obra dramàtica[modifica | modifica el codi]

  • Sogno d'un mattino di primavera, 1897.
  • Sogno d'un tramonto d'autunno, 1897.
  • La gloria, 1899.
  • La città morta, 1899.
  • La Gioconda, 1899.
  • Francesca da Rimini, 1902. Obra a la qual hi posà música el compositor sicilià Antonio Scontrino (1850-1922)[1]
  • L'Etiopia in fiamme, 1904.
  • La figlia di Jorio, 1904.
  • La fiaccola sotto il moggio, 1905.
  • Più che l'amore, 1906.
  • La nave, 1908.
  • Fedra, 1909.
  • Le Chèvrefeuille, 1910.
  • Il ferro, 1910.
  • Le martyre de Saint Sébastien, 1911.
  • Parisina, 1912.
  • La Pisanelle, 1913.
  • Il Fuoco, Obra a la qual hi posà música el compositor florentí Enrico Toselli (1833-1926)[1]

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 869 (ISBN 84-239-4554-5)