Gacià de Tours

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Gacià, o
Gracià de Tours
bisbe
Nom secular Catianus, Gratianus
Naixement Segle III
Itàlia?
Defunció ~307
Tours (Gàl·lia)
Enterrament Catedral de Tours
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Tours
Festivitat 18 de desembre
Fets destacables Primer bisbe de Tours
Iconografia Com a bisbe
Patronatge Tours

Gacià de Tours o Gracià (Itàlia?, segle III - Tours, Aude, ca. 307) va ésser el primer bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Vida[modifica | modifica el codi]

Gairebé no hi ha dades sobre la vida de Gacià. Era un dels set apòstols dels gals enviats pel papa Fabià I cap al 250 per cristianitzar la Gàl·lia, en el consolat de Deci i Grat.[1] En una carta que el papa Zòsim I escriu a un bisbe gal, esmenta aquest fet.

Gregori de Tours,[2] diu que Gacià va ésser entre els preveres enviats des de Roma; mentre que d'altres moriren màrtirs, Gacià va predicar a la Gàl·lia Lugdunense i a Tours durant cinquanta anys, i va formar a Narbona una comunitat cristiana estable, de la que va ésser el primer bisbe. Al començament, però, la població era hostil i va haver de celebrar els oficis a les catacumbes. Va morir-hi de mort natural i fou sebollit en un cementiri proper a la ciutat.

Posteriorment, es desenvolupà una llegenda que identificava aquest bisbe amb un personatge del segle I, llegendari, que hauria estat enviat a la Gàl·lia pel mateix Sant Pere apòstol.

Veneració[modifica | modifica el codi]

La seva festa litúrgica és el 18 de desembre. Un segle més tard de la seva mort, Martí de Tours, tercer bisbe de la ciutat, va fer traslladar la seva despulla a una església que havia fet construir el segon bisbe, Lidoric. Sobre ella s'aixecà la catedral de Saint-Gatien s'edificà sobre el lloc de sepultura del sant bisbe, a una necròpolis cristiana. Inicialment dedicada a Sant Maurici d'Agaunum, en 1357 es dedicà a Gacià.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Fabià va enviar-hi set bisbes des de Roma: Sant Gacià a Tours, Tròfim a Arle, Pau a Narbona, Sadurní a Tolosa, Dionís a París, Austromoni a Clarmont d'Alvèrnia i Marcial a Llemotges.
  2. Historia Francorum, I, 30