Gafarró
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Gafarró
 Il·lustració d'una parella de gafarrons.
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Serinus serinus (Linnaeus, 1766) |
||||||||||||||
 Distribució del gafarró: àrea de cria (taronja), àrea d'hivernada (blau) i poblacions sedentàries (verd).
|
||||||||||||||
El gafarró (Serinus serinus) és un ocell de l'ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu dels Països Catalans, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
És un ocell d'uns 12 cm, parent del canari. Té el bec fort, curt i cònic, i és d'un color bru groguenc llistat de negre amb el carpó, el front, la llista ocular, el pit i la gola de color groc. Les femelles i els joves són d'un color bru vermellós, amb un disseny que recorda el dels mascles però sense groc.
[modifica] Reproducció
Nidifica sobretot entre el fullam espès dels arbres per tota l'extensió continental i insular dels Països Catalans, llevat de Menorca.[1]
La femella s'encarrega de construir un niu de petites dimensions en una branca prima. Utilitza herba seca, molsa, liquen i teranyines, que ella cova durant 13 dies. Al seu torn, el mascle és l'encarregat d'alimentar la femella i els polls, almenys al llarg dels primers dies de l'època de la cria. Després de 14-16 dies ja poden volar. Fan dues postes.[2]
[modifica] Alimentació
S'alimenta de llavors i erugues que troba als conreus, que han d'estar propers als seus boscos.
[modifica] Hàbitat
Viu a llocs habitats (és comú als barris més o menys enjardinats i als parcs) i també li agraden els llocs oberts amb arbres.
[modifica] Distribució geogràfica
Es troba a gran part d'Europa, des de la Mediterrània, on és sedentari (i a les nostres contrades molt comú[3][4]) fins a Europa Central, on només es troba a l'estiu.
[modifica] Costums
Al final d'hivern, els mascles es fan notar pel seu cant ràpid i eloqüent, que solen cantar des de l'extrem superior dels arbres despullats de fulles, o des d'altres punts elevats i visibles.
[modifica] Referències
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 140. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 107. ISBN 84-315-0434-X.
- ↑ Del Hoyo, J., Sargatal, J., et al. On observar ocells a Catalunya Barcelona, 1989. ISBN 84-87334-01-6.
- ↑ SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Gafarró (català)
[modifica] Enllaços externs
- Estudi del gafarró al Principat de Catalunya. (català)
- Fotografies i enregistrament sonor del cant del gafarró. (castellà)
- El gafarró al web de la UICN. (anglès)
- Vídeos de gafarrons en llur hàbitat natural (anglès)
- Taxonomia i conservació d'aquesta espècie. (anglès)
- Àmplia informació sobre aquest ocell. (francès)
