Gabriele d'Annunzio
De Viquipèdia
Gabriele d'Annunzio (Pescara, 12 de març de 1863 – Llac de Garda, 1 de març de 1938) fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.
En política des del 1897, milità en partits d'extrema dreta i després en el socialisme. Posteriorment adoptà la ideologia feixista (era amic de Mussolini). El 1921 va ser escollit membre estranger de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.
Durant quinze mesos tingué sota el seu poder l'enclau de Fiume, en protesta per la pèrdua de la sobirania d'Itàlia i declarant l'Estat Lliure de Fiume, després de quedar controlat pels aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial.
Obra dramàtica [modifica]
- Sogno d'un mattino di primavera, 1897.
- Sogno d'un tramonto d'autunno, 1897.
- La gloria, 1899.
- La città morta, 1899.
- La Gioconda, 1899.
- Francesca da Rimini, 1902. Obra a la qual hi posà música el compositor sicilià Antonio Scontrino (1850-1922)
- L'Etiopia in fiamme, 1904.
- La figlia di Jorio, 1904.
- La fiaccola sotto il moggio, 1905.
- Più che l'amore, 1906.
- La nave, 1908.
- Fedra, 1909.
- Le Chèvrefeuille, 1910.
- Il ferro, 1910.
- Le martyre de Saint Sébastien, 1911.
- Parisina, 1912.
- La Pisanelle, 1913.
Traduccions al català [modifica]
- La llàntia de l'odi, traducció de Salvador Vilaregut i Martí. Estrenada al Teatre Romea el 10 de gener del 1908. Edició del 1908.
