Gai Antoni el Jove

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Antoni (llatí: Caius Antonius M. F. M. N) fou fill de Marc Antoni Crètic i germà de Marc Antoni el triumvir

Fou llegat de Juli Cèsar el 49 aC, i pretor el 44 aC quan el seu germà gran era cònsol i el seu germà petit tribú del poble. El mateix any 44 aC va rebre la província de Macedònia, però el 43 aC va caure en mans de Brut i va estar presoner per un temps fins que fou executat el 42 aC a instigació d'Hortensi que suposadament revenjava la mort de Ciceró.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Originari de la gens plebea dels Antonii, era el segon fill de Marc Antoni Crètic i de Júlia, la filla del cònsol Luci Juli Cèsar, nascut després de Marc Antoni i abans que Luci Antoni.[1]

El seu pare, un militar fracassat, va morir quan ell era jove.[2] La mare es va tornar a casar poc temps després amb Publi Corneli Lèntul Sura un home dedicat a la seva carrera política. Igual que el seu germà Marc Antoni, va passar la seva infantesa mancat d'una figura paterna que l'orientés i va passar la seva joventut en l'ociositat, festes amb amics i ficat en escàndols de joc.[3]

Va iniciar la seva vida d'adulta assumint la responsabilitat de ser qüestor l'any 51 aC.[4]

Guerra Civil de Cèsar[modifica | modifica el codi]

Quan va esclatar la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu, Gai va ser llegat de Cèsar (49 aC). El va encomanar al servei de Dolabel·la, a qui s'havia confiat la defensa Il·líria. Gai formava part de la recent creada legió XXIV, que anava juntament amb part de la legió XXVIII. En la ruta cap a Il·líria, van ser interceptats per la flota de Pompeu, comandada pel centurió Titus Pul·lo. Els homes van evadir l'enfrontament i van ser considerats traïdors. Però la flota de Dolabel·la va quedar destruïda i Gai Antoni va haver de refugiar-se a l'illa de Curicta.[5][6] Llavors es va veure obligat a unir-se a Pompeu, igual com tots els legionaris de Cèsar que s'havien refugiat a l'illa. Cèsar havia perdut el control de la mar Adriàtica per no haver pogut transportar suficients tropes a Epir, ja que Calpurni Bíbul havia destruït la flota que els transportava.[7] El germà de Gai, Marc Antoini, va anar en suport de Cèsar i amb el seu suport van derrotar Pompeu a la batalla de Farsala i Gai va ser alliberat.[8] Potser, per això l'historiador Cassi Dió diu que li van posar l'agnomen de Pietas.[9]

Carrera política[modifica | modifica el codi]

De tornada a Roma fou pretor de facto l'any 44 aC, Dècim Juni Brut li havia perquè el substituís mentre ell marxava a la província gal·la que li havien encomanat. Poc després el seu germà va obtenir el càrrec de cònsol de la república, mentre que ell es presentava a les eleccions a tribú de la plebs 6. Marc Antoni va haver de marxar cap a la Gàl·lia per enfrontar-se amb Dècim Juni Brut, que s'havia revelat i va deixant Roma en mans dels seus germans Gai i Luci. Gai va presidir la celebració dels Jocs d'Apol·lo a començaments de juliol.[10] Octavi va tornar a Roma i va reunir el senat fent que declaressin a Marc Antoni enemic del poble, mentre aquest encara estava fora, doncs volia disputar-li l'herència del difunt Juli Cèsar.

Gai va ser nomenat governador de la província de Macedònia, però no s'hi va poder traslladar immediatament a causa del mal ambient a Roma. A Grècia es va haver d'enfrontar a Marc Juni Brut, que s'havia fet fort en aquella zona.[11] Ajudat per Marc Tul·li Ciceró el jove, fill de l'orador, Brut va vèncer a Gai Antoni i el va fer presoner.[12] A Roma, el senador Ciceró va persuadir al senat de confiar a Brut el govern de la península grega.[13]

Mort[modifica | modifica el codi]

Gai Antoni va restar captiu a Macedònia fins al dia de la seva mort. Fou executat la primavera de l'any 42 aC a mans del fill d'Hortensi, per odre de Marc Juni Brut, en represàlia per la morts de Dècim Juni Brut a la batalla de Mòdena i de la proscripció de Ciceró ordenada per Marc Antoni.[12]*[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jallet-Huant, 2009, p. 24.
  2. Huzar, 1978, p. 14-15.
  3. Plutarc "Vides paral·leles: Antoni" 1
  4. Ferriès, 2007, p. 322.
  5. Luci Anneu Flor, Epitome de Gestis Romanorum, IV, 2
  6. Juli Cèsar De Bello Gallico III,10
  7. Jallet-Huant, 2009, p. 42-44.
  8. Roddaz, 2000, p. 790.
  9. Cassi Dió, "Història de Roma", XLVIII, 5
  10. Roddaz, 2000, p. 830-834.
  11. Cassi Dió, "Història de Roma", XLVII, 21-24
  12. 12,0 12,1 Plutarc, "Vides paral·leles: Brutus", 28
  13. Ciceró "Filípiques" X
  14. Cosme, 2009, p. 54.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]