Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Denari (42 aC) expedit per Cassi Longí i Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de Libertas i al revers una gerra de sacrifici i lituus.

Gai Cassi Longí -en llatí: Caius Cassius Longinus- fou un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var. Seguidor del partit aristocràtic fou qüestor (53 aC), proqüestor (52 aC), tribú de la plebs (49 aC) i pretor peregrí (44 aC). Estava casat amb Júnia Tèrcia, germanastra de Brut que va viure fins a l'any 22 (en el regnat de Tiberi). Va deixar un fill de nom Gai Cassi Longí.

Apareix per primer cop com a qüestor de Cras durant la campanya contra els parts (53 aC) on es va distingir per la seva prudència i habilitat militar; els seus encertats consells no foren seguits per Cras. A la batalla de Carres dirigia un ala de l'exèrcit romà i va recomanar estendre les línies per evitar un atac enemic als flancs i distribuir la cavalleria a les ales, i justament per no seguir aquest consell es va perdre el combat. Després del desastre, Cras va perdre l'esma, i Cassi i el llegat Octavi van conduir les restes de l'exèrcit; els soldats van demanar a Cassi d'assolir el comandament suprem, però Cassi va refusar; mort Cras en un incident armat menor per la suposada traïció dels guies, Cassi va tornar a Carres i va arribar a Síria per un altre camí amb 500 cavallers i després de creuar l'Èufrates es va reunir amb l'exèrcit romà i va preparar la defensa de la província d'un possible atac part.

Els parts van creuar el riu el 52 aC amb una petita força que Cassi va rebutjar; llavors tenia, com a proqüestor, el govern de la província, ja que encara no havia estat nomenat successor. El 51 aC els parts van creuar altre cop el riu amb un fort exèrcit dirigits per Osaces i Pacoros, fill del rei part. Cassi va creure convenient retirar-se cap a Antioquia amb bones defenses, i finalment els parts es van haver de retirar al no poder ocupar aquesta ciutat; en la seva retirada Cassi els va atacar i els va derrotar (setembre del 51 aC) , batalla en la que va morir Osaces (de les ferides, al cap d'uns dies) i després de la qual l'exèrcit part es va desbandar; quan va arribar el nou governador Marc Calpurni Bíbul ja va trobar la província pacificada però fou aquest governador el que va rebre l'agraïment del senat. Ciceró, governador de Cilícia, també va intentar restar mèrits a la victòria de Cassi.

El 50 aC era a Itàlia i s'esperava que seria acusat d'extorsió, però les tensions de la guerra civil ho van impedir

El 49 aC fou tribú de la plebs amb el suport del partit aristocràtic i va abandonar Itàlia amb els altres membres del partit cap a Grècia, seguint a Pompeu (gener/març). Se li va donar el comandament de la flota a Síria, Fenícia i Cilícia; amb els vaixells va anar a Itàlia el 48 aC on, al port de Messana, va enfonsar 25 vaixells sota comandament de Marc Pomponi, fidel a Cèsar, i després 5 vaixells de l'esquadró de Sulpici i Libó; estava a la zona quan va rebre notícies de la batalla de Farsàlia i es va retirar.

Va ancorar a l'Hel·lespont i esperava poder convèncer al rei del Pont, Farnaces II, d'unir-se als pompeians; just en aquest moment va arribar la flota de Cèsar dirigida pel mateix Juli, i el va agafar per sorpresa, i tot i que les seves forces eren superior, no va fer cap intent de resistir i es va rendir. Cèsar el va perdonar i encara el va fer un dels seus llegats.

No se sap si va prendre part a l'anomenada guerra alexandrina.

El 46 aC era a Roma, ja que no volia anar a Àfrica a combatre contra els seus antic amics, i es va dedicar a estudiar amb Ciceró. El 45 aC es va retirar a Brundusium esperant el resultat de la lluita a Hispània, per tornar a Roma quan s'anunciés la victòria del dictador. Tot i així Cassi mai va deixar de ser enemic secret de Cèsar.

El 44 aC fou pretor peregrí i va rebre la província de Síria pel 43 aC. Fou l'autor de la conspiració que va acabar amb l'assassinat de Juli Cèsar. Sembla que la lluita per la llibertat i la salut de l'estat foren pretexts i que el que comptava era l'ambició personal. Fou ell qui va convèncer a Marc Juni Brut d'entrar a la conspiració.

