Gai Atili Règul Serrà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGai Atili Règul Serrà
Nom original(la) C. Atilius M.f.M.n. Regulus Serranus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementmil·lenni I aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
257 aC – 257 aC
Juntament amb: Gneu Corneli Blasió
Cònsol romà

Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Púnica Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAtilii Reguli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Atili Serrà Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansMarc Atili Règul Modifica el valor a Wikidata

Gai Atili Règul Serrà (en llatí: Gaius Atilius M. f. M. n. Regulus Serranus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Atília.

Va ser elegit cònsol per primer cop l'any 257 aC amb Gneu Corneli Blasió i va fer la guerra als cartaginesos, derrotant la flota enemiga a les illes Lipari encara que patint considerables pèrdues. Va ocupar Lipara i també l'illa de Malta que va assolar. Quan va tornar a Roma va rebre els honors del Triomf naval.

Règul va ser cònsol per segona vegada l'any 250 aC amb Luci Manli Vulsó Llong, i després de la victòria de Metel a Panorm es va decidir enviar als cònsols a Sicília amb un exèrcit de quatre legions i 200 vaixells. Règul i el seu col·lega van assetjar Lilibèon, la principal plaça cartaginesa, però no la van poder conquerir i les naus van quedar desfetes per una tempesta. Després de perdre molts homes van haver de limitar-se a bloquejar la ciutat.

Aquest Règul és el primer que va portar el cognomen Serrà, que després van heretar els seus descendents.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 644.