Gafarró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gafarró
Il·lustració d'una parella de gafarrons
Il·lustració d'una parella de gafarrons

Cant
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Fringillidae
Gènere: Serinus
Espècie: S. serinus
Nom binomial
Serinus serinus
(Linnaeus, 1766)
Distribució del gafarró: àrea de cria (taronja), àrea d'hivernada (blau) i poblacions sedentàries (verd).
Distribució del gafarró: àrea de cria (taronja), àrea d'hivernada (blau) i poblacions sedentàries (verd).

El gafarró (Serinus serinus) és un ocell de l'ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu dels Països Catalans, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya. Es distribueix naturalment a gran part d'Europa, des de la Mediterrània, on és sedentari (i a les nostres contrades molt comú[1][2]) fins a Europa Central, on només es troba a l'estiu.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Anellament d'un gafarró a Portimão (Portugal)

És un ocell d'uns 12 cm, parent del canari. Té el bec fort, curt i cònic, i és d'un color bru groguenc llistat de negre amb el carpó, el front, la llista ocular, el pit i la gola de color groc. Les femelles i els joves són d'un color bru vermellós, amb un disseny que recorda el dels mascles però sense groc.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Viu a llocs habitats (és comú als barris més o menys enjardinats i als parcs) i també li agraden els llocs oberts amb arbres. Al final d'hivern, els mascles es fan notar pel seu cant ràpid i eloqüent, que solen cantar des de l'extrem superior dels arbres despullats de fulles, o des d'altres punts elevats i visibles. S'alimenta de llavors i erugues que troba als conreus, que han d'estar propers als seus boscos.

Nidifica sobretot entre el fullam espès dels arbres per tota l'extensió continental i insular dels Països Catalans, llevat de Menorca.[3]

La femella s'encarrega de construir un niu de petites dimensions en una branca prima. Utilitza herba seca, molsa, liquen i teranyines, que ella cova durant 13 dies. Al seu torn, el mascle és l'encarregat d'alimentar la femella i els polls, almenys al llarg dels primers dies de l'època de la cria. Després de 14-16 dies ja poden volar. Fan dues postes.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Del Hoyo, J., Sargatal, J., et al. On observar ocells a Catalunya Barcelona, 1989. ISBN 84-87334-01-6.
  2. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Gafarró SCOC, (català)
  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 140. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6.
  4. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,pàgina 107. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]