El 15 de març del 44 aC va participar activament i sembla que el seu cop va ferir a Cèsar a la cara, i va estimular als conspiradors que dubtaven. Els conspirador van fugir llavors cap al Capitoli, però finalment el poder suprem va caure en mans de Marc Antoni que tenia el suport de l'exèrcit de Lèpid estacionat prop de la ciutat. Un acord transaccional es va fer entre Marc Antoni i els conspiradors pel qual aquestos van poder abandonar el Capitoli, però al funeral de Cèsar hi van haver aldarulls que van demostrar que no podien romandre tranquils a Roma i molts van abandonar la ciutat; malgrat tot Cassi i Brut hi van restar, fins que els intents del anomenat pseudo-Mari va acabar amb la seva execució i llavors també van sortir de la ciutat (abril) cap al Laci i Campània.

El senat, que no volia reconèixer que havien sortit de la ciutat (ja que com a pretors, un urbà i un peregrí, hi podien restar) va emetre un decret el 5 de juny pel qual se'ls encomanava anar a comprar gra a Sicília i Àsia. Cassi ho va interpretar com un insult més que com un favor; al mateix temps van rebre Cirene i Creta com a províncies pretorianes, en compensació per les províncies de Síria (que Cèsar havia garantit a Cassi) i Macedònia (que Cèsar havia promès a Brut) que havien estat adjudicades a Dolabel·la i Marc Antoni.

En un intent per recuperar el favor del poble, Brut va celebrar els ludi Apollinares amb gran esplendor (juliol) i com que la cosa no va tenir l'èxit esperat, va abandonar Itàlia. Cassi i Brut van publicar un decret pel qual dimitien del seu càrrec de pretors i marxaven al desterrament per preservar l'harmonia de l'estat; no van anar a les províncies assignades sinó que Brut va anar a Macedònia i Cassi a Síria. A Àsia, Cassi va rebre el suport del procònsol Luci Treboni i el qüestor Publi Corneli Lèntul Espinter i va poder anar a Síria, on gaudia de gran reputació, i on va recollir un exèrcit considerable abans de l'arribada de Dolabel·la, i a més va rebre el suport de Quint Cecili Bas el pompeià i diversos generals, i quatre legions dirigides per Aule Al·liè, llegat de Dolabel·la, estacionades a Judea (43 aC); així disposava de dotze legions (a més de les tropes que ell mateix havia portat) i es podia enfrontar amb Dolabel·la.

Mentre el senat havia trencat amb Marc Antoni i va confirmar a Cassi amb la província de Síria i li va encarregar la guerra contra Dolabel·la. Aquest va matar a Treboni a Esmirna i va entrar a Síria (abril del 43 aC); fou refusat davant Antioquia però va poder ocupar Laodicea; Cassi no va tardar a recuperar la ciutat i Dolabel·la, abans de caure en mans del seus enemics, va ordenar als soldats que el matessin. Els habitants de Laodicea i Tars, que s'havien sotmès a Dolabel·la, van haver de comprar el perdó amb contribucions monetàries força elevades.

Cassi es preparava per marxar contra Cleòpatra VII a Egipte quan Brut li va demanar ajut (octubre del 43 aC) quan es va formar el Segon Triumvirat. Cassi va deixar al seu nebot Luci Cassi Longí com a governador a Síria amb una legió i amb la resta de les forces va anar a ajudar a Brut. Els dos homes es van trobar a Esmirna. Brut volia marxar a Macedònia i Cassi era partidari de reforçar a Àsia el seu exèrcit i flota, i reunir recursos mitjançant el saqueig. Aquesta segona opció es va adoptar i Rodes, que havia donat suport a Dolabel·la fou atacada i conquerida; els seus habitants principals foren executats i va fer un botí valorat en 8.500 talents. A això va seguir la imposició d'un fort tribut a la província d'Àsia per part de Cassi i el saqueig de les ciutats de Lícia per part de Brut.

Al començament del 42 aC Brut i Cassi es van trobar a Sardes i els soldats els van aclamar com imperators. Tenien diferències de criteri i hagueren trencat però la situació els obligava a romandre units. Van creuar l'Hel·lespont i van entrar a Tràcia i finalment van arribar a Filips a Macedònia, on va aparèixer Marc Antoni amb el seu exèrcit i deu dies després Octavi (August). Cassi i Brut van decidir evitar la batalla i minar als enemics per la manca de provisions, però les maniobres de Marc Antoni van imposar un enfrontament general. L'ala esquerra dirigida per Brut va derrotar a les forces d'Octavi i va prendre el seu camp; però l'altra ala, dirigida per Marc Antoni, va derrotar a les forces de Cassi i també va ocupar el seu camp; Cassi, suposant que tot estava perdut i desconeixent l'èxit de Brut, va suïcidar-se.[1] Brut va enterrar al seu company al que va anomenar "el darrer dels romans", i el va portar a Tasos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sheppard, Si. Philippi 42 BC: The Death of the Roman Republic (en anglès). Osprey Publishing, 2008, p. 15. ISBN 1846032652. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gai Cassi Longí