Navaga
Eleginus nawaga  | |
|---|---|
 Il·lustració del 1906 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Gadiformes |
| Família | Gadidae |
| Gènere | Eleginus |
| Espècie | Eleginus nawaga Walbaum, 1792 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Distribució | |
 | |
La navaga (Eleginus nawaga) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids.[2] Es troba a l'oceà Àrtic: les mars Blanca, de Barentsz[3] i de Kara, i des de la badia de Kola fins a la desembocadura del riu Obi.[4][5][6][7][8] És un peix d'aigua marina, dolça i salabrosa; demersal; amfídrom i de clima polar (74°N-62°N, 33°E-83°E), el qual viu a les àrees costaneres litorals i de poca fondària plenament adaptat a les condicions ecològiques de l'oceà Àrtic. És comú sobre fons tous i fangosos, a prop del gel, damunt de la plataforma continental i entra als rius viatjant aigües amunt.[4][9] Pot arribar a fer 42 cm de llargària. És brunenc al dors (més pàl·lid al ventre) amb petites taques fosques. La línia lateral és contínua fins aproximadament l'origen de la segona aleta dorsal.[4][10] Menja principalment crustacis, cucs i, en menor mesura, peixets.[9][11] És depredat per la foca de Groenlàndia (Phoca groenlandica).[12][13] Les femelles entren a les desembocadures dels rius i dipositen entre 6.000-90.000 ous sobre els fons sorrencs o rocallosos dels canals entre illes, les depressions costaneres i els bancs poc fondos amb forts corrents mareals.[9] És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 12 anys.[14][4]
Referències[modifica]
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Eleginus nawaga» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Berg, L.S., 1965. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. vol. 3, quarta edició. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem.
- ↑ Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
- ↑ Svetovidov, A.N., 1986. Gadidae. P. 680-710. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
- ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p. FAO, Roma. ISBN 92-5-102890-7
- ↑ Zalesskikh, L.M., 1985. Feeding of one-summer old nawaga (Eleginus navaga) in the Pechora inlet of the Barents Sea. P. 51-57. A: Tarverdieva, M.I., N.Ya. Lipskaya i I. Ya. Ponomarenko (Eds.). Feeding and food supply of fishes at different life stages as the factor of formation of their abundance, growth and aggregations. Moscou, VNIRO.
- ↑ Nilssen, K.T., T. Haug, V. Potelov, V.A. Stasenkov i Y.K. Timshenko, 1995. Food habits of harp seals (Phoca groenlandica) during lactation and moult in March-May in the southern Barents sea and White sea. ICES. J. Mar. Sci. 52 :33-41.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Altman, P.L. i D.S. Dittmer, 1962. Growth, including reproduction and morphological development. Federation of American Societies for Experimental Biology.
Enllaços externs[modifica]
- Encyclopedia of Life (anglès)
- BioLib (anglès)
- AQUATAB
- Animal Diversity Web (anglès